Un mes després de la tragèdia causada per la dana, continuen les crítiques a la gestió de l’emergència per part de l’administració. Els bombers i bomberes del Consorci de València denuncien la falta de personal en el servei i posen de manifest que amb més efectius s’haguera pogut fer front a l’emergència amb més eficàcia. Així mateix, denuncien la falta de coordinació entre els consorcis, la qual cosa va suposar que molts cossos de bombers no hi acudiren a temps. En aquesta línia, posen de nou sobre la taula la reivindicació d’unificar tots els bombers en un únic cos. Per la seua banda, els bombers forestals denuncien que no es va comptar amb gran part dels seus efectius, malgrat que estan capacitats per a actuar en inundacions.
Gestionar la catàstrofe sense un terç de la plantilla
Francesc Prats –que vol parlar sota pseudònim– és bomber del consorci de València i denuncia la falta d’efectius per a fer front a les emergències. Malgrat que en els pressupostos del Consorci Provincial de València que es van acordar per a 2024 es contemplava una plantilla de 785 efectius, Prats assegura que actualment només hi ha vora 500 persones contractades. “Ens falta un terç de la plantilla. Si l’haguérem tingut durant la dana, podríem haver fet molt més”, lamenta. Aquesta falta de personal és un problema que han denunciat des de fa anys. “Sempre troben maneres de limitar les contractacions”, assegura. Posa com a exemples la dificultat dels exàmens de les oposicions, els successius retards en els processos de selecció o la falta de formadors, que dificulta l’entrada de gent nova.
Segons assegura, la falta de personal es compensa amb la gran quantitat d’hores extraordinàries que fa la plantilla habitualment. “Com que és un servei essencial, s’ha de donar costi el que costi, i al final acabem fent la mateixa feina entre els que som”, explica. Segons dades d’Intersindical Valenciana, al llarg dels vuit primers mesos de 2024, els bombers del consorci van treballar un total de 133.374 hores extra, la qual cosa suposa una mitjana d’unes 400 hores per persona a l’any (entorn d’una quarta part de les 1.632 hores anuals que marca el seu contracte). “Fins i tot hi ha gent que en fa més de 600”, detalla Prats. L’Estatut dels Treballadors permet només un total de 80 hores extres anuals i, a més, no permet les hores extres per a treballadors nocturns, com és el cas dels bombers. D’altra banda, també s’estaria incomplint la Directiva 2003/88/CE del Parlament Europeu, la qual prohibeix que se superen les 48 hores setmanals. “Jo tinc companys que han treballat fins a 4 torns de 24 hores en una setmana”, denuncia Prats. Segons explica, aquesta sobrecàrrega de treball genera cansament en la plantilla, la qual cosa dificulta la resposta a les emergències. “Si les tasques habituals ja les cobrim amb personal justet i cansament acumulat, quan arriba un desastre com aquest ens sobrepassa”, conclou.
Negligències i falta de cooperació entre consorcis
Els bombers i bomberes també denuncien la negligència dels seus caps i la falta de coordinació entre ells durant la dana. “La gestió per part de Basset (inspector en cap del Consorci de València) va ser nefasta”, considera Joan Ferrer, bomber del Consorci de València i delegat sindical de CGT que prefereix utilitzar un nom fictici per por a les represàlies. Segons assegura, malgrat que al llarg del matí ja es van començar a inundar pobles, els reforços de les zones no afectades no es van activar fins a les 4 de la vesprada. Tampoc es va demanar ajuda als consorcis d’Alacant i Castelló fins a l’endemà, i, “quan se’ls oferia, la rebutjaven”, assegura Ferrer. Malgrat que la plantilla d’Alacant va pressionar al llarg del dia els seus caps perquè els enviaren a ajudar, no se’ls va enviar fins al matí de l’endemà, quan el Consorci de València ho va demanar. Ferrer considera que la raó és que “els caps no es duen bé entre ells i mai col·laboren”.
“Si haguérem comptat amb eixos reforços, de segur hauríem rescatat més persones”, lamenta Joan Ferrer, bomber del Consorci de València i delegat sindical de CGT que prefereix utilitzar un nom fictici
Així, la plantilla de València va passar la nit desbordada, i fins a 18 dels seus vehicles es van quedar atrapats en les inundacions, mentre hi havia vehicles i personal en Castelló i Alacant aturats. “Si haguérem comptat amb eixos reforços, de segur hauríem rescatat més persones”, lamenta Ferrer. Aquesta falta de coordinació ja ha generat en diversos incendis una falta d’efectius per no ser demanats. És per aquesta raó que reclamen la unificació dels diferents cossos en un únic cos que cobrisca tot el País Valencià, amb un protocol d’acció conjunta. “Això permetria donar respostes més eficients, ràpides i coordinades a les emergències”, considera Ferrer. Aquesta reivindicació va desembocar en la creació de la plataforma “Per un cos únic de bombers i bomberes en la Comunitat Valenciana”, que fa dos anys que està en lluita.
