El 21 d’octubre de 2023, un centenar de persones van participar en una acció contra el genocidi a la Franja de Gaza que va consistir en l’ocupació dels accessos d’un hotel propietat d’un oligarca israelià –amb inversions a la indústria militar– al centre de Barcelona. Uns dies més tard, un dispositiu dels Mossos d’Esquadra detenia Esteve C. quan sortia de casa. Segons els agents, era la mateixa persona que apareixia dempeus al vestíbul, entre una trentena més de persones, en unes imatges enregistrades per les càmeres de videovigilància de l’hotel.
El van traslladar als calabossos de la comissaria de la travessera de les Corts. Després d’una llarga estona, un agent el va anar a buscar a la cel·la per pujar-lo a la sala d’identificacions. En un primer moment, el jove va pensar que es tractava del procediment ordinari d’identificació i va permetre que li prenguessin les empremtes dels dits polze i índex. Tot seguit, però, els agents li van dir que pretenien prendre-li les empremtes de tots els dits i fer-li una sessió fotogràfica en diverses posicions.
“Haig de parlar amb el meu advocat i no crec que això sigui legal”, va esgrimir un activista als agents que li volien fer fotos dins de la comissaria de les Corts
Va ser aleshores quan l’Esteve s’hi va negar. “He de parlar amb el meu advocat i no crec que això sigui legal”, va etzibar. Els agents van insistir a dir-li que era “obligatori”, però davant de la seva reiterada negativa van desistir. “No et poden obligar a participar d’una diligència inculpatòria. L’elaboració d’una ressenya fotogràfica i decadactilar per després procedir a la comparativa d’imatges no es pot aplicar de manera coactiva. Si l’acusat no vol col·laborar, no se’l pot obligar”, esgrimeix el seu advocat, David Aranda. I l’Audiència de Barcelona ara els dona la raó.
En un primer moment, els Mossos d’Esquadra havien sol·licitat al jutjat d’instrucció número 3 de Barcelona una ordre que els permetés fer la diligència decadactilar i fotogràfica per la força, un extrem que el jutge que investiga els fets va autoritzar. En aquella resolució indicava a l’acusat que havia de desplaçar-se a dependències policials per fer-ho voluntàriament i que, en cas contrari, “es podria procedir a la seva detenció i a la pràctica de la diligència utilitzant les mesures mínimes coactives que resultin necessàries”, amb l’afegit que es podria “deduir testimoni de particulars per si els fets fossin constitutius d’un delicte de desobediència a l’autoritat judicial”.
La resolució es remet a la jurisprudència del Tribunal Suprem, i diu que una persona investigada “no té obligació de proporcionar cap classe d’elements a l’acusació que es poguessin fer servir per als fins acusatoris”
Ara, nou mesos després, la Secció Segona de l’Audiència de Barcelona per unanimitat dels magistrats, ha estimat parcialment el recurs presentat per l’advocat, entenent la pertinença de la diligència només en el supòsit voluntari i no pas forçós. La resolució empra com argument la jurisprudència del Tribunal Suprem i, concretament, una sentència de l’any 2004 que determinava que una persona investigada “no té obligació de proporcionar cap classe d’elements a l’acusació que es poguessin fer servir per als fins acusatoris”. En aquell cas, ho acotaven a una prova pericial cal·ligràfica, però ara l’Audiència de Barcelona ho amplia a pericials decadactilars i fotogràfiques.
L’Esteve, en declaracions a aquest mitjà, considera que “ningú està obligat a declarar contra si mateix o a aportar proves que el puguin incriminar”, més enllà de si ell és o no la persona que apareix a les imatges que van ser el punt de partida de la seva detenció. “Espero que aquest cas serveixi per clarificar quins són els drets que tenen les persones en dependències policials. No tot és obligatori, tal com diuen els Mossos”, afegeix. En aquest sentit, l’advocat David Aranda, va advertir en el seu recurs d’apel·lació i ho reitera ara, que “no trobem cap referència a la nostra Llei d’Enjudiciament Criminal sobre la captació d’imatges del cos de l’investigat per l’elaboració d’una perícia”. L’Audiència de Barcelona conclou, en altres paraules, que l’actual ordenament jurídic està mancat “d’una cobertura legal expressa” per aquest tipus de diligències.
Cal recordar que la confecció d’àlbums fotogràfics per incorporar a investigacions policials ja va generar polèmica l’any 2014 en el marc de les manifestacions pel desallotjament frustrat de Can Vies. Aleshores, els antiavalots encapsulaven els manifestants a la via pública i els feien passar per una mena de set fotogràfic on s’havien de posar diferents peces de roba. La unitat E-700 de la Brigada Mòbil era l’encarregada de fer-ho, i les defenses de les persones investigades van aconseguir judicialment la nul·litat de les “proves” fotogràfiques.
