“Vaig conèixer el Dani una nit del juny de 2020 a la plaça de les Palmeres del barri de Sant Andreu. Era una persona molt bromista, riallera i propera amb qui era fàcil connectar, i a les noies se’ns apropava amb un flirteig graciós. Vaig dormir amb ell diverses vegades i en tres ocasions vam mantenir relacions sexuals”. Joana és una de les dones amb qui el policia infiltrat darrere la identitat falsa Daniel Hernàndez Pons va mantenir relacions just quan acabava d’aterrar al barri. Ni ella ni cap de les altres dones ho haurien fet si haguessin sabut que era policia. L’home amb qui van compartir la seva intimitat mai ha existit, les seves relacions han estat una ficció.
La Directa ha pogut recollir el testimoni de vuit dones que van mantenir algun tipus de relació sexeafectiva amb l’agent encobert entre el mes de juny de 2020 fins que va marxar de Barcelona, el 30 d’octubre de 2022. Formen part de diferents espais i no totes es coneixien entre elles. Amb la majoria hi va establir vincle per mitjà de projectes polítics del barri de Sant Andreu de Palomar, però també en una ocasió ho va fer mitjançant l’aplicació de cites OkCupid, fent match amb el perfil d’una dona que mostrava la seva orientació política. Totes han demanat preservar el seu anonimat, raó per la qual al llarg del reportatge apareixen amb pseudònims.
Si bé és cert que les relacions que va desplegar en el marc de la infiltració són diferents en intensitat i durada, la suma de totes elles dibuixa uns patrons comuns: la simpatia i el flirteig constant, l’evitació del conflicte i de la notorietat política, el gran interès pels vincles de l’entorn, les intermitències relacionals i la capacitat de mimetitzar-se.
Les relacions de l’infiltrat evidencien patrons de comportament com el flirteig constant, l’evitació del conflicte i un perfil polític baix
El nouvingut de Mallorca, que brindava poques referències al seu passat i desenvolupava una suposada feina intermitent, va fer passes clau per llaurar-se la seva credibilitat i no aixecar sospites, com fer-se un gran tatuatge amb significat polític o lligar, mantenir contactes sexuals i, fins i tot, desplegar alguna relació més estable, com la que va mantenir amb Clara durant gairebé un any. Les relacions sexeafectives van servir-li de pont a determinats espais i alhora van contribuir a afermar el seu personatge.
Daniel Hernàndez seleccionava les dones d’acord amb els objectius de la seva infiltració i entrava en acció. Així és com va aconseguir enllaçar relacions o mantenir-les simultàniament. Va interessar-se per Joana, va insistir a mantenir una “relació intermitent de tonteig” amb Iolanda, a Rut va buscar-la per OkCupid, a Txell li va obrir una conversa privada per missatgeria mòbil i amb Iris va flirtejar durant setmanes. Explicitava i reiterava els seus sentiments en comunicacions que va deixar enregistrades i intentava preservar el vincle: a Clara li retreia que no l’estimava suficient i a Bea va arribar a dir-li que “ella era una de les coses que el podia frenar de marxar de Barcelona”.
A través de totes elles va posar els peus en diversos projectes i espais polítics, com les projeccions de cinema de La Cinètika i el grup de treball del centre social per elaborar una guia per a la prevenció i l’actuació enfront de les violències patriarcals. A més, es va sumar a una activitat local de la gira que el moviment zapatista va fer per Catalunya. També va formar part des del principi fins al final de la Coordinadora Antirepressiva de Sant Andreu, integrada per col·lectius com Meridiana Resisteix, l’Ateneu l’Harmonia o l’hort urbà autogestionat El Jardí de la Julieta, “una bona oportunitat” –segons Iris– “per veure tothom qui militava al barri”. A partir de la relació sexeafectiva de dos mesos amb Eva, una activista del districte de Ciutat Vella, també va passejar-se per altres indrets de la ciutat. Després de conèixer-se al centre social okupat Kasa de la Muntanya (al barri de la Salut), on se celebrava una jam-session de hip-hop antifeixista, van compartir jornades i concerts a diversos espais autogestionats de Barcelona.
Llaurant una relació amb Rut de mig any –fins al setembre de 2022– va apropar-se al sindicat de la CGT: “Dani bromejava dient que ell era ‘un anarquista de veritat’”. El policia infiltrat va conèixer les seves amigues, també militants de la CGT, i va mostrar un interès especial per dur-la a La Cinètika i presentar-la a l’entorn que s’havia construït. “S’envoltava de molta gent i parlava amb tothom”, recorda Rut. Amb perspectiva, Iolanda, membre d’un dels grups de projeccions de pel·lícules del centre social andreuenc conclou que “es va dedicar a crear nous vincles constantment”.
