La policia berlinesa ha prohibit totes les concentracions en suport al poble palestí que s’han convocat a la ciutat: només en l’últim mes, ha aturat la concentració del 13 de maig organitzada per BatafelZ Palestine, la manifestació convocada per la Coordinadora de Solidaritat Revolucionària del 14 de maig i la convocada per la campanya Nakba75, el passat dissabte. En aquesta última la policia va dissoldre la protesta després d’anunciar que no estava permès cridar “des del riu a la mar, Palestina serà lliure” i va arrestar almenys quinze persones -una d’elles mentre enregistrava la marxa-, trencant dues costelles a una de les detingudes.
L’objectiu de l’Estat alemany és “silenciar les veus que defensen Palestina”, especialment les de les comunitats palestines i àrabs a Berlín, mitjançant un procés de criminalització que assenyala entitats solidàries, segons denuncien des de la Xarxa Solidària amb els Presos Polítics Samidoun.
Arreu del món les palestines es reuneixen cada 15 de maig per recordar la Nakba (la catàstrofe, en àrab), una campanya de neteja ètnica massiva contra les palestines que forces paramilitars sionistes van dur a terme entre 1947-1948. Com a resultat d’aquests atacs milers de palestines van ser assassinades, al voltant de 750.000 expulsades i més de 600 pobles i ciutats destruïdes.
L’any passat totes les manifestacions de memòria sobre la Nakba ja van ser prohibides per la policia a Berlín, ciutat on viu la comunitat palestina més gran a Europa
Això no obstant, l’any passat totes les manifestacions de memòria sobre la Nakba van ser prohibides per la policia a Berlín, ciutat on viu la comunitat palestina més gran a Europa. Entre els grups que convocaven es trobaven Palestina Parla, Samidoun o Jueus Europeus per una Pau Justa, organització que també va convocar la protesta de dissabte passat. Per protestar contra les prohibicions, el 2022, algunes activistes decidiren organitzar de manera espontània una flashmob que va ser durament reprimida: 170 persones van ser arrestades, de les quals 27 van haver de pagar sancions de 400 euros.
Allunyar les palestines de l’espai públic
La repressió no només afecta les commemoracions de la Nakba. El passat mes d’abril es prohibiren les manifestacions convocades pel Dia de les Preses Palestines. Per a Zeid Abdulnasser, membre de Samidoun, “el punt d’inflexió de la repressió va ser la manifestació de la Nakba el 2021, on milers de persones van participar a Berlín i centenars de milers arreu d’Alemanya. L’Estat alemany no vol tornar a veure masses de gent en suport amb Palestina”.
“Aquella manifestació està sempre present als informes que utilitzen per justificar les prohibicions. Alhora, també s’utilitza tot el que passa a Palestina. En l’últim informe parlen de l’assassinat del pres palestí en vaga de fam Khader Adnan, els enfrontaments a Nablus i Jenin o els coets llançats des de Gaza després de l’assassinat dels líders palestins”, explica Abdulnasser.
Segons Alex Schneider, membre de Rote Hilfe –organització de suport a persones que pateixen repressió–, “en aquest cas particular la policia, a més, utilitza una argumentació obertament racista on descriu a les persones participants d’origen palestí, turc, libanès o sirià amb una actitud clarament agressiva i violenta”.
Alhora, explica Schneider “la base política que dona suport a aquestes posicions és la definició de l’Aliança Internacional per a la Memòria de l’Holocaust (IHRA, per les seves sigles en anglès), que permet fàcilment deslegitimar les crítiques a l’Estat d’Israel qualificant-les d’antisemitisme”. És el mateix posicionament que es va utilitzar per aprovar la moció anti-BDS el febrer de 2019. I el febrer de 2022, el Ministeri d’Exteriors Alemany refusava l’informe d’Amnistia Internacional on s’acusava Israel de sotmetre les palestines a un règim d’apartheid basat en polítiques de “segregació, despossessió i exclusió”.
