S’alce quan no ha eixit el sol. Adormit amb el son ben apegat. Es desplega a casa en silenci quan tots dormen. Vestir-se de pressa, calçat per afaitar-se mentre es fa a la idea que està despert.
Entra a les sis del matí. Circula amb el fred clavat als peus. La ciutat desapareguda, només l’home del barret que passa caminant a la mateixa hora. S’encamina des de la Mitja lluna cap a la carretera de l’Alcora. Entre a les rotondes, deixa la presó a la dreta. Una nova rotonda per enfilar-se entre companys. De nou gira per topar Panorama. Creua el pantà que gela el cos. De costat Ferraes per aparcar després de saludar al de seguretat que només vol acabar.
Fitxa. Es canvia el pantaló i la jaqueta blava en uns vestidors muts. No es lleva el pijama de sota l’equipatge laboral, només preparat per la primavera d’El Corte Inglés.
Un bon dia fred per incorporar-se a la feina, classificador. El company li dona el relleu per on passen taulells sense fre. Dalt d’una tarima amb un fluorescent les peces es marquen en un costat si tenen defectes o es llacen al fem amb dues ratlles al centre. Passen centenars de taulells davant els seus ulls vigilants fins a les dues hores, que el relleven. L’encarregat li pregunta com va tot. A la marxeta i avant.
Ara revisa els classificadors i lleva els palets que la màquina ha apilat sense descuidar la cola i el cartó. L’esquena ajupida per a arreplegar caixes que ha tirat la grua. Un palet amb dos precintes que embossa cremant el plàstic.
Entra a les sis del matí. Circula amb el fred clavat als peus. La ciutat desapareguda, només l’home del barret que passa caminant a la mateixa hora. S’encamina des de la Mitja lluna cap a la carretera de l’Alcora
Torna a la classificadora mentre esmorza dempeus. No es mou. Demana al company que continue per a pixar i prendre’s un café.
El seu company li recorda que falta una hora per a acabar. Repeteix en la paletitzadora.
Diu adeu. Sense dutxa, engega el cotxe per a baixar entre rotondes.
Derrotat, toca al primer primera.
*
Apaga el despertador. Es desplaça amb el café a la mà mentre es fa una cua. Agarra la bossa per a tot el matí amb la bata sota l’anorac.
Baixa a soles del tercer segona.
Hui toquen els vidres del menjador, uns grans finestrals amunt i avant. Trau la pols, agrana i frega. Llavadora en marxa per a estendre la roba al terrat. Al carrer pren un café i fuma una cigarreta, recreant-se al sol. Corre al súper omplint el carro de pa, arròs i ous.
Dina amb les notícies dels palestins assassinats a Gaza. Fuma la cigarreta pel carrer fins a arribar a l’escola. Pren el café amb les companyes a un portal del davant. Ja és de nit quan comencen a agranar les classes. Hui li toca fregar totes les escales. Fa uns dies que es queixa de dolor al canell. Hui es fa insuportable. A l’eixida hui toca una cervesa amb les companyes al Gargallo.
Als carrers la humitat cala en els ossos, mentre arrossega els peus per una ciutat que seu a taula. No té ganes. Prepara el sopar, bajoques i pernil.
Bona nit, família.
*
Al quart se senten crits. Mouen els mobles. És un matrimoni amb una filla. A l’escala, és una família amable, inclús simpàtica.
Ella va a comprar amb la filla. Sempre porta uns grans cabassos amb verdura i fruita. Ha arribat tard, el menjar no està preparat. El marit l’escridassa perquè té gana, no hi ha res al frigorífic. Ella li respon que no arriba a tot, s’escolta pel pati. No sé què li diu ell quan eleva la veu.
Ell no treballa, rep una ajuda després d’esgotar l’atur. Va estar a l’obra. Va ser la maleïda crisi, que el va tirar fora. Es guanyava molt bé la vida, 3.000 al mes. Moltes hores, però donava per a beure, putes i joc. Ara, misèria.
En uns mesos no s’escolta res. Calma.
Sempre a la mateixa hora. La dona amb el taca-taca, l’home amb la gorra caminant xino-xano. Veïns del tercer. L’home va ser conserge a l’Institut Tàrrega, jubilat, porta una vida monòtona amb la dona que no està bé. Sempre havia treballat al magatzem, matinant per a escollir taronges en una nau. Les mans artrítiques, i no precisament per la vellesa, van criar dos fills; ara només agarren el carret.
En l’escala els he vist poc. Han vingut fa uns mesos a viure al segon. Tenen dos fills menuts. A ell el sent de bon matí baixar les escales per anar a treballar. No sé a on. Ella cuida els xiquets i fa la feina de la llar. A voltes, en cap de setmana, s’escolta molt de xivarri. Deuen ajuntar-se amb amics per a celebrar les seues festes elevant el to de veu.
*
Sempre he viscut en aquest edifici. De menut jugava al parc de Sant Pasqual i de jove anava als pubs de moda. Alguns veïns han faltat, altres han decidit viure a Tàrrega, 24.
