Jesús Gómez, nascut a Sueca (la Ribera Baixa), és bomber des dels 29 anys. Va iniciar la seua trajectòria en 2006, com a bomber de la Diputació de Saragossa, i posteriorment va estar una dècada treballant al servei de bombers del Consell de Mallorca. Fa quatre anys que va tornar a la seua terra i, actualment, és caporal de bombers —un rang intermedi en l’escala jeràrquica d’alguns cossos, superior al bomber ras i inferior al sergent— al parc municipal d’Oliva (la Safor), on desenvolupa funcions de coordinació i supervisió de personal i operacions d’emergència, com també la intervenció directa en extinció d’incendis, sinistres o rescats. Dues dècades de carrera que des del 2022 complementa com a delegat de personal del Consorci de València a Intersindical Valenciana. Es tracta del segon sindicat majoritari entre els bombers, per darrere d’UGT i per davant de la CGT. Tots tres estan en peu de guerra per la millora de les condicions laborals i la gestió de les emergències al País Valencià.
Aquest estiu s’han produït diversos incendis de sisena generació, de gran magnitud i comportament imprevisible, a Lleó, Galícia o Astúries. El País Valencià ha sofert 216 incendis forestals, no tan virulents: 740 hectàrees cremades. Les opinions expertes adverteixen que els megaincendis seran cada vegada més freqüents. S’està preparant el cos de bombers valencià per fer-los front?
Ara mateix, desconec si s’estan dissenyant nous plans de prevenció i extinció d’incendis de sisena generació des de la Conselleria d’Interior o el servei d’Emergències, responsables del servei de Bombers Forestals de la Comunitat Valenciana. El que sí que sé és que des de fa anys els incendis s’estan apagant de la mateixa manera. El tipus d’intervenció no ha variat i així és quasi impossible fer-los front.
Per què cada vegada els incendis són més virulents? Quins factors hi juguen?
“Si s’inverteix en prevenció, els incendis d’estiu no seran tan virulents. Per això defensem que els incendis forestals d’estiu s’apaguen en hivern”
L’augment de les temperatures a causa del canvi climàtic és un dels factors principals. El canvi climàtic provoca que hi haja més dies d’alt risc d’incendi i amplia l’àrea amenaçada. A més a més, els arbres, la fusta, els boscos, estan molt més secs, no hi ha la humitat que hi havia abans. Això és una espurna que, a la mínima, s’encén com la pólvora. Plou molt poc o plou de manera torrencial, com va passar en la dana del passat octubre. L’extinció es fa cada vegada més complicada, però sí que podem dur a terme una bona prevenció i previsió perquè els incendis no siguen tan virulents.
Quina seria la vostra recepta ideal per fer front als incendis més virulents?
Una bona prevenció és fonamental. Si s’inverteix en prevenció, els incendis d’estiu no seran tan virulents. Per això defensem que els incendis forestals d’estiu s’apaguen en hivern. És a dir, si tu tens els boscos nets, en bones condicions, si tens ramat pasturant, i allà on s’edifica s’obliga el propietari a netejar la seua parcel·la, açò no passaria. O passaria menys, no serien tants virulents, no guanyarien tanta càrrega de foc, no tindrien tanta continuïtat. Els tallafocs serveixen perquè el foc no tinga tanta continuïtat i ens trobem amb el fet que els tallafocs no estan nets, perquè falta personal o perquè no es prioritza, però el que provoca això és que quan el foc hi arriba, les flames continuen.
Una bona gestió política del servei és fonamental a l’hora de cobrir emergències. Des de les catastròfiques inundacions del 29 d’octubre esteu defensant un canvi de gestió, així com l’assumpció de responsabilitats per part del govern de Mazón. Com vas viure aquella nit?
“Davant una emergència com la dana, era evident que calia activar tots els recursos disponibles”
El dia anterior a la dana vaig tenir guàrdia al parc de Xàtiva, aleshores, el 29 d’octubre no treballava i tampoc se’m va requerir la presència en els municipis afectats. Tots els companys, per tots els canals, ens informaven que estaven desbordats i sense cap mena de coordinació. L’habitual és que no s’envien tots els bombers de tots els parcs a cobrir una emergència perquè no pots deixar un municipi sense cap mena de servei. Però, davant una emergència com la dana, era evident que calia activar tots els recursos disponibles. No es va actuar com cal, per desconeixement, per incompetència o per negligència. Això no ho sé, però ja ho determinarà la jutgessa.
