El Dame explica que alguns dels seus companys que com ell es dediquen a la venda ambulant han perdut tot el gènere que tenien després de la macrobatuda que la Policia Nacional i Mossos d’Esquadra van realitzar el passat 17 de juny a Salou i Cambril i que es va saldar amb 19 detinguts i tres agents ferits, segons els cossos de seguretat. “Tot i que de primeres alguns manters van intentar col·laborar amb la policia, alguns d’ells han perdut fins a 3.000 euros en gènere i si no poden vendre no poden menjar”, afirma el Dame. El cap d’unes hores, els detinguts van ser alliberats acusats d’un delicte “contra la propietat industrial” i per pertinença a “organització criminal”. Així mateix, explica el Dame, els agents es van endur “telèfons mòbils, diners en metàl·lic, patinets i bicicletes” que encara “no han estat retornats”. La mateixa policia va considera que l’operatiu havia aconseguit “confiscacions milionàries”.
Els fets que van començar vora les sis del matí, quan un operatiu de 300 efectius, un helicòpter i una unitat de drons de la policia va acabar amb l’escorcoll de tres cases on els manters guardaven els seus productes, ha generat malestar entre els mateixos venedors i els moviments socials del Camp de Tarragona. És per això que aquest divendres a dos quarts de vuit de la tarda diversos col·lectius dels moviments socials i la Xarxa Antiracista de Tarragona han convocat una manifestació al passeig del 30 d’octubre de Salou, davant de l’Ajuntament sota el lema “Prou racisme i criminalització dels treballadors ambulants”.
Des de la Xarxa Antiracista de Tarragona assenyalen que “la persecució forma part d’una lògica racista i classista” en la qual “s’usa la llei com a eina de control social, i es retrata als manters com a ‘enemics’ de l’ordre públic”.
En part, expliquen les organitzacions, la concentració se celebra ara per l’augment en els últims mesos “dels operatius policials contra el col·lectiu Top manta al Camp de Tarragona, especialment a Salou i Cambrils”. En aquest sentit, la batuda del 17 de juny va ser l’operació més evident d’una persecució que els manters viuen cada dia. A més, assenyalen que “la persecució forma part d’una lògica racista i classista” en la qual “s’usa la llei com a eina de control social, i es retrata als manters com a ‘enemics’ de l’ordre públic”.
Persecució quotidiana
El Dame diu que ara les coses estan tranquil·les i pot fer la seva feina: no el persegueixen “tant”. No obstant això, la suposada calma descriu una situació de violència latent. “Els Mossos ens segueixen i si venem a Salou ens diuen que no podem vendre-hi”, explica per afegir que les policies locals sovint són més permissives. “A vegades ens deixen vendre a Cambrils de dues a quatre de la tarda o a la nit durant hora i mitja”, relata.
Per Anne Marie de la Xarxa Antiracista de Tarragona aquesta mena de persecució només és la punta de l’iceberg d’una situació que viuen les persones migrades i racialitzades en altres aspectes de la seva vida. “Hi ha una criminalització constant cap a persones migrants que demanen l’empadronament, perquè les institucions es neguen a empadronar-les quan viuen en pisos ocupats, tot i que la llei ho contempla”, explica. En aquest sentit, l’empadronament és la porta d’entrada a tota una sèrie de drets que, en aquests casos, es neguen d’arrel. “Amb això el que es fa és impedir que aquestes persones puguin demanar ajudes o que puguin anar al CAP”, assenyala Anne Marie. “Hem vist que quan una persona migrant ha anat a demanar la seva targeta sanitària, des de les institucions han mirat quantes persones hi ha empadronades a la casa on viu i deriva aquesta informació a la policia”, afegeix.
“Hi ha un dèficit constant en la inversió cap a la comunitat i sobretot cap a la comunitat migrant, ja que es prefereix augment la despesa cap a la policia”, diuen des de la Xarxa Antiracista de Tarragona
De fet, és en l’àmbit policial on s’aprecia millor la criminalització de les persones migrants. “Hi ha un dèficit constant en la inversió cap a la comunitat i sobretot cap a la comunitat migrant”, diu. “Es prefereix augmentar la despesa cap a la policia com vam veure el Nadal passat, quan es va comprar pistoles elèctriques”, continua. “Després és normal que les persecucions de migrants es produeixin a llocs com Múrcia quan són les mateixes institucions i la policia qui deshumanitza aquestes persones”, sentencia.
Tot això es produeix en un context i en un moment molt determinats: la temporada d’estiu. Salou i Cambrils, acullen cada any a milers de visitants i el 2024 la Costa Daurada va rebre més de cinc milions de turistes. “Molts dels que compren són turistes”, diu el Dame. Es produeix, per tant, una situació complexa quan els turistes volen comprar productes dels manters i els comerciants dels municipis costaners hi estan en contra. ens dubte el caldo de cultiu perfecte per l’ascens de l’extrema dreta que en els darrers temps ha penetrat amb força a la Costa Daurada.
Relat mediàtic
El Dame rememora el que va passar el 17 de juny i en cap cas se sembla al que els mitjans de comunicació van publicar. Batalla campal, tensió entre manters i policies, guerra policial, xarxes criminals o invasió manteril són algunes de les expressions que s’han utilitzat en diaris.
Batalla campal, tensió entre manters i policies, guerra policial, xarxes criminals o invasió manteril són algunes de les expressions que s’han utilitzat en diaris
Alhora, els mitjans van assenyalar que la policia havia intervingut tres magatzems. Com es pot veure en les mateixes imatges dels cossos de seguretat, els suposats magatzems eren tal com els descriu en Dame, els baixos de tres cases. “Guardem allà el gènere per no tenir-lo a casa i que ens el confisquin o ens el robin”, diu.
És per això que la Xarxa Antiracista ha presentat una queixa oficial davant el Col·legi de Periodistes de Catalunya.
