Tot el que se sap de Margarida Borràs es redueix a unes poques línies. Se sap que era la filla d’un notari de Mallorca, però no se sap amb certesa si ella va nàixer allà o a València. Se sap que la van assassinar el 28 de juliol de 1460, dilluns, ajusticiada per les autoritats de l’època per visitar “moltes cases de València en hàbit i vestidures de dona”, raó per la qual fou “presa i turmentada”, no només ella, sinó també altres persones. Se sap que a ella, però, la van vestir amb “camisa d’home, i ben curta, i sense panys” perquè es veieren bé “totes ses vergonyes”. Se sap que el seu nom de naixement era Miquel. Se sap que es feia dir, però, Margarida i que va morir pel fet de ser com era.
El curt fragment que conté gairebé tota la informació disponible sobre Margarida Borràs, la primera persona —documentada— a patir repressió a València per tenir una identitat de gènere dissident, reposa al Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, que s’atribueix al religiós Melcior Miralles (1419?-1502). Aquesta obra conté anotacions sobre nombrosos fets esdevinguts a la València del segle XV, la València del Segle d’Or, entre els quals l’execució de Margarida. L’historiador Vicent Josep Escartí, actualment catedràtic de Literatura Catalana Medieval i Moderna de la Universitat de València, tot preparant una edició dels textos a finals dels vuitanta, va descobrir la història de Margarida i va divulgar-la al públic mitjançant un article escrit al Quadern del diari El País en 1999. Segons ens explica el professor Escartí, ho va fer com a “manera de reivindicar el silenci imposat a un col·lectiu que ha sofert persecució i menyspreu durant segles”. Afegeix que no esperava la trajectòria que va seguir aquella peça, però el cas és que la història de Margarida de seguida va causar un fort impacte en el col·lectiu LGBTI valencià.
“Sovint es parla de la primera persona trans documentada a València, però cal tenir en compte que aquesta afirmació està basada en el nostre punt de vista”, matisa Luis Noguerol, activista del col·lectiu Lambda de València
“Sovint es parla de la primera persona trans documentada a València, però cal tenir en compte que aquesta afirmació està basada en el nostre punt de vista”, matisa Luis Noguerol, activista del col·lectiu Lambda de València, associació que lluita pels drets de les persones LGBTQI+ des de 1986. “En aquell període històric, aquesta categoria identitària no existia, però podem dir que sí que hi havia un marc de referència, que era el de la dissidència, el de viure contra les normes imposades de l’època. Margarida es va mostrar tal com ella sentia que era, malgrat el fatal desenllaç que això li va comportar”.
Tal com exposa l’activista de Lambda, arran del descobriment de la figura de Margarida, prompte Lambda va incorporar-la dins del seu corpus, i el 2002 decideix batejar amb el seu nom els Premis 28 de Juny, que el col·lectiu atorga des de 1995 a persones o entitats compromeses amb la defensa de la diversitat sexual, de gènere i familiar. “Saber de Margarida ens suposava comptar amb un referent històric important d’aquesta dissidència en la identitat sexual, que tenia l’afegit de ser de la nostra ciutat, i a més, representant d’un col·lectiu, les persones trans, que són les que més han patit i continuen patint la discriminació i els prejudicis”, recorda Noguerol. Posar-li el nom de Margarida als premis, doncs, suposava un “revulsiu”, ens comenta, i va comportar que moltes persones en conegueren la història, gràcies tant a la cerimònia en si, on cada any es recorda el fragment del dietari de Miralles; com per l’interès que va despertar la figura en els mitjans de comunicació, alhora que en el món de l’art i la creació.
Justament en una cerimònia dels Premis Margarida Borràs va ser on Carmen Fernández, guionista i actriu, va descobrir la història de Margarida. Carmen va nàixer a Elx, però viu a València des de fa 25 anys; i dirigeix una xicoteta companyia de teatre, Transitando fronteras, que va fundar per la “necessitat de contar la lluita de les persones trans, que som les persones més oblidades del col·lectiu, i de les dones trans en particular, que patim una doble discriminació, per ser dones i per ser trans”. Fernández es va sentir inspirada per la figura de Margarida i un parell d’anys després va culminar l’obra Margarida Borràs, que va ser representada el maig de 2018 a la mateixa plaça on van penjar la jove, al costat del Mercat Central de València, més de cinc segles abans.