Se vos va arribar a comunicar que no era necessària la vostra presència?
No tinc constància que se’ns comunicarà això, però el que queda clar és que davant una emergència com aquesta podrien haver mobilitzat tot el personal i recursos de la Comunitat Valenciana, i això no va passar. A nosaltres ningú ens va dir que ens havíem de mobilitzar per cobrir l’emergència, qui va anar ho va fer de manera totalment voluntària. El que ens haurien d’haver ordenat és que tots els bombers que no estigueren de guàrdia, almenys de les comarques de València, hi acudiren des del minut zero. Recorde que, setmanes després de la dana, anaves pels carrers dels municipis afectats i la gent et deia: “On estan els bombers? És que ací no ha vingut mai ningú”. Com aniran? Si només a la província de València, actualment, falten vora 2oo efectius que l’administració es nega a contractar tot i tenir pressupost. Va haver de vindre gent de tota Espanya a ajudar-nos, i ací el nostre comandament deia que no feien falta tants bombers. És clar que ens fan falta. Una de les nostres reivindicacions principals és la manca de personal.
Qui tenia la responsabilitat de traslladar-vos les ordres per activar tots els servies disponibles i no ho va fer?
Tenim una escala de comandament molt jerarquitzada. Primer, s’hauria d’haver decretat l’article 34.2 de la llei 7/2011 dels Serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament de la Comunitat Valenciana per part del cap del servei de Seguretat i Emergències. L’article diu que, en casos d’emergència i en situació excepcional, com va ser la dana, tot el personal està obligat a la prestació de servei permanent fins que cessen els motius d’emergència o necessitat, seguint les instruccions de la persona que hi ha al comandament de l’emergència. Això no es va fer. Qui té la responsabilitat? La jutgessa està investigant si era de Salomé Pradas [llavors consellera d’Interior] o era d’un altre càrrec. El que sí que és clar és que, per llei, s’hauria d’haver activat tot el personal i ningú ho va fer.
En diversos mitjans, heu denunciat que el model de gestió del servei ha “col·lapsat”. Actualment, el País Valencià compta amb set cossos diferents de bombers (tres consorcis provincials, un més per cada capital de província i un de forestals) administrats per diputacions, ajuntaments i Generalitat Valenciana. Com a solució, demaneu la creació d’un cos únic d’àmbit País Valencià, com a Catalunya, on el servei depén de la Generalitat, opera a servei autonòmic i s’organitza per regions d’emergència. Facilitaria la gestió?
“Els últims pressupostos aprovats contemplen una partida per arribar a tenir una plantilla de 800 bombers a València”
Sí i no, és complex. És a dir, no ho valdria tot per crear un cos únic, perquè cada cos té les seues particularitats, competències, i cada lloc de feina les seues característiques. Fer un cos únic requeriria una coordinació, una capacitació, una nova estructura. La gestió i mobilització potser serien més fàcils. Ara mateix, cada servei mobilitza els seus, amb qui té control i contacte directe. Un avantatge seria que només hi hauria un pressupost per a un únic cos. Segurament, això faria que no hi haguera tant de malbaratament de diners públics. Ara, hi ha set administracions i cadascuna fa el que vol. Cadascú vol el seu cortijo i ningú vol cedir per pensar en una altra estructura que funcione millor. Cal pensar bé quina seria la coordinació del cos i les atribucions del personal.
Com has dit, una altra de les principals reivindicacions és la contractació de més personal i la renovació o compra de més material d’emergències. Quines mancances presenten els parcs de les comarques de València?