Segons l’organització Rote Hilfe “la base política que dona suport a aquestes posicions és la definició de l’Aliança Internacional per a la Memòria de l’Holocaust, que permet fàcilment deslegitimar les crítiques a l’Estat d’Israel qualificant-les d’antisemitisme”
En una carta oberta publicada el 21 d’abril d’aquest any, un centenar de jueves i israelianes que viuen a Berlín es van pronunciar en contra de la prohibició. “En la nostra opinió, la prohibició general, basada en sospites d’una possible activitat il·legal, discrimina a la minoria palestina a Alemanya i estableix un precedent preocupant que segurament afectarà altres comunitats marginades”, denunciaven en un comunicat.
Segons Schneider, “les prohibicions recents apunten a una tendència perillosa que afectarà tots els moviments socials d’esquerra a llarg termini. Fins ara, han estat sobretot els grups palestins, turcs i kurds els que s’han vist afectats per restriccions tan dràstiques del dret fonamental a la llibertat de reunió. Malgrat això, no s’ha de passar per alt que aquestes mesures fixaran precedents, ja que es poden prohibir manifestacions simplement argumentant que les participants tenen una ‘aparença militant’ o que les declaracions d’algun individu són problemàtiques”.
Samidoun, al focus de la repressió
El 2021 el govern israelià publicava una llista d’organitzacions declarades terroristes per les seves suposades connexions amb el Front Popular per l’Alliberament de Palestina. Entre elles es trobaven organitzacions de drets humans com Al-Haq, DCI-P, Addameer, la Unió de Comitès de Dones Palestines o la Unió de Comitès de Treball Agrícola. Segons Abdulnasser, “classificant-nos com a organització terrorista, les forces ocupants van proporcionar la justificació als mitjans de comunicació i el govern per difamar en contra nostra. No obstant això, fracassaran perquè no té cap base legal a la Unió Europea”.
Amb tot, la campanya de desprestigi que pateix Samidoun també té efecte en l’àmbit europeu on s’inclou la dissolució del Col·lectiu Palestina Vaincra a Toulouse, la persecució d’activistes d’Acció Palestina al Regne Unit i el seminari sobre “combatre l’extremisme i el terrorisme” organitzat per lobbies sionistes al Parlament Europeu on es van presentar informes difamant contra activistes i organitzacions palestines i internacionalistes.
Bjan Djir-Sarai, secretari general dels liberals alemanys, considera que per obtenir la ciutadania alemanya s’hauria de comprovar si hi ha “actituds d’odi cap a les jueves”
Per a Abdulnasser, “no importa el que facis per Palestina a Alemanya, sempre trobaràs repressió”. El membre de Samidoun afegeix, però, que “la intensitat de repressió que estem sofrint en els últims anys és deu al fet que estem treballant diferent. El nostre objectiu no és canviar l’opinió pública alemanya, sinó organitzar les palestines a la diàspora i això significa l’alliberament de Palestina que és un gran tabú a Alemanya”.
Perdre l’estatus de refugiades o la ciutadania
Amb tot, la repressió també s’estén a la possibilitat de perdre l’estatus de refugiades o la ciutadania. Bjan Djir-Sarai, secretari general dels liberals, va declarar que per obtenir la ciutadania alemanya s’hauria de comprovar si hi ha “actituds d’odi cap a les jueves”, és a dir, cap a l’Estat d’Israel. Abdulnasser explica que “molta de la gent que acudeix a les manifestacions són refugiades, i per això ens amenacen amb els papers. Tenim un company a qui li han revocat l’estatus de refugiat i d’altres que tenen problemes per obtenir la ciutadania”.
Recentment, el Verfassungsschutz –servei d’intel·ligència alemany– també es va presentar a casa de membres de Palestina parla amb la intenció d’intimidar-los. Tot i això, Abdulnasser afirma que “des de 2013-2014 hi ha una nova generació de palestines provinents de classes socials més baixes vingudes dels camps de refugiades de Síria, Líban o Gaza. Nosaltres ja no ens conformem a estar dintre dels límits de l’Estat” i afegeix que “no estem disposades a comprometre’ns, perquè la lluita per l’alliberació no és sols col·lectiva també és personal”.
