El sistema educatiu públic del País Valencià tindrà 206 unitats menys en primer i segon cicle d’infantil, primària i educació especial per al curs 2024/2025. La proposta de composició escolar, presentada per la Conselleria d’Educació a principis de maig, ha fet saltar de nou les alarmes entre sindicats i entitats de docents i pares i mares, que en els darrers mesos s’han posicionat en contra de les noves lleis, decrets i retallades aprovades pel govern del PP i Vox en matèria d’educació. La reducció del nombre d’aules és un dels motius pels quals la Plataforma per l’Ensenyament Públic del País Valencià, que aglutina al voltant d’una vintena d’organitzacions, ha convocat vaga educativa aquest dijous, 23 de maig.
De les 9.494 aules actuals, el curs vinent, en seran 9.288. En concret, es volen reduir quatre classes del primer cicle d’educació primària (0-3 anys), 60 del segon cicle (3-6 anys), 140 de primària (6-12 anys), i dues unitats d’educació especial. Per territoris, a les comarques de Castelló, se’n suprimiran 28 (14 de primària, 11 de segon cicle d’infantil, 2 de primer cicle i 1 d’educació especial); a les de València, 110 (98 de primària, 10 de segon cicle i 2 de primer cicle); i a les d’Alacant, 68 (39 de segon cicle, 28 de primària i 1 d’educació especial).
Marc Candela, portaveu del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament al País Valencià (STEPV), defensa que la nova composició “demostra un clar interès a desmantellar la pública per a afavorir la concertada a les ciutats”, mentre que als pobles, la retallada podria “posar en perill” el futur de les escoles rurals i, per tant, “afavorir el despoblament”. Cal recordar que el pressupost del govern del PP i Vox incrementava en un 4,9% l’aportació a l’escola concertada, fins a arribar als 715 milions d’euros, mentre que la quantia destinada a infraestructures educatives es reduïa en un 27%, amb una disminució de fins a 111 milions d’euros.
“El districte únic ve acompanyat de retallades en la pública. Necessiten deteriorar-la, acomiadant professorat i amuntegant alumnat a les classes, perquè les famílies trien centres concertats”, assevera Rubén Pacheco, portaveu de Fampa-València
Els darrers mesos, des de la Plataforma per l’Ensenyament Públic han alertat de la retallada en el nombre d’aules a les escoles públiques, en considerar que seria un dels efectes del nou decret d’admissió, aprovat el passat 23 d’abril. La principal novetat de la norma és la incorporació del districte únic, que atorga llibertat als pares i mares a l’hora de triar el centre on matricular els seus fills i filles, i també a les escoles per seleccionar el seu alumnat. “Normalment, la mesura ve acompanyada de retallades en la pública. Necessiten deteriorar-la, acomiadant professorat i amuntegant alumnat a les classes, perquè les famílies trien centres concertats”, assevera Rubén Pacheco, portaveu de la Federació de Pares i Mares d’Alumnes (Fampa) de València. I afegeix: “és una autèntica salvatjada. D’una banda, és la concertada qui acaba seleccionant un determinat tipus d’alumnat i, d’altra, es reforcen els centres gueto”. Ho demostra un informe de la Universitat de València, que conclou que el districte únic “és inadequat per a garantir l’accés equitatiu a l’educació, mitigar la segregació escolar o garantir el dret a l’elecció de totes les famílies”.
La retallada de 206 unitats educatives a l’escola pública anirà seguida de l’acomiadament de docents. “Com a mínim 206 tutors es veuran afectats. Si són interins, potser no treballen l’any que ve, i si són funcionaris de carrera, els hauran de reubicar en altres centres”, exposa Marc Candela. És el que ocorrerà també a les Escoles Oficials d’Idiomes, on la dreta i l’extrema dreta reduiran un total de 244 grups, cosa que es tradueix en 8.450 alumnes i 61 docents menys.
Al col·legi públic La Coma de Paterna (l’Horta), quatre docents perdran el seu lloc de treball, segons Pablo Alcón, mestre de tercer i quart de primària a la Coma. Es tracta d’una escola catalogada com a centre d’acció educativa singular (CAES), ja que se situa en un barri amb població en situació de vulnerabilitat i amb un elevat nivell d’absentisme escolar. La Conselleria hi justifica la retallada de dues aules de primària, una de sisè i una altra de segon; i una d’infantil, perquè “enguany, a principi de curs, no es va arribar a la ràtio mínima de 20, però ara estem per sobre, amb dos o tres alumnes més per aula”, subratlla Alcón. Assegura que amb menys aules i mestres “serà encara més difícil atendre les necessitats d’un alumnat que no arriba amb una estimulació i unes capacitats bàsiques”.
Des de la Conselleria d’Educació, en mans de José Antonio Rovira (PP), justifiquen la reducció del nombre d’unitats sota l’argument de “l’evident descens de la natalitat i, per tant, d’alumnat”. Els índexs de natalitat, però, no mostren una caiguda tan acusada. Segons l’estimació de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el País Valencià va registrar un total de 35.545 naixements en 2023, només 59 menys (-0,17%) que en 2022. Es tracta del menor descens en l’última dècada. Alhora, la Conselleria també ha insistit que es tracta d’una proposta “provisional”, a l’espera d’estudiar les al·legacions, que es podien presentar fins al 21 de maig.
