El Programa Sensei, tal com el planteja el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, ofereix un “règim de residència”, durant un curs sencer, en un centre educatiu. El públic objectiu és el professorat novell que tot just s’estrena en la tasca docent i rebrà l’acompanyament d’una mentoria. Inclou pràctiques i seminaris, reflexió sobre la tasca docent i hores de codocència —el mètode educatiu de tenir més d’un docent dins l’aula—; en aquest cas un professional amb experiència acompanya el professional novell.
Com a prova pilot, per aquest curs, el Departament va crear 250 places –150 d’educació infantil i primària i 100 de secundària distribuïdes en 59 centres de tot Catalunya i amb la participació de 85 docents mentors. Tal com exposa el Departament d’Educació al seu web, el projecte està cofinançat en un 95% pel Fons Social Europeu Plus (FSE+), una partida d’ajuda europea similar als coneguts fons Next Generation, la qual cosa permetrà que l’any vinent tampoc requereixi finançament directe de la Generalitat.
Jorge Fernàndez, delegat de CGT, explica que “tot i que la idea d’acompanyar el professorat que comença la seva carrera pot semblar bona, la forma en com està pensada té risc de precarietat”
Desenes de participants, organitzades en el sindicat CGT, han denunciat “pèssimes” condicions durant la primera edició: hores de treball no remunerades, llargues jornades, precarització, impossibilitat de conciliació familiar, fiscalització de la tasca docent (en professorat i mestres que ja són titulats), arbitrarietat en les decisions, en l’organització de les tasques i formacions i en canvis d’horari, i utilització per part dels centres i dels equips directius d’aquestes dotacions extres de professorat per suplir necessitats estructurals. Jorge Fernàndez, delegat de CGT en l’àmbit de l’ensenyament, explica a la Directa que “tot i que la idea d’acompanyar el professorat que comença la seva carrera docent pot semblar bona, la forma en com està pensada suposa un risc d’institucionalitzar la precarietat en l’accés a la docència”.
És per aquesta raó que, finalitzada la primera edició del programa, i després de diverses negociacions amb el Departament, la CGT va informar en una roda de premsa que ha enviat una carta model de demanda perquè les participants del Programa Sensei exigeixin al Departament d’Educació un informe amb totes les hores d’atenció a l’aula no cobrades i la retribució retroactiva d’aquestes; així com una carta als centres educatius “per exigir als claustres i consells escolars posicionar-se en contra de continuar amb el programa en aquestes condicions”. El sindicalista adverteix que “si comencem a rebaixar les condicions laborals per a accedir a la docència, la classe treballadora tindrà més problemes per a poder-ho fer”.
Jornada doble per mig sou
Les condicions laborals de les participants són acceptar una retribució equivalent a mitja jornada laboral, malgrat dedicar, a la pràctica, la jornada sencera. El Departament ho justifica sota l’argument que el plantejament és que la docència realitzada és supervisada i la resta d’hores es destinen a activitats formatives. Per tant, la setmana quedaria distribuïda de la següent manera: 15 hores setmanals per les quals el professorat rep una bestreta, 15 hores d’activitats de formació i 7 hores i mitja de dedicació fora del centre.
Verònica és una professora de secundària que ha participat en el Programa Sensei a un centre del Baix Llobregat. És professora de Geografia i Història, una de les especialitats on històricament hi ha més congestió a les llistes i poca sortida per a fer substitucions i, per tant, requereix més temps poder-se estabilitzar. Per això, com moltes altres docents d’aquesta especialitat, va començar a treballar en un institut concertat. Anteriorment, havia treballat com a monitora de lleure i com a vetlladora, un sector altament precaritzat que ja la va apropar a la CGT. “La majoria dels professors de Sensei som de socials o d’especialitats amb molta gent a les borses”, detalla.
Verònica, professora de Geografia al Baix Llobregat, reconeix que “la idea del programa està bé”, però critica la sobrecàrrega de feina que hi ha darrere
Verònica reconeix que “la idea del programa està bé, que t’acompanyin una mica la primera vegada que entres d’interí”, però critica la sobrecàrrega de feina que hi ha darrere. També denuncia que, inicialment, el programa no estava ben explicat: “quan ens van fer l’adjudicació a l’agost, encara no teníem clar com s’organitzarien les hores de formació. En teoria nosaltres treballaríem mitja jornada lectiva i la cobraríem, i a l’altra mitja jornada faríem formacions, que en principi ens van dir que serien en línia i asíncrones, és a dir, que les podríem fer quan volguéssim. Després vam veure que eren formacions obligatòries presencials a les tardes, fora de l’horari del centre”.