Pel que fa als dies posteriors, “els reforços que es van enviar el matí després de la dana van ser mínims, no en van enviar més fins al quart o cinqué dia i perquè els vam pressionar”, assegura Ferrer. Al cap de dues setmanes es van tornar a reduir, malgrat que encara hi continuava havent molta feina. “Jo he anat més dies com a voluntari que com a bomber de reforç”, afegeix. Ferrer també critica negligències en la gestió al llarg d’eixos dies: “Va ser un descontrol. No hi havia ordres ni protocol, no estaven clares les feines, cada grup anàvem i féiem el que podíem”. Aquesta falta d’organització va provocar que en diversos pobles no arribara ningú fins passats dies. D’altra banda, la falta de vehicles i material de protecció o el mal estat d’aquests també ha sigut criticat. “Les motobombes estan antiquades, tenim un material pèssim”, considera. I afegeix: “Aquella nit vam rescatar gent de l’aigua agafant-nos els uns a altres i arriscant la nostra vida per culpa de la falta d’equip de rescat aquàtic”. La plantilla fa dos anys que demana aquest tipus de material, però el cap del Consorci no ho veia necessari, ja que “no considera els rescats aquàtics de la nostra competència”.
Els bombers i bomberes consideren que, a banda de la Generalitat, la Diputació i alguns ajuntaments també tenen part de responsabilitat en la catàstrofe. Malgrat que la llei de protecció civil obliga els municipis a tindre aprovat un pla d’actuació municipal en cas de presentar riscos específics, alguns dels pobles afectats no el tenien, segons asseguren els bombers. Així mateix, segons indica el Pla territorial d’emergències de la Comunitat Valenciana, la Diputació és responsable d’elaborar un pla d’abastiment que, en cas d’emergència, assegure el subministrament d’avituallament a la població, així com la maquinària necessària per a la rehabilitació. “La Diputació no té eixe pla, i no ha fet res per a abastir els pobles d’aliment i maquinària els dies posteriors a la dana”, denuncia Ferrer. A més, la llei de protecció civil permet a les administracions disposar dels recursos privats que necessite en cas d’emergència. “La Diputació hauria d’haver exigit als supermercats que proporcionaren aliments i sol·licitar maquinària a les empreses que en tingueren”, conclou.
No es va comptar amb els bombers forestals
Per la seua banda, els bombers i bomberes forestals denuncien que el Consorci no va disposar d’ells malgrat que estan capacitats per a actuar en inundacions, tal com indica el Reglament de Bombers Forestals. Només unes poques de les 26 unitats de la província de València van ser activades el dia de la dana. “La resta, a les 19:30 h se’n va anar a casa, quan podrien haver estat fent salvaments”, denuncia Ferran Edo, bomber forestal de Castelló. Els dies posteriors a la dana els bombers forestals han continuat denunciant que la major part del servei continuava sense ser mobilitzat, malgrat que comptaven amb la maquinària i la formació necessàries. “Hem sigut totalment infravalorats”, conclou Edo.
“Sovint els consorcis prioritzen mobilitzar els seus efectius abans que altres que estan més prop”, denuncia Ferran Edo, bomber forestal de Castelló
A més, Edo denuncia la falta de coordinació entre els serveis: “Sovint els consorcis prioritzen mobilitzar els seus efectius abans que altres que estan més prop”. I afegeix: “Posen els interessos corporativistes per damunt dels de la ciutadania”. En aquesta línia, considera que hauria d’haver-hi un sistema centralitzat a través del 112 que treballara per isòcrones, és a dir, que s’activaren en primer lloc aquelles unitats que estiguen més prop de l’emergència, siguen del tipus que siguen. “Seria molt més eficaç que la mobilització a través dels consorcis, la qual clarament no funciona”, considera Edo. Finalment, també recorda que Mazón encara no ha complit la promesa que, abans que acabara l’any, s’implantaria el tercer torn que fa anys que reivindiquen. “Aquesta mesura haguera millorat la resposta en la dana”, considera.