Obrim aquest número de la Directa amb una investigació en exclusiva. A la secció de l’“A Fons”, destapem com un agent del Cos Nacional de Policia espanyol s’ha infiltrat durant tres anys en els moviments socials de Barcelona, establint relacions sexeafectives instrumentals amb dones activistes que li permetien participar en assemblees, jornades i manifestacions. L’agent encobert també ha viatjat a indrets de l’Estat espanyol com el País Basc i Madrid per participar en diferents actes polítics. Hem parlat amb vuit de les dones que han mantingut relació i una d’elles ens explica com va ser viure un any al seu costat, a més de denunciar l’estratègia d’infiltració. Una estratègia que ja ha estat condemnada en altres països, com el Regne Unit. Una investigació de Jesús Rodríguez, Gemma Garcia i David Bou.
A l’entrevista en profunditat de la secció “Miralls”, Àlex Romaguera conversa amb Antoni Martí Monterde (Torís, Ribera Alta, 1968), professor de Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona (UB) i un dels principals coneixedors del llegat humanista de l’escriptor valencià Joan Fuster, sobre la complexitat i les connexions amb la intel·lectualitat europea del pensador de Sueca. Martí Monterde ha repassat la trajectòria fusteriana en volums com Joan Fuster: la paraula assaig (Afers, 2019), Joan Fuster. Figura de temps (2012) i Joan Fuster. Figura d’un segle (2022). Les fotos que acompanyen l’entrevista van a càrrec de Roser Gamonal.
El bloc d’opinió, “Impressions” s’inicia amb un article d’Eduard Daura Corral, llicenciat en Dret i fundador del grup de lectura Àgora de l’Ateneu Cooperatiu La Baula; l’autor, en aquest text il·lustrat per Ivonne Navarro, reflexiona sobre el rerefons legal que envolta els danys i la destrucció de peces artístiques. A continuació, seguint en aquest mateix capítol, Josep Roca i Guerrero, antropòleg i membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU) i de l’ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió), es pregunta, arran d’una recerca pròpia sobre les dones que exerceixen la sanació a les terres de Ponent, una pràctica tradicional que sobreviu en l’actualitat, però amb una acceptació social notable; en aquest cas, la il·lustració ha estat obra de Catalina Parra.
Enfront de la persecució judicial i d’un marc discursiu masclista creixent a les institucions gràcies a l’avenç de la ultradreta, els col·lectius feministes organitzats cerquen estratègies per defensar-se. Ho explica Anna Iñigo al reportatge que protagonitza la secció “Cruïlla” d’aquesta quinzena, que recull les veus de grups afectats per processos judicials arran de protestes vinculades a les vagues del 8M, com 8 Mil Motius de Sant Cugat del Vallès o l’Assemblea Feminista de València. L’article s’acompanya amb fotografies de Guillem Martí i Raquel Fontanal.
El bloc internacional, “Roda el Món” inclou en aquest número un reportatge de Berta Camprubí que, arran de l’assalt als principals edificis institucionals de la capital brasilera, Brasília, per part de grups afins a l’expresident Jair Bolsonaro, analitza com la petja de les polítiques de l’antic mandatari continua polaritzant de forma extrema la societat del país sud-americà. La secció també inclou una anàlisi de la politòloga d’origen iranià Anahita Nassir, la qual apunta que onada de protestes arran del cas de la mort sota custòdia policial de la jove kurda Jina Mahsa Amini ha posat en evidència que quatre dècades de mesures coercitives de la comunitat internacional només han repercutit en la qualitat de vida de la població.
A la secció cultural “Expressions”, Vicent Almela repassa films recents que fugen de les aproximacions tradicionals del cinema a la realitat de les presons
Sota el pretext de l’espectacularitat i de no decebre el públic, la indústria fílmica s’ha encarregat de reforçar l’estigma social cap a la vida dins de les presons, amb poques excepcions. Al reportatge d’obertura de la secció cultural, “Expressions”, Vicent Almela fa una panoràmica sobre alguna d’aquestes excepcions, tot conversant amb les realitzadores de films recents com Modelo 77 o 918 Gau. A continuació, un relat d’Albert Postils, titulat “La pols” i acompanyat d’una il·lustració d’Amaia Moran.
Imane Raisale, més coneguda com a Miss Raisa, marroquina d’origen i criada al barri barceloní de la Barceloneta des dels 8 anys, és una figura que despunta en el panorama del hip-hop, amb unes lletres contestatàries i amb alt contingut social. Mariana Cantero hi ha conversat en l’entrevista de la contraportada d’aquesta edició, en la qual reflexiona sobre com ha estat qüestionada per portar vel i posteriorment per treure-se’l, amb un discurs antiracista i feminista que descol·loca als que llegeixen la realitat sota estereotips, Miss Raisa ha arribat per sacsejar estructures.