Rubén també és professor de Geografia i Història a un institut del Baix Llobregat. No ha volgut aparèixer a l’article amb el seu nom real, perquè diu “no sentir-se segur”. “No sé les repercussions que pot tenir, ja que soc interí”, lamenta. En aquest sentit, apunta a la situació que ja de per si comporta aquesta situació contractual. A causa de normatives com el Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents –el conegut com a Decret de Plantilles–, les direccions de centre tenen un gran poder sobre els treballadors interins, que segons dades de l’any 2022 representaven un 45% a secundària i un 25% a primària aproximadament.
“Nosaltres, en començar, la cap d’estudis ens va deixar caure d’alguna manera que hi érem per omplir buits”, lamenta Rubén. “Un horari de mitja jornada requereix compactació i dies lliures, però tots nosaltres fèiem quatre i cinc dies setmanals, i amb guàrdies a primera i última classe, amb forats buits pel mig, i teníem les primeres hores al dilluns i les últimes del divendres”, subratlla. A això, s’afegeixen les formacions per videoconferència, dues a la setmana, “que podien durar fins a les set de la tarda”. “Jo soc pare i se m’ha dificultat molt la conciliació familiar, i si necessites una altra feina, tampoc pots agafar-la. A més, cobrar mitja jornada, i encara més si vius a Barcelona, no et permet arribar a final de mes, però és un any i és millor que anar fent substitucions, és l’única cosa bona que té”, reconeix. També afegeix que la situació de ser mentoritzat, quan s’és un professor “de ple dret”, “et resta moltíssima autoritat i credibilitat dins l’aula. Et fan una sèrie d’avaluacions que tu d’interí no passes”.
Perill d’institucionalitzar la precarització
Des de la CGT denuncien que la situació “genera greuges comparatius entre els treballadors públics”. A causa de la situació actual a l’escola secundària, de necessitat estructural de professorat en algunes especialitats, el Departament permet des de fa anys la possibilitat d’entrar a la borsa d’especialitats com català, matemàtiques o anglès només amb el compromís de cursar el màster en formació de professorat de secundària en un període de tres anys. “Per tant, tens a professors sense el màster cobrant jornada completa i professors amb el màster o mestres de primària i infantil titulats treballant a jornada sencera dins del Sensei, però cobrant només mitja jornada”, critica Fernàndez.
Al professorat mentor, a més, se li permet reduir les seves hores lectives a quasi mitja jornada. Fernàndez exposa que, “si la intenció és acompanyar i formar el professorat novell i dignificar l’accés a la docència, abans haurien de reformular el màster, les pràctiques de grau, els cursos d’interí i de funcionari en pràctiques, canviar la borsa de substitucions, o dotar d’eines i recursos als centres per poder dur aquest acompanyament amb qualitat”. Alerta que, a través d’aquest pilot, “estan estudiant la via d’instaurar un mètode d’accés a la docència, com un MIR, a través d’un sistema basat a precaritzar l’entrada del nou professorat, cobrant la meitat”.
Fernàndez alerta que “estan estudiant la via d’instaurar un mètode d’accés a la docència, com un MIR, a través d’un sistema basat a precaritzar l’entrada del nou professorat, cobrant la meitat”
Raquel és una mestra de la Franja que fa alguns anys que fa substitucions curtes a la demarcació de Ponent, compaginant-ho amb la seva feina d’educadora social que no havia deixat. Igual que la d’educació infantil, la borsa de primària es troba congestionada i hi ha molt poca mobilitat. Tampoc ha volgut aparèixer a l’article amb el seu nom real perquè, exposa, “aquí tots ens coneixem, i si torno a treballar de professora, em pot tocar alguna companya, per exemple, del tribunal d’oposicions”. “A mesura que anaven passant els dies —continua— ja vaig veure que el programa no tenia ni cap ni peus. A la pràctica, bàsicament, el que fèiem era a cobrir la feina de les altres mestres, portant tutories, que són càrrecs de responsabilitat que al principi ens van dir que no tindríem, o anar de colònies, que no es cobren”, critica. Per exemple, en el seu cas, explica que “com que em van veure que era una mica més gran i amb experiència prèvia en el món de l’educació social, em van posar a programar la plàstica de tot el curs, i ja vaig veure que no tindria gens d’acompanyament”.
