El 21 d’agost de 2022, Brian Ríos, un jove colombià de 28 anys, va morir sota custòdia policial a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Rubí. Segons l’atestat policial, després de detenir-lo li van aplicar fins a tres dosis de sedants, quantitat més elevada de la que estableixen els protocols, i hores més tard el van trobar mort en la cel·la a causa d’una aturada cardíaca. A la seva esposa li van comunicar la mort quatre hores més tard i no va poder veure el seu cos fins a quinze dies després. Col·lectius que brinden suport a la família denuncien el silenci i l’opacitat institucional durant els mesos següents als fets que van causar la seva mort.
Aquest cas és un dels tants que ocorren sota custòdia policial en territori català. Recordem que fins a novembre de l’any passat l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH) havia comptabilitzat trenta morts a les presons catalanes, una cada nou dies. Així mateix, Irídia assenyala que el 99% dels casos que atenen de familiars de persones mortes a la presó i a comissaries es tracta de persones migrades.
L’any passat, el Parlament de Catalunya va rebutjar crear mecanismes de control independent per als Mossos d’Esquadra tal com ho reclamaven entitats que defensen els drets humans. Aquests fets reflecteixen com el racisme institucional normalitza i legitima la violència cap a persones racialitzades alhora que desestructura les seves comunitats. No sorprèn que siguin generalment les dones d’aquestes comunitats les qui inicien llargs processos de reclamació de justícia, els quals la majoria de les vegades queden impunes.
Assistim a la consolidació de discursos i polítiques feministes que confien en el sistema penal i policial com a garant de la protecció enfront la violència masclista
Al mateix temps, enfront de l’aterridora xifra de feminicidis que ocorren al Regne d’Espanya, assistim a la consolidació de discursos i polítiques feministes que confien en el sistema penal i policial com a garant de la protecció de les dones i persones trans enfront de la violència masclista. En l’actualitat són aquestes institucions les qui tenen el monopoli d’actuació enfront de casos de violència masclista i és sorprenent la confiança que se’ls diposita des d’àmbits feministes.
En aquest context, sorgeixen algunes preguntes: És possible que el mateix sistema policial que genera morts en homes racialitzats protegeixi les dones de les violències que enfronten? És contradictori o, en realitat, és la continuïtat d’una mateixa lògica? Encomanar al sistema penal i als cossos policials la protecció de les dones enfront de la violència masclista, garanteix la seva protecció o, encara sense voler-ho, enforteix el complex industrial carcerari? És possible que dones migrants i racialitzades busquin protecció en els mateixos cossos policials responsables de les morts dels seus companys i companyes? Qui les protegeix enfront de la violència policial?
És urgent abandonar aproximacions que confien en els cossos policials de l’estat i començar a generar horitzons que possibilitin la seva abolició
Com venen assenyalant feministes antipunitivistes és urgent abandonar aproximacions que confien en els cossos policials de l’estat i començar a generar horitzons que possibilitin la seva abolició i la fi de la violència que (re)produeixen. Més en una setmana com aquesta on una recerca de la Directa ha posat en evidència com els cossos de les dones continuen sent utilitzats per a exercir violència institucional. Demanar més lleis que les protegeixin contra les violències que enfronten i concedir el monopoli a la policia i al sistema penal per a la seva aplicació, acaba atorgant-los major poder d’actuació, amb tot el caràcter racista, patriarcal i classista que impregna aquestes institucions.
Finalment, és important recordar que les violències individuals que enfronten les persones sota custòdia policial no poden ser desvinculades de les estructures que legitimen que determinats cossos siguin exposats a morts prematures, com és el cas de Brian Ríos. Tant de bo que la seva mort no quedi impune, que sigui una de les tantes llavors que generin canvis estructurals més profunds. L’única cosa que pot canviar la situació actual d’impunitat policial és posar en evidència les violències que genera, organitzar-nos per a exigir responsabilitats i qüestionar la narrativa dominant que legitima institucions racistes, classistes i patriarcals. Com assenyala la convocatòria a la marxa del 7 de febrer enfront de l’Ajuntament de Rubí, la vida de Brian Ríos importa i exigim saber què va passar a la comissaria la nit del 21 d’agost.
