L’escena dels escamots d’antiavalots esbotzant portes d’habitatges, dia sí dia també, i expulsant famílies que han deixat de pagar la hipoteca, a qui se’ls ha rescindit el contracte de lloguer o que han decidit okupar finques buides, s’ha normalitzat al llarg de les últimes dues dècades als Països Catalans. A Catalunya són les diverses unitats d’antiavalots del cos de Mossos d’Esquadra les que protagonitzen aquestes actuacions. Però no sempre ha estat així. En la segona meitat de la dècada dels anys noranta, els desallotjaments els executava la Unitat d’Intervenció Policial espanyola (UIP). Concretament, el subgrup II, amb base operativa a la comissaria de la Zona Franca de Barcelona, una unitat encara existent –malgrat la reducció d’efectius i competències–, que per aquelles dates sumava uns 200 antiavalots.
Actuaven sota la denominació d’agents Jaguar i el seu màxim comandament, Silverio Blanco, es va fer especialment conegut pels assalts d’espais emblemàtics del moviment okupa com el Cinema Princesa de la Via Laietana, l’octubre de 1996, i la Kasa de la Muntanya, el juliol de 2001. Blanco va marxar de Catalunya després de la caiguda del govern de José María Aznar (PP) l’any 2004 i va acabar ocupant la plaça de comissari en cap de la Unitat de Policia Adscrita de Galícia –un cos integrat per agents del Cos Nacional de Policia espanyola–, jurant el càrrec en presència d’Alberto Núñez Feijóo. La denominació Jaguar va tornar a l’actualitat l’1 d’octubre de 2017, ja que els seus integrants van tenir un paper destacat en les càrregues contra els votants del referèndum d’autodeterminació –suplantant les competències d’ordre públic dels Mossos d’Esquadra–, especialment, als districtes d’Horta-Guinardó i Sant Martí de la ciutat de Barcelona.
L’1 de novembre de 2005 va ser la data escollida per fer el traspàs de poders de les UIP a la Brigada Mòbil (Brimo) de la policia autonòmica. Amb seu al complex central Egara –situat entre Terrassa i Sabadell– la Brimo d’aleshores sumava uns 280 antiavalots i la comandava l’inspector Miguel Hermida, conegut per la polèmica frase “o generem pànic o no els traurem d’aquí”, en referència als acampats del 15M a la plaça de Catalunya de Barcelona, la primavera de 2011. El seu superior, Sergi Pla, també es va fer famós, en aquest cas per respondre, a preguntes del periodista Jordi Évole, que, si el pacifista Mohandas Gandhi hagués acampat a Barcelona, “també hauria rebut els cops de la policia. La resistència mai és pacífica”. Hermida i Pla van ser els responsables de l’etapa de major creixement de la Brigada Mòbil i de les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO), uns antiavalots descentralitzats que tenen dependències i competències pròpies a les nou regions policials en què es divideix Catalunya.
La Brimo no ha parat de créixer en tot aquest temps, amb 507 efectius l’1 de juliol de 2024, i les ARRO pràcticament la dupliquen, amb 899 antiavalots, 196 dels quals a la ciutat de Barcelona. Els requeriments per intervenir en desnonaments també han anat a l’alça. Fonamentalment, per dues raons: el creixement dels llançaments judicials relacionats amb tot el ventall de casuístiques de pèrdua de l’habitatge i la major resistència activa per part de sindicats i grups d’habitatge arreu del país.
“Socials” i “radicals”
Tant és així, que durant el mandat de Joan Ignasi Elena (ERC) al capdavant del Departament d’Interior es va crear la Unitat Central d’Intervenció en Conflictes d’Habitatge per “homogeneïtzar les intervencions policials en casos de desnonaments i ocupacions”. S’encarrega de sistematitzar les intervencions i ordenar les capacitats operatives de les diferents unitats d’ordre públic amb relació a la demanda que els arriba des de les àrees bàsiques policials –des de cada municipi– i a partir de la informació que reben de la Comissaria General d’Informació sobre els riscos associats a cada intervenció. Aquestes demandes els arriben amb una escala de tres graus: cap protesta, protesta pacífica i protesta amb risc.
El Departament d’Interior disposa d’una Unitat Central d’Intervenció en Conflictes d’Habitatge per “homogeneïtzar” les actuacions “en desnonaments i ocupacions”
Segons consta a l’última resposta parlamentària detallada en aquest àmbit –a preguntes de la CUP–, durant el primer semestre de 2021 els Mossos d’Esquadra van intervenir en 1.744 requeriments de jutjats de primera instància “per dur a terme la diligència de llançament”. La intervenció de les ARRO es va produir en 122 casos i la Brimo va participar en 31, catorze dels quals per requeriment judicial i disset per decisió del mateix cos. Segons consta als arxius del Parlament de Catalunya, una nova resposta signada pel conseller Elena el 29 de maig de 2023 va reduir a només quatre les intervencions de la Brimo entre els anys 2020 i 2023 en desnonaments de “caire social” –tres a Barcelona i un a Blanes–, una definició del conseller que deixaria fora els casos de “caire radical”. La Comissaria General d’Informació és l’encarregada d’avaluar i etiquetar cada cas com “social” o “radical”. Malgrat tot, el Departament d’Interior reconeix que en els casos que la Brimo no executa el llançament pot “restar disponible” al voltant del lloc de l’operació “per a tasques de suport a les unitats que porten a terme el desnonament”.
En el cas del País Valencià i les Illes, els desnonaments els executa la UIP III de la policia espanyola, que rep la denominació Orca en l’argot policial, amb al voltant de 200 antiavalots en conjunt. La seva actuació més recent es va produir el 23 de maig a Palma, quan van fer fora del seu domicili de Son Gotleu una mare i cinc criatures. “La Policia tracta d’acovardir a la classe treballadora organitzada, però no defallim”, van piular des del Sindicat d’Habitatge de Palma.
A la ciutat de Barcelona existeix també la Unitat de Reforç per a Emergència i Proximitat (UREP) –els antiavalots antigament coneguts com a UPAS– de la Guàrdia Urbana, que han agafat un especial protagonisme durant l’últim any. L’integren prop de 200 policies, tenen les mateixes furgonetes de les ARRO dels Mossos i mai es van dissoldre durant els dos mandats d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona, malgrat que era una de les seves promeses electorals. En resposta a directrius polítiques de l’alcalde Jaume Collboni i de regiduries de districte de Ciutat Vella i de Gràcia –dirigides per Albert Batlle i Laia Bonet i Albert Batlle, respectivament– han executat desallotjaments per la via administrativa, com el del centre social de l’Antiga Massana (al Raval) i el dels assentaments de Vallcarca. Les UREP, així, tornen a protagonitzar intervencions que abans es feien per via judicial o eren de l’àmbit estricte de l’ordre públic –competència dels Mossos–, amb l’argument que es tracta d’immobles municipals o solars on es fan activitats sense llicència o s’hi detecta “situacions d’infrahabitatge”.