“A mi no m’han penjat en la plaça, per descomptat, però sent que totes les dones hem passat un poc pel que va passar Margarida: totes hem sigut discriminades per ser trans”, denuncia Carmen Fernández, guionista i actriu que va donar vida a Margarida en una obra de teatre
Omplir els buits de la història de Margarida, però, no era fàcil. Com ja hem comentat, el fragment del dietari de Miralles que en parla és molt breu, tot i que ens dona algunes pistes. Tal com relata Vicent Josep Escartí en diversos articles que ha escrit al respecte, del fet que el capellà destacara les seues “vestidures de dona” i que freqüentava “moltes cases de València”, pot deduir-se que la jove estava situada en les altes esferes de la societat valenciana; o com a mínim s’hi movia amb certa llibertat, fins que va ser denunciada. Per a Carmen Fernández, la història incompleta de Margarida va ser justament el que va impulsar-la escriure l’obra perquè, tal com ens conta, moltes dones trans hi podrien veure la seua pròpia experiència reflectida: “A mi no m’han penjat en la plaça, per descomptat, però sí que he patit violència per dir que jo era Carmen i no el que posava en el meu DNI en aquell moment. Sent que totes les dones hem passat un poc pel que va passar Margarida: totes hem sigut discriminades per ser trans”.
Amb la col·laboració de família i amistats, Carmen Fernández va donar vida a Margarida en una obra que s’ha representat no només a València, sinó també a Torrent, Madrid, Múrcia i Formentera. Segons manifesta, l’espectacle ha tingut molt bona acollida per part del públic, sovint desconeixedor de la figura de Margarida i de la seua mort injusta, conseqüència de les normes socials repressives de l’època. “Trobe que he aconseguit humanitzar molt la figura, en el sentit que ella, segons expliquen, era una persona de classe alta, i jo l’he situat dins d’un context més humil, amb persones de mala vida, per dir-ho així. Crec que això ha facilitat que la gent connectara amb ella i la seua història”, ens confessa Carmen, molt orgullosa de la tasca que ha fet difonent la història “d’una dona trans lluitadora, com ho som totes les dones trans”.
L’obra de Transitando fronteras no és l’únic espectacle teatral inspirat per la història de Margarida. Margarida, escrita per Rubén Rodríguez Lucas, de la companyia teatral Las Libélulas, s’estrenava el 2018 a València en el marc del festival Russafa Escènica, i el 2019 debutava en una versió més llarga a la Sala Off de la mateixa ciutat. L’obra establia un diàleg entre el segle XV i l’època actual per a abordar les discriminacions que s’exercien, i s’exerceixen, contra les persones amb identitats de gènere dissidents. El 2019, fou guardonada amb el Premi Federico García Lorca de la Universitat de Granada en la modalitat de text dramàtic. En un altre àmbit, però, encara dins del món de l’art, l’artista Akimbo va retre-li homenatge a Margarida amb un mural gegant elaborat el 2021 per al festival Intramurs de Ciutat Vella, titulat “Santa Margarida Borràs”. Situat en una façana adjacent a la plaça on va ser ajusticiada, el mural mostra una llampant representació de Margarida on la protagonista subjecta, alliberada, una corda, reminiscent de la soga amb què la van matar.
Símbol de resistència
El reconeixement a Margarida per part de l’activisme i l’art ha impulsat també les institucions a visibilitzar-la com a referent de la memòria històrica valenciana, i també mallorquina. El 17 de maig 2017, el govern municipal de València, aleshores conformat per Compromís i PSPV, van situar una placa commemorativa “en memòria de Margarida Borràs” i “de totes les víctimes de la LGTB-fòbia”, en la mateixa plaça del Mercat. D’igual manera, el 2021, l’Ajuntament de Palma va inaugurar una altra placa a les escales de la Plaça Major en memòria de “Margalida Borràs, dona transsexual d’origen mallorquí que fou executada el 1460 a València per la seva identitat de gènere”.
El reconeixement a Margarida per part de l’activisme i l’art ha impulsat també les institucions a visibilitzar-la com a referent de la memòria històrica valenciana, i també mallorquina
Tot plegat, “Margarida ha esdevingut un símbol de resistència i rebel·lia, que és l’esperit dels moviments activistes”, afirma Luis Noguerol. Un esperit de resistència que, defensa, és “molt important recordar i mantenir, i més amb els temps que corren”. Per la seua banda, Carmen Fernández afegeix: “El triomf d’una és el triomf de totes. Margarida Borràs demostra que les dones trans no som una moda que es va inventar en els anys vuitanta, com alguns volen fer creure. Ens han volgut tapar i esborrar de la història, però sempre hem estat ací. Som ací, encara, i continuarem sent-hi”.
Tot el que se sap de Margarida Borràs es redueix a unes poques línies. Gràcies a aquestes, sabem que ella hi va ser, i per això la van castigar. Però la seua història romandrà per sempre al cor de la lluita pels drets de les persones amb identitats dissidents, i sabem que el seu nom era Margarida.
