Nascuda a Barcelona, en una família de sastres, l’any 1911. Modista de professió, des de molt jove va interessar-se per afers polítics, motiu que la va portar a ingressar a la Joventut Comunista del Partit Comunista d’Espanya (PCE). Dona de gran capacitat i intel·ligència, va destacar en les seves actuacions i reflexions, habilitat que li va permetre anar a formar-se durant catorze mesos a l’escola Marxista-Leninista de Moscou, el 1931, on es formaren futurs quadres polítics com Erich Honecker, Manya Reiss o Enrique Líster Forján.
Quan va tornar a l’Estat espanyol va ser la delegada territorial del PCE a Catalunya i també una de les peces clau en la creació del Partit Comunista de Catalunya (PCC), del qual va ser escollida Secretaria General l’any 1933. En aquesta condició, va ser candidata a les eleccions generals de 1933. Eren les primeres eleccions a la història de l’Estat Espanyol en què les dones van votar, ja que la Constitució de 1931 va establir el sufragi universal. Això va incorporar quasi set milions de votants al procés electoral.
Els partits de dretes van aconseguir formar govern i les seves polítiques van conduir a la Vaga Revolucionària d’octubre de 1934, amb el suport de les forces d’esquerres, tant a escala estatal com autonòmica. Els llocs on va tenir més seguiment van ser a Catalunya -durant els anomenats Fets del Sis d’Octubre- i a Astúries, amb la Revolució Asturiana. Ambdues van ser durament reprimides.
Va ser la delegada territorial del PCE a Catalunya i també una de les peces clau en la creació del Partit Comunista de Catalunya (PCC)
Lina Òdena va participar en la vaga, combatent a la línia de front. Va ser una de les poques dones en fer-ho. Quan el moviment va fracassar, la Lina va passar a la clandestinitat de la mà del Socors Roig Internacional, una organització derivada de la Internacional Comunista de 1922 que tenia per objectiu prestar ajuda material i humanitària als presos i preses polítiques a escala global. Finalment, va ser detinguda el 1935, mentre participava en una acció clandestina per acollir orfes dels miners assassinats durant la Revolució Asturiana. Va ser ràpidament alliberada.
Aquest seguit de derrotes van portar les esquerres a decidir-se per la unitat. Es crea llavors el Front Popular, una coalició electoral de partits i organitzacions polítiques per concórrer a les eleccions generals del 1936. Les organitzacions polítiques juvenils es van unir en la Joventut Comunista Unificada (JSU), que reunia per primera vegada la Federació de Joventuts Socialistes i la Unió de Joventuts Comunistes del país.
A Catalunya, es van mantenir les mateixes converses i es va donar pas a la Joventut Comunista Unificada de Catalunya (JSUC). La importància de la participació de la Lina en les converses d’unitat catalanes va ser notable. Un cop constituïda la JSUC, va traslladar-se a Madrid com a delegada central per Catalunya. Allà es va involucrar en la campanya electoral del Front Popular, treballant juntament amb Dolores Ibárruri, que la va arribar a considerar la seva fillola política.
Es va involucrar en la campanya electoral del Front Popular, treballant juntament amb Dolores Ibárruri, que la va arribar a considerar la seva fillola política
La Guerra Civil sorprèn la Lina a Almeria, on va romandre. A l’inici del conflicte, s’esperava de les dones que adoptessin rols passius i tradicionals, quedant-se a casa o, com a molt, sent infermeres a la rereguarda. Lina Òdena, en canvi, va decidir lluitar de nou a les trinxeres i participar activament en la batalla per la defensa de la República. El seu exemple va inspirar moltes dones per incorporar-se a les milícies populars i va contribuir a augmentar la força de les tropes republicanes.
El 14 de setembre del 1936, va batallar contra un esquadró falangista al front de Granada. Superada en nombre i amenaçada amb la tortura i la violació a mans dels falangistes i la guàrdia mora, es va suïcidar amb la seva pròpia pistola. Es va convertir en la primera dona republicana en morir a la línia del front.
La seva mort va ser un cop molt dur per les tropes republicanes, ja que en la seva curta vida havia esdevingut un símbol dels seus valors. Per a molts, havia arribat a representar l’esperança en el futur. La Lina va ser una dona feta a ella mateixa que va creure sempre en un món millor, per això la seva història perdura fins avui. Una miliciana valenta que va lluitar fins l’últim alè per la llibertat i la justícia.
“¡Lina Odena! ¡Guía de la juventud! ¡Ejemplo admirable de heroísmo, de abnegación, de sacrificio: ante tu cuerpo sacrificado se inclinan en doloroso homenaje nuestras banderas! Te recordaremos siempre y tu nombre será la bandera de todas las mujeres que luchan contra el fascismo, que luchan contra la opresión”
Dolores Ibárruri Gómez, la Pasionaria
