En la majoria de les novel·les que es publiquen, els vincles parentius tenen un paper principal a l’hora de dibuixar l’entorn emocional on es mouen els personatges, ja que la família és una institució que continua conservant intacta la seva omnipresència en la nostra societat. També són habituals els textos que la qüestionen i plantegen la necessitat d’ampliar el perímetre del compromís i els afectes a esferes més àmplies que les de la consanguinitat.
En tres novetats literàries publicades fa poc, la família té un pes molt destacat i s’assenyala com una part inevitable d’allò que som, però també com un espai del qual, en un moment o altre, voldrem fugir, sigui en un sentit literal o simbòlic.
La gran família (Club Editor, 2025) d’Antònia Carré-Pons és una novel·la càlida, sensible, però gens sentimental, on la protagonista i narradora reforça els lligams amb una germana malalta mentre diu adeu als pares, que ja són molt grans. L’emotivitat de la conjuntura convida la Rateta –així es diu el personatge principal– a fer balanç de la seva vida, repassant passatges tan determinants com la seva negativa a treballar en el negoci familiar (una cansaladeria), mantenint-se ferma en la intenció d’anar a la universitat i maldar per convertir-se en la medievalista de renom que ha acabat sent. Una decisió que va forçar les costures d’aquesta família que ara s’acomiada.
Que morin els fills dels altres (Editorial Males Herbes, 2025), de Roser Cabré-Verdiell és una novel·la de prosa urgent i amb un ritme exuberant que serveix per situar-nos a l’interior del pensament desbocat d’una mare asfixiada per una criança plena de pors i angoixa. La Rebeca es trasllada a viure a Ocata (el Maresme) amb la seva família i aquesta nova geografia física
i humana col·laboraran al fet que emprengui una transformació on es barrejaran sense remei el deliri i la lucidesa. La por deixarà pas al desig i l’angoixa a l’atreviment, fins que la protagonista assolirà la gosadia necessària per buscar els significats profunds dels fets, sense témer les conseqüències d’aquestes veritats revelades.
I per acabar, Empujar el sol (Pepitas de Calabaza, 2025), de Dioni Porta (company d’aquesta llibreria), és una novel·la lluminosa amb un rerefons existencialista que ens acosta la història de l’Estanis, un septuagenari vitalista que conviu amb la Cloti, la seva dona, i l’Elvira, la seva cunyada, que pateixen greus problemes de salut. Aquest triangle protagonista ens farà gaudir i emocionar-nos amb la dignitat i la rebel·lia amb la qual afronten el procés d’envelliment. Les seves ganes de reivindicar el present i d’esprémer les possibilitats de la realitat es convertiran en un homenatge ple de tendresa a la vida de barri i a la necessitat de trobar-se i d’incardinar-se amb els altres.
Són tres novel·les que transcorren en l’àmbit familiar i que també comparteixen altres qualitats, com la fluïdesa de la prosa o la quotidianitat dels entorns, de les trames i dels personatges protagonistes, atributs que ens faran sentir pròxims a unes històries que ens parlen de situacions tan properes, que en qualsevol moment pot semblar als lectors que apareixeran al bell mig d’un dels paràgrafs.
OBAGA
La llibreria Obaga és un negoci familiar ubicat al número 179 del carrer de Girona, a la Dreta de l’Eixample de Barcelona. Va aixecar la persiana l’any 2018 i, per l’equip actual, format per la Carol, en Dioni, la Tània i en Gabo, la implantació en el barri i la proximitat amb el veïnat i els clients és un objectiu primordial d’un projecte que programa diverses activitats literàries al llarg de la setmana: presentacions de llibres, clubs de lectura, converses literàries o sessions de lectura en veu alta.
