Treballador del port de Gènova des de fa vint anys, Italo és membre del Col·lectiu Autònom de Treballadors Portuaris (CALP). Aquesta organització va néixer el 2011 i en les darreres setmanes s’ha fet famosa als mitjans de comunicació internacionals quan un dels seus integrants va assegurar que si l’Estat d’Israel atacava alguna embarcació de la flotilla es bloquejaria el port de la ciutat italiana. Així mateix, el col·lectiu entronca amb les antigues lluites sindicals del port i amb l’antifeixisme profundament arrelat a la història de la ciutat. En els últims anys ha tingut un paper central en la denúncia i la lluita contra el tràfic d’armes que transiten pel port cap a diferents escenaris de guerra del món.
Quines accions emprendreu si l’Estat d’Israel deté algú de la flotilla que es dirigeix cap a Gaza?
La voluntat del nostre sindicat, la Unió Sindical de Base (USB), amb diverses realitats portuàries italianes i europees, i amb el suport de tots aquells grups que sempre ens acompanyen, és llançar una vaga internacional per bloquejar totes les mercaderies que des d’Europa transiten cap a Israel. Només des de la nostra regió. Això significa uns 13.000 o 14.000 contenidors anuals.
Pots explicar, de manera més concreta, quines accions teniu pensat dur a terme?
La nostra idea és crear una vaga general en l’àmbit internacional que inclogui tants terminals com sigui possible, sobretot europeus. Voldríem centrar-nos especialment en aquells punts neuràlgics de la logística on els bloquejos poden ser més efectius. Malauradament, aquesta és només una línia general, però la realitat és que haurem d’organitzar-ho tot en funció de com evolucionin les coses, així que estem a l’espera de veure què passa.
“El bloqueig s’ha de fer per plantar cara a Israel i per forçar els governs europeus a prendre posicions més clares”
Quin impacte podria tenir per a Israel una acció com aquesta?
És difícil de preveure perquè hi ha moltes variables i som conscients que aquesta lluita no depèn només de nosaltres. Però creiem que és el que s’ha de fer: no només per plantar cara al govern israelià, sinó també per forçar els governs europeus a prendre posicions més clares.
En el passat, el CALP ja ha fet accions contra el genocidi a Palestina. En què han consistit i quin efecte han tingut?
Des del seu naixement, el CALP ha lluitat contra els tràfics d’armes destinats a Palestina i a qualsevol altre escenari de guerra. En els últims anys hem protagonitzat vagues, bloquejos als accessos portuaris i accions de denúncia. L’impacte ha estat notable: molts contenidors d’armament han estat boicotejats i no han sortit del port, i també hem aconseguit un ressò mediàtic que ha ajudat a sensibilitzar altres col·lectius sobre aquest tema.
Com feu per descobrir que hi ha un contenidor que porta armes a Israel?
Al llarg d’aquests anys hem creat un engranatge molt potent entre sindicats, estibadors, associacions pacifistes i associacions que es dediquen al monitoratge internacional del tràfic d’armament. Aquest equip funciona molt bé i ens permet en molts casos saber amb antelació què i quan transitarà per aquí.
Com es percep el genocidi a Itàlia?
Una part de la població italiana, la més sensibilitzada, fa anys que segueix aquest conflicte. Ara bé, la gravetat actual de la situació ha fet que el tema arribi a tothom, fins i tot als més desinteressats. En canvi, el govern i els grans mitjans italians continuen tractant aquest genocidi com a tabú: en parlen poc i, quan ho fan, és per minimitzar-lo. És vergonyós.
“El govern i els grans mitjans italians continuen tractant aquest genocidi com a tabú: en parlen poc i, quan ho fan, és per minimitzar-lo”
Hi ha coordinació entre sindicats portuaris a escala mediterrània?
Sí. Gràcies a la xarxa que hem teixit aquests anys contra el tràfic d’armes i amb el suport del nostre sindicat, avui hi ha una sintonia molt forta entre col·lectius portuaris d’Europa i també d’altres regions.
Fins on es podria arribar si hi hagués una vaga general al sector marítim?
És difícil de dir, perquè seria una situació inèdita, tot i la nostra experiència sindical de dècades. El que sí que sabem és que el CALP anirà fins al final, com sempre. No farem ni un pas enrere, però necessitem l’ajuda de tothom. L’última mobilització a Gènova ens dona esperança: centenars de tones d’ajuda humanitària recollides i una manifestació amb 50.000 persones en suport a la flotilla.
Heu rebut amenaces o represàlies?
Encara no, però som conscients que pot passar depenent de com evolucionin els esdeveniments de la flotilla. Estem parlant de sectors clau de l’economia mundial, i segurament hi haurà pressions des del port i moments difícils. Nosaltres, com a CALP, ja hem tingut problemes per altres lluites, però sempre n’hem sortit units i convençuts que estem al costat correcte de la història.
