L’ecosistema de l’Economia Social i Solidària (ESS) al País Valencià compta amb una llarga trajectòria històrica que està ineludiblement lligada a les formes tradicionals de fer economia, i a una estructura productiva molt concreta. Entre d’altres, podríem identificar el cooperativisme agrari i l’associacionisme obrer com a fites originàries de l’ESS al País Valencià, a finals del segle XIX i principis del XX.
Tanmateix, durant la dècada dels 80, i amb el final del franquisme, que va suposar el desmantellament de moltes d’aquestes organitzacions, l’ESS va reviscolar parcialment amb el sorgiment del tercer sector que incloïa no només cooperatives, sinó també associacions, fundacions i empreses socials. A partir d’ací, l’arribada del segle XXI va significar la diversificació de l’ecosistema cap a sectors com les finances ètiques o l’energia, i formes jurídiques com les cooperatives de treball associat, les empreses d’inserció laboral o les mutualitats. Alhora, amb la creació en 2014 de la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària del País Valencià (XEAS-PV) començaren a aparèixer les primeres entitats representatives de l’ESS, i en l’àmbit legislatiu es va començar a conformar un marc que encara es troba en els seus primers estadis d’evolució.
Es determina una composició basada en entitats de dimensions molt reduïdes i amb un abast prou limitat territorialment
Tot i que actualment l’ESS al País Valencià suposa un ecosistema consolidat, situat com un actor de rellevància a la societat i amb certa capacitat d’interlocució amb l’administració i els moviments socials; resulta innegable que ha d’afrontar una gran quantitat de reptes per tal d’adaptar-se a les actuals circumstàncies i no perdre de vista el seu eix vertebrador fonamental: la transformació social i la generació de models de treball i consum alternatius al capitalisme. Des de XEAS-PV s’ha iniciat una reflexió per tal de fer front a un context marcat per la creixent expansió d’un model econòmic i sociolaboral que no atén consideracions ètiques i morals, junt amb una conjuntura política de regressió i pèrdua de suport institucional. Per tal d’acompanyar aquesta reflexió, s’ha elaborat un estudi que identifica algunes de les principals problemàtiques i reptes de futur que afronta l’ecosistema de l’ESS al País Valencià. L’informe es va presentar públicament el passat 16 d’octubre, a la Casa de la Cultura de Xàtiva.
En primer lloc, caldria qüestionar-se fins a on arriben els límits d’aquest paradigma. Tot i que la resposta sembla evident, tenint en compte que a la Carta de Principis de l’Economia Solidària s’estableixen 6 eixos fonamentals (l’equitat, el treball digne, la sostenibilitat ecològica, la cooperació, el repartiment just de la riquesa, i el compromís amb l’entorn) que haurien de definir l’activitat i orientació de qualsevol entitat que vulga pertànyer a l’ecosistema; arreu del País Valencià existeixen molts projectes, que més enllà de la seua forma jurídica i el seu grau de compromís militant, s’alineen amb la major part dels principis de l’ESS quasi sense saber-ho. És un repte de les entitats representatives com la Xarxa el poder sumar aquestes iniciatives a l’ecosistema, generant en elles un qüestionament integral respecte a la seua orientació i formes de funcionar, en relació amb els eixos plantejats a la Carta de Principis. Així mateix, existeixen multitud de models d’economies transformadores (com l’Economia del Bé Comú o l’economia de triple impacte) amb els quals resulta necessari buscar convergències i punts en comú. Augmentar els límits de l’ecosistema és una de les condicions necessàries per a esdevindre una agent amb vertader impacte social i polític.
Per altra banda, l’estructura de l’ESS al País Valencià presenta unes característiques molt concretes, que suposen una fortalesa alhora que limiten fins a cert punt les seues possibilitats. En primer lloc, vora el 85% són microentitats que no superen les 10 treballadores. Tanmateix, aproximadament dos terços de les mateixes no superen l’àmbit d’actuació autonòmic, i només un 10% d’elles arriben a tindre una incidència internacional. Açò determina una composició basada en entitats de dimensions molt reduïdes i amb un abast prou limitat territorialment. Per altra banda, després d’un creixement sostingut des de la dècada dels 90, a partir del 2020 s’ha produït una clara davallada en relació amb la constitució de noves entitats lligades a l’ESS. En aquest sentit, la major part de les persones que conformen aquestes entitats es troben en la franja d’edat dels 30 als 40 anys.
Resulta fonamental que l’ecosistema de l’ESS es replantege el seu lloc a la societat valenciana per tractar de ser una agent amb vertader poder transformador
Però la major de les problemàtiques respecte a l’estructura de l’ESS rau en la distribució de les entitats per sectors econòmics. Només un 15% d’elles pertanyen al sector secundari. La major part del teixit productiu de l’ESS se centra en la prestació de serveis a altres empreses o a l’administració pública, a través de la generació de coneixement, estudis de recerca, serveis d’intervenció social, etc. Aquesta distribució per sectors, determina una sèrie de fortaleses (per exemple, una forta capacitat per a l’autoreflexió) però limita en gran manera la capacitat de l’ESS de respondre a les necessitats reals de les consumidores. Així, resulta complicat establir un vertader nexe amb la societat i generar un mercat social de certes dimensions. Tanmateix, moltes entitats depenen sobre manera de l’administració pública per tal de finançar-se, i tenen una capacitat molt limitada de generar fonts d’ingressos al marge d’ajudes i subvencions públiques, qüestió que en circumstàncies com les actuals de canvi d’orientació política a les institucions autonòmiques i locals, acaba per dificultar la sostenibilitat econòmica d’aquestes. Altres territoris com Catalunya suposen un exemple de com el mercat social pot arribar a abastir una ampla gamma de necessitats de consum reals, i podria ser un espill al qual mirar-se el País Valencià.
Finalment, cal destacar com l’ESS ha de continuar sent una agent que ajude a vertebrar les lluites socials del present, situant-se en un punt intermedi entre la interlocució amb l’administració pública, i l’acompanyament de processos de canvi protagonitzats pels moviments socials. En aquest sentit, es va fent tot un treball a través de projectes com Una Economia per a la Vida i Idearia: utopies d’anar per casa els quals han suposat una oportunitat per tal d’aprendre i tractar qüestions tan diverses, però tan fonamentals per al manteniment de la vida com la sobirania alimentària, l’habitatge, o les cures. A més a més, recentment es va elaborar un manifest per tal de fixar la línia política de l’organització que ha estat signat per 80 col·lectius i entitats afins. En conclusió, resulta fonamental que l’ecosistema de l’ESS es replantege el seu lloc a la societat valenciana per tractar de ser una agent amb vertader poder transformador, sense perdre de vista el vessant estratègic que permeta la seua supervivència a llarg termini en un context desfavorable com l’actual.