Construcció d’un passat
“De la seva vida passada, eludia preguntes, se sentia incòmode”. Aquest és el record de Rut, a qui només li va explicar que el seu pare, que suposadament havia mort feia temps, maltractava la seva mare i que tenia familiars a Albolote (Granada), on havia fet la recollida de l’oliva.
“De la seva vida passada, eludia preguntes, se sentia incòmode”, recorda Rut, una de les dones amb les quals va intimar durant la infiltració
A l’ordinador portàtil del pis de Barcelona, Dani tenia una carpeta amb unes poques fotografies que va mostrar a algunes de les dones. “Me’n va ensenyar unes de la seva suposada exparella i també d’ell amb alguns amics, d’adolescents, però mai vaig veure imatges de la seva família”, assegura Rut. A les dones que van arribar a pujar al pis del carrer Flor de Neu ara els crida l’atenció que baixés ell a obrir perquè el seu habitatge no tenia timbre i també el fet que el principal element de decoració fos una composició d’adhesius polítics “curiosament ordenada”.
La primera i única nit que van passar junts per la festa major de Sant Andreu de 2021, Iris va interrogar-lo sobre el seu passat. A més de militar a La Cinètika i a altres projectes polítics del barri, Iris havia format part d’un grup de música que sovint actuava a Mallorca i, per tant, hi mantenia molts vincles: “Li vaig preguntar per moltes persones i no coneixia ningú. Em va explicar que tenia part de la família a Granada i que se’n volia anar durant un temps a treballar-hi”.
Oci, drogues i relacions intermitents
Totes coincideixen a descriure’l com una persona afectuosa, parladora i bromista, però sense discurs polític i, durant bona part dels tres anys que va estar infiltrat a Barcelona, amb una vida nocturna ben activa. “No es prenia les coses seriosament”, puntualitza Iolanda. Des del seu punt de vista, Dani s’excedia amb les bromes en activitats polítiques i tot i que aparentment no mostrava especial interès, era present a tot arreu. Alhora, emfasitza que sí que parava molta atenció a totes aquelles informacions personals dels activistes del barri: “Amb ell fèiem safareig i em parlava molt de les seves relacions sexuals, dels cinemes porno, de l’intercanvi de parelles i de les noies amb qui contactava per OkCupid”.
A algunes dones del seu entorn, com Iolanda, els sorprenia que pogués sostenir la intensa activitat nocturna amb la seva feina d’instal·lador d’aire condicionat: “Em responia que a vegades anava a treballar sense haver dormit”. Amb altres, sobretot amb Clara, va rebaixar aquesta faceta i no sortia tant de festa: “Em deia que no es drogava gaire, però em vaig assabentar que ho feia molt més del que em feia creure”. De fet, en un dels milers de missatges de WhatsApp intercanviats amb Clara, Dani especifica, literalment: “No és la birra, crec que em sento malament per les tontades que vaig fer aquestes dues nits d’eme [MDMA o èxtasi]”.
Després de compartir nits de festa amb ell, moltes de les afectades corroboren el seu consum. “Era una persona que sempre tenia una cervesa a la mà. Quan hi havia una festa més gran, de tant en tant, portava pastilles o MDMA –mai esnifava– i ens animava a drogar-nos. No sé on les aconseguia, però puntualment en tenia i sempre convidava a tothom. Tinc la sensació que mai perdia el control, i moltes vegades marxava a casa amb l’excusa que havia d’anar a treballar o que anava molt borratxo”, relata Joana.
Vinculada al teixit polític del barri de Sant Andreu de Palomar, Bea també el va conèixer a la plaça de les Palmeres i va embolicar-se amb ell per primera vegada l’estiu de 2022, a les festes de Canyelles. Recorda que apagava el mòbil durant uns dies i després es connectava: “En una ocasió m’ho va justificar dient que li havia caigut el telèfon al lavabo quan anava borratxo i no li funcionava bé”. Hi coincideix Iolanda, qui assegura que o bé li enviava missatges constantment o bé desconnectava i no responia.
Txell, vinculada a l’Ateneu l’Harmonia del recinte Fabra i Coats, també ho ratifica. “Ens vam liar tres vegades i des del primer moment vam mantenir converses pel mòbil, però era molt intermitent.