Defensen que hi ha altres polítiques que permetrien mantenir les unitats educatives, com baixar el nombre màxim d’alumnes per aula en aquelles poblacions on la davallada de la natalitat és més severa
Amb tot, per als sindicats de professorat i associacions de pares i mares, l’argument del descens de la natalitat no justificaria la retallada d’aules. Defensen que hi ha altres polítiques que permetrien mantenir les unitats educatives, com baixar el nombre màxim d’alumnes per aula en aquelles poblacions on la davallada de la natalitat és més severa o augmentar les aules per a xiquets i xiquetes de 2 anys en escoles públiques d’infantil i primària, tal com ja va començar a desenvolupar el Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem).
La Conselleria d’Educació ha intentat fer veure que compensava la retallada de les 206 aules amb una suposada baixada de la ràtio màxima del segon cicle d’infantil en 69 municipis del País Valencià. Les dades, però, ho desmenteixen. Tal com ha pogut comprovar aquest mitjà, revisant la resolució de 10 de maig de 2024, per la qual s’actualitza el nombre màxim d’alumnat per unitat a partir del curs de 2024-2025; totes les localitats mantenen la ràtio aprovada pel Botànic per al curs 2023/2024, a excepció de cinc.
Banyeres de Mariola, Catral, Cocentaina, Alfafar i Benifaió veuran incrementada la seua ràtio entre tres i cinc alumnes més per aula, tal com va anunciar la Conselleria el 16 de maig, en una resolució que esmenava el llistat anterior. A parer de Rubén Pachecho, PP i Vox “han manipulat” la ciutadania, anunciant una baixada de ràtio que no és real. Defensa que en tots els centres el nombre màxim d’alumnes per classe “hauria d’estar en 20” i s’hauria d’eliminar la ràtio mínima “per no imposar als centres rurals a tancar i poder revertir el despoblament”.
50 aules menys a les escoles rurals
La retallada d’aules podria suposar una greu amenaça per a aquells pobles on encara hi ha criatures que juguen a les portes de les cases i a les seues places. És el cas, per exemple, de Jarafuel, Zarra, Teresa i Jalance, quatre municipis que comparteixen escola, el Centre Rural Agrupat (CRA) Vall d’Aiora-Cofrents. En l’actualitat, compta amb 11 aules —set de primària, tres del segon cicle d’infantil i una del primer cicle. Amb la nova proposta, s’eliminarien tres classes, dues de primària i una de segon cicle.
Rocío Martínez porta els seus fills, David, de 12 anys; i Lola, de 8 anys; al CRA de Jarafuel. Sempre ha considerat que l’escola rural és un “mirall” de pràctiques educatives d’èxit que en molts casos han esdevingut exemple per a centres més grans que volen ensenyar de manera més personalitzada, respectant els ritmes i capacitats de l’alumnat i treballant en xicotets equips i amb itineraris individualitzats. “Una ràtio de huit o deu xiquets millora l’aprenentatge”, defensa Martínez. És per això que ara es mostra preocupada: “amb la nova proposta, una professora haurà d’impartir en una mateixa classe de més de vint alumnes fins a tres cursos diferents. Això afectarà l’aprenentatge”. No només li inquieta com es veurà perjudicada la qualitat de l’ensenyament, també el futur del poble: “ara comencen llevant-nos tres aules i dos mestres, però continuaran i ens deixaran sense escola”.
A les comarques de València, se suprimiran fins a 30 aules rurals; a les de Castelló, 12; i a les d’Alacant, huit. “És una retallada que contribuirà a la despoblació”, critica Rosana Monleón Blasco
El Centre Rural Agrupat Vall d’Aiora-Cofrents és només un de la cinquantena de col·legis rurals afectats per la reducció d’aularis. Segons el recompte d’aquest mitjà, a les comarques de València, se suprimiran fins a 30 aules; a les de Castelló, 12; i a les d’Alacant, huit. “És una retallada que contribuirà a la despoblació. Es va degradant el servei fins que es tanca”, critica Rosana Monleón Blasco. La seua filla, de 6 anys, estudia al CRA del Racó d’Ademús, on se suprimirà l’únic aulari de 0 a 3 anys i dos de primària. Segons exposa, això comportarà que cinc xiquets de 0-3 anys es queden sense classe, així com l’agrupació dels sis cursos de primària en una mateixa aula de quasi una vintena d’alumnes. “L’ideal seria mantenir l’aulari d’infantil i desdoblar primària en dos cursos”, reivindica.
En alguns altres, com al CRA L’Aiguaneu, on estudien les criatures de Vilar de Canes, la Torre d’en Besora, Culla i Catí; s’han suprimit unitats perquè no s’arriba a la ràtio mínima de 4 alumnes per aula. “Ens quedem sense l’aula de 2 anys, perquè no hi ha xiquets amb aquesta edat, però esperem que quan torne a haver-hi ens la tornen a obrir”, expressa Francisco Bellés, director de l’Aiguaneu. Rosana Monleón, però, adverteix que el tancament d’un aulari sota el pretext de la manca d’alumnat pot provocar “que famílies interessades a viure-hi no hi vinguen”. “L’educació rural, personalitzada i en un entorn tranquil, ha de ser un atractiu per revertir el despoblament”, rebla.
