La campanya CIEs NO considera “il·legal” el tancament del ciutadà kosovar S.D., un sol·licitant d’asil LGBTIQA+ intern al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de València sobre qui recau una ordre d’expulsió que es podria fer efectiva en qualsevol moment. El seu cas es troba l’Audiència Nacional (AN) espanyola, pendent d’un recurs al contenciós-administratiu de contra la denegació d’asil i amb una sol·licitud cautelaríssima per evitar-ne la deportació. “Existeix una alta probabilitat que si el deporten al seu país d’origen, puga ser sotmés a tractes inhumans i degradants”, alerten des de la campanya, que també exigeix la seua posada en llibertat immediata.
S.D. fa 43 dies que està reclòs al CIE de Sapadors, a València. Va fugir de Kosovo a causa de la persecució que estava patint per la seua orientació sexual. Es troba privat de llibertat a l’espera de deportació sense haver-se resolt la seua sol·licitud de protecció internacional, la qual cosa suposaria una vulneració de la Llei d’Asil, tal com sosté la campanya pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions.
Segons el comunicat que ha emès CIEs No, S.D. va sol·licitar la protecció internacional en arribar a l’Estat espanyol, el 7 de juny de 2019, per la “violència patida” i el “temor al fet que la seua vida correguera perill”. Es va prorrogar la seua autorització de residència i treball per aquest motiu durant tres anys
Segons el comunicat que ha emés CIEs No, va sol·licitar la protecció internacional en arribar a l’Estat espanyol, el 7 de juny de 2019, per la “violència patida” i el “temor al fet que la seua vida correguera perill”. Es va prorrogar la seua autorització de residència i treball per aquest motiu durant tres anys. Fins que el 2 de juny de 2022 una primera resolució denegava la sol·licitud d’asil, sense proporcionar-li la protecció subsidiària, perquè no reconeixia l’existència d’un perill en el moment en què retornara a Kosovo. Segons indiquen en l’escrit remés als mitjans, el seu advocat interposà un recurs de reposició, aquell mateix dia, contra la denegació d’asil on se sol·licita la suspensió d’aquesta denegació i es reitera la protecció internacional al “no existir llibertat reial en el seu país per viure en llibertat i de forma pública en coherència amb la seua orientació sexual”. Després de transcórrer un mes des de la interposició del recurs i atenent a la no resposta de l’Administració, els serveis jurídics de la campanya, consideren que “la resolució recorreguda està suspesa per silenci positiu i, per tant, ha de continuar considerant-se S.D. com un sol·licitant de protecció internacional en ple dret”.
Informes sobre la situació de les persones LGBTI a Sèrbia i Kosovo assenyalen que aquests grups pateixen discriminació social i que s’han d’enfrontar habitualment a situacions de marginació i assetjament. Segons un estudi publicat pel National Democratic Institute (NDI) dels Estats Units l’any 2015, Kosovo va ser el país “més homòfob” de l’àrea dels Balcans. S’hi detallava que més del 80% dels kosovars que pertanyen a la comunitat LGBTI deien haver estat víctimes d’insults, mentre que un 29% assenyalen haver patit agressions físiques.