El dia de la dana, per exemple, faltaven aproximadament 250 efectius del Consorci de València. Hauríem d’haver sigut uns 800, i només érem 550 efectius. No es va aplicar la llei 7/2011, que haguera permés que hi haguera més efectius treballant, però a banda, en cas que s’haguera activat tot el personal de València, tampoc haguérem arribat als 800 perquè falta personal. Cal destacar que els últims pressupostos del Consorci, que s’aproven en assemblea, van contemplar pressupost per a arribar a tenir una plantilla de 800 bombers a València. Això està aprovat i, per tant, hi ha diners per a fer-ho, però no es contracta eixe personal. És inadmissible.
Quin impacte tenen aquestes mancances? Si no es cobreixen uns mínims es poden arribar a tancar parcs?
I tant. No arribem a gestionar tot el volum de feina que tenim hui dia. No només a l’hora de cobrir una emergència, sinó també en les tasques de gestió, de revisar el material que tenim, de gestionar la compra de nous vehicles, material o vestuari. Si cada dia hi ha un nombre mínim de persones i sempre som les mateixes, arriba un moment que els treballadors estem saturats, perquè no descansem les hores mínimes setmanals. Si no es cobreixen uns mínims podem tancar parcs, com ha passat aquest estiu tot i la situació extrema d’incendis. Dels 17 parcs de bombers que hi ha a València, hem tingut una mitjana de quatre parcs tancats diàriament. Cada dia, en la província de València, hauríem de ser 100 bombers treballant, i només n’hem sigut 75. Cada dia falten 25 persones. Això és una autèntica barbaritat. A Oliva, per exemple, dels últims 55 dies, 45 hem estat tancats, i quan s’havia d’intervenir, han hagut de vindre els bombers de Gandia o Dénia. Ha sigut un autèntic caos.
Molts d’aquests parcs han estat tancats perquè durant l’estiu heu estat fent vaga d’hores extres, precisament, per evidenciar la manca de personal. Per exemple, el 18 d’agost, dels 17 parcs de bombers, va haver-hi cinc que no van poder obrir.
Sí, com a mesura de pressió, des del passat 29 de juny i durant el mes d’agost, ens hem negat a fer hores extres per evidenciar que, si fem la nostra jornada ordinària, molts parcs tancarien. És cert que, per responsabilitat, quan hi ha hagut un incendi greu, com el de Cofrents, hem alçat la vaga i hi hem anat a extingir-lo.
Hi ha una ordre específica que vos obliga a fer hores extres?
“No estem preparats per a una nova dana o incendis extrems, perquè no tenim ni més efectius ni més mitjans ni una millor coordinació”
El delegat del consorci va aprovar un decret d’obligatorietat per cobrir la manca de personal amb hores extres, anul·lant així tots els nostres drets. Nosaltres rebutgem aquesta ordre, perquè pensem que no hem de fer hores extres, sinó que eixes hores s’han de cobrir amb la contractació de més personal. Ara ja no estem en vaga, però continuem apretant l’administració perquè derogue eixe decret i es contracte més gent. També estem a l’espera de la resposta dels tribunals al recurs que vam presentar.
Quantes hores extres de mitjana pot arribar a fer a l’any un bomber del Consorci de València?
De mitjana, independentment de la dana, perquè eixes setmanes vam fer-ne moltes més, podem treballar unes 300 hores més cada efectiu. Hi ha casos de gent que han duplicat i quasi triplicat aquestes hores, i no estic exagerant. És causa de la falta de gent i que acabem sempre cobrint les emergències els mateixos. I això té una repercussió en la qualitat de la nostra feina. Si no descansem, no estem en garanties ni condicions per perdre decisions i has d’anar amb molt de compte perquè açò és un servei d’emergències.
Després de la vaga, quina ha estat la resposta per part de la Diputació i del conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama?
No hem arribat a cap acord. Ells continuen en la seua línia de què hem de fer més hores extres. En una reunió, literalment, ens van dir: “apanyeu-vos els sindicats. Voleu treballar més o que entre més personal?”. Ho diem: volem més personal i una millora de les nostres condicions laborals.
Estaríem preparats per a una nova dana o per a uns incendis com els que han cremat la península aquest estiu?
Rotundament no, no estem preparats. Perquè no tenim ni més efectius ni més mitjans ni una millor coordinació. Un any després, estem exactament igual. Per això, nosaltres ens continuarem mobilitzant i reivindicant una millora de les condicions.