A vegades em deia que era a fora, a Madrid amb uns amics o amb la família”. L’endemà de la primera nit que va passar amb ell, el desembre de 2021, Txell participava en un acte antirepressiu organitzat per Solidaritat Perifèrica i la Coordinadora Antirepressiva de Nou Barris.
A més de marxar fora alguns dies sota el pretext de visitar la seva mare a Palma, durant el mig any de relació, Rut recorda que, sovint, quan estaven junts, de cop i volta, Dani li deia que havia de marxar cap a casa a fer “unes gestions”. No van deixar mai la relació formalment, però assegura que el mes d’agost passat, ell es va començar a comportar de forma molt més ambivalent: “Em deia que estava molt a gust amb mi i l’endemà ja no em parlava ni responia els missatges”. La intermitència en les comunicacions es va anar eixamplant, Rut marxava una temporada a viure a fora i el vincle es va apagar.
Suposadament, la nit del 29 d’octubre de 2022 és l’última que l’agent infiltrat va passar a Barcelona, al seu pis del carrer Flor de Neu, i no estava sol. “Ho tenia tot empaquetat i en caixes per marxar a Granada”, recorda Bea. Va explicar-li que recolliria una furgoneta a Sants i que des de Granada volaria a Palma per incorporar-se a una nova feina. Anteriorment, Bea s’havia interessat pel pis que deixava, però Dani va assegurar-li que ja tenia relleu.
De l’impacte emocional a la denúncia pública
El personatge era una ficció i les relacions sexeafectives que va desplegar sota la identitat falsa de Daniel Hernàndez Pons formaven part de l’escena, eren un engany. Descobrir ara que en realitat aquell jove amb cresta i arracades és policia i que les històries sentimentals eren una farsa els ha comportat un gran impacte emocional i ha motivat algunes de les dones a ajuntar-se per fer una denúncia pública del cas.
“Quan he vist la foto on surt amb l’uniforme de policia, he sentit molta ràbia i no podia ni parlar”. Bea no només va emmudir sinó que també ha estat dies sense entrar a la seva habitació, on havia compartit nits amb ell. Malgrat l’impacte dels fets, no vol que se la llegeixi “com una víctima” i recalca que l’infiltrat “no ha guanyat”. Txell també recorda “estar en xoc” les primeres 24 hores d’ençà que es va assabentar de la veritat, però el “suport mutu” la reconforta: “Denunciar-ho públicament forma part de la lluita contra la violència institucional”. I, amb perplexitat, Eva s’adona que, sense saber-ho, “l’enemic ha dormit al teu llit” i que “tot i que no he comès cap delicte, han violat la meva intimitat, la meva integritat física i moral”.
“Si per intentar canviar aquest sistema de misèria se’ns espia, quin tipus de societat estem construint?”, es pregunta una de les dones
“Et remou perquè t’has obert a una persona que era una ficció, però també empodera exposar-ho i denunciar-ho”, expressa Rut. Quan ha emergit cert sentiment de culpa, s’ha dit a ella mateixa que “són persones entrenades”. Arran del descobriment, Joana ha transitat per diverses fases: “Travesses la buidor d’un procés de dol quan t’adones que la persona que coneixies era una mentida, però després del sentiment de vulnerabilitat, tristesa i culpabilitat, apareix la ràbia”. L’ha colpit especialment veure “la facilitat” amb què “ha trepitjat els nostres espais, ha entrat a les nostres cases i s’ha posat als nostres llits”. “No existeix reparació possible quan saps que t’ha violat un policia nacional”, assevera.
Com a reflexió feminista, Iris posa sobre la taula el fet que les dones sempre han estat tractades com a “objectes” i “sotmeses a les decisions i els interessos dels homes” i que l’estratègia d’entrar a les vides i les cases de totes elles “forma part d’una maquinària heteropatriarcal”.
Amb tot, a les vuit dones els sobrevenen molts interrogants: “Si per intentar canviar aquest sistema de misèria se’ns considera criminals i se’ns espia, quin tipus de societat estem construint?”, llança enutjada Iris. “Em pregunto des d’on es van prendre les decisions i quin n’era l’objectiu polític. A més, l’Estat ha planificat la seva estratègia aprofitant els privilegis d’un home cis”, reflexiona Txell. Iolanda conclou que “és impossible que una persona hagi fet tot això i els seus caps no en sabessin res”.
Malgrat que sovint les envaeix la por a les represàlies, algunes de les dones afectades asseguren que estan estudiant emprendre accions legals per determinar responsabilitats i evitar que es torni a repetir una situació semblant.