Raquel té dues filles, per la qual cosa, insisteix, que no pot estar tot un curs treballant des de les nou del matí fins a les set de la tarda, fent entre 12 i 14 hores, per al voltant de mil euros al mes. A l’inici de curs, Raquel conta que el seu pare va caure malalt. Des de Serveis Territorials la resposta va ser que, en estar a mitja jornada, “no em podia demanar ni una reducció de jornada ni una excedència, i vaig haver d’abandonar el curs”, lamenta. En revocar la vacant, Raquel va ser automàticament expulsada de la borsa i ha perdut el número que tenia, amb la qual cosa ha de tornar-s’hi a inscriure i tota l’experiència laboral prèvia no la tindran en compte. “El Departament fa coses molt lletges”, denuncia.
“Al final, estan generant gent submisa a les direccions dels centres, negant l’esperit crític o la participació en els claustres”, denuncia Jorge Fernàndez. I conclou: “es crea un cos de direccions absolutament professionalitzat i aïllat de la resta de treballadors del centre, i s’introdueixen lògiques d’una empresa privada dins dels centres educatius”.
Codocències no remunerades
El cas que ha dut més polèmica ha estat el format de les codocències. Verònica explica que, inicialment, “ens ho van vendre com a hores formatives, perquè estàs amb un altre professor, però, a la pràctica, estem fent atenció directa a l’alumnat, classes que hem de preparar… Per tant, ho hauríem de cobrar”. Raquel opina que “l’escola ens ha fet servir de mà d’obra. Si érem necessàries a algun lloc se’ns enviava a fer allò, la nostra formació no era el més important”; i diu que es va “sorprendre” quan va descobrir que la seva mentora “era una mestra a qui no veia més d’una o dues hores a la setmana”. “No et deixaven clares moltes coses, hi havia moments que et demanaven cursos, els feies, però després no calien”, afegeix Rubèn. Verònica exposa que, davant les queixes de la càrrega de feina, “les tècniques del Sensei es limitaven a dir que ho entenien, però que ja estava muntat, i de cara al curs vinent ja ho mirarien bé”.
Cap al final de curs, gràcies a la pressió a les taules sindicals, s’han aconseguit substituir les hores de codocència per hores d’observació a l’aula i eliminar algunes de les formacions de la tarda. “El curs que ve entrarà gent nova. Ens diuen que modificaran alguna cosa, però realment el problema és que la normativa que tenen és tan summament abstracta i genèrica que no sé si modificaran res”, adverteix Verònica.
Raquel té dues filles, per la qual cosa, insisteix, que no pot estar tot un curs treballant des de les nou del matí fins a les set de la tarda, fent entre 12 i 14 hores, per al voltant de mil euros al mes
Des de la CGT, Jorge Fernàndez destaca que, a l’octubre, van demanar una reunió amb Joan Cuevas, director general d’Innovació, Digitalització i Currículum del Departament d’Educació; i amb Jesús Moral, Subdirecció General d’Innovació i Formació; “per dir-los que les hores de codocència s’havien de cobrar, però des del principi ens han dit que no es retribuiran econòmicament”. Al juny, la CGT va poder reunir-se novament amb el Departament per exposar-los les seves demandes de cara l’any vinent. “Ens van fer arribar un informe executiu sobre el Programa Sensei, que era informació que havíem demanat des del juliol anterior i no ens havien enviat”, relata. La Directa s’ha posat en contacte amb el Departament, però en el moment de publicar l’article no hem rebut resposta.
En el document hi consta el formulari d’avaluació del Programa que han fet les participants, però no les respostes. Fernàndez el titlla de “tendenciós, perquè no pregunta per qüestions estructurals, com la remuneració, la dedicació, la distribució horària, o la càrrega de burocràcia”. També s’hi indiquen els resultats del Programa: hi ha nou persones que han renunciat, dues persones no aptes i dues de no avaluades. Hi constaten aproximadament 24 hores de formació realitzades fora de l’horari, que CGT preveu que siguin moltes més tenint en compte les experiències contrastades amb les participants.
