“Els records són emocions atrinxerades.” Açò diu Ivan, el protagonista de Totes les cançons parlen de tu, la novel·la de Xavi Sarrià, quan torna a València, la ciutat que el va veure créixer durant els convulsos anys noranta.
Els records són emocions atrinxerades…, aquesta frase m’ha estat ressonant durant les últimes setmanes. Els records són emocions atrinxerades… enguany celebrem els deu anys de Sembra Llibres amb la reedició d’esta novel·la, la primera que va publicar l’editorial, en el 2014. La primera novel·la de Xavi Sarrià. Una novel·la que transita entre l’ara i els anys noranta, en una València que esclatava, entre solars, baixos amb amplificadors, motos trucades, concerts a alqueries. Una València amb nazis pels carrers, amb casals okupats fent autodefensa amb dents i ungles. Una València diferent de la d’ara, però deutora d’aquells carrers, d’aquelles lluites, de les victòries i de les derrotes. Una València amb una banda sonora que ha cantat i escrit Xavi i que el passat 18 de maig va fer vibrar el Palau de les Arts. Una banda sonora de ràbia i amor.
Xavi és una de les persones més importants del nostre País Valencià, el popular, l’arrelat, l’un entre tants. I el concert de comiat, temporal, dels escenaris fou un homenatge a totes les lluites del país, a les nostres cançons, a les nostres gents. Els records són emocions atrinxerades… i durant el concert ens vam emocionar, vam plorar, vam llepar-nos les ferides, vam fer xarxa i ens vam recordar que si ens donem la mà, mai no caurem.
Xavi Sarrià és una de les persones més importants del nostre País Valencià, el popular, l’arrelat, l’un entre tants. I el concert de comiat dels escenaris fou un homenatge a totes les lluites del país
Els relats que ens construïm, els narratius i ficcionals com les novel·les, però també els que ens cantem i celebrem, ens ajuden a continuar endavant. I amb concerts com el de l’altre dia ens ho demostrem com millor sabem fer els valencians: en col·lectiu.
Amb una posada en escena que aclapara, cançons acompanyades d’imatges de lluites populars, de cares conegudes, de persones anònimes, d’altres amb una il·luminació que juga a ser estels, gàbies o que ens fa bategar. Amb acompanyaments excepcionals, musicals i de persones convidades a parlar, el concert era molt més que un concert. Era tota una declaració de principis. És la voluntat d’un futur per construir. I són, també, unes emocions atrinxerades que ens recorden d’on venim: de silencis, de resiliències, de lluites diàries.
Xavi Sarrià ha aconseguit fer-nos ballar, cantar i emocionar-nos en un espai com el Palau de les Arts, amb el simbolisme que allò té. I com sempre, ha estat generós i humil. Ell sap com ningú com és d’important la música, crear relat, per a construir país. I ell ho sap fer excepcionalment bé.
Si teniu ocasió, aneu a algun dels concerts d’esta gira que tot just comença. I, sobretot, agafeu les forces que ens dona Xavi en els seus concerts i transformeu la música, ràbia i amor en lluita quotidiana per al present i futur. Acudiu i emocioneu-vos per a construir noves trinxeres.
