Tot i que aquest mateix matí, del 14 de setembre del 2025, Pedro Sánchez expressava la seva “admiració” pels milers de persones que han protestat contra La Vuelta per la presència d’un equip israelià, Israel Premier Tech, a la competició esportiva, el Govern espanyol ha plantejat un dispositiu de control de la ciutat de Madrid amb magnificència. 2.300 agents han continuat mobilitzats des del dissabte i abans que comencés l’etapa han circulat les fotos de les tanquetes policials als punts clau per on havia de passar la carrera en la seva última jornada. Res no ha estat suficient, la victòria del moviment propalestí, que ha concentrat unes 100.000 persones –segons la Delegació del Govern– ha estat rotunda: cap volta al circuit programat a la capital. Zero. Des de l’arribada a Madrid, la situació era inviable perquè l’espectacle continués. Les protestes han deixat dos manifestants detinguts i 22 agents ferits, segons la Delegació.
Passades les 18.20 h, diverses intervencions dels manifestants i la informació que arribava des de diferents punts feien inviable que seguís la cursa. La Vuelta finalitzava amb la cursa neutralitzada, sense etapa final i amb milers de persones desafiant el fort desplegament, les porres, les tanques i els escuts.
A les 18 h, un grup nombrós de manifestants han dut a terme un tall del recorregut al voltant del carrer de Gran Via i Callao. En aquell moment, ja es reportaven diverses imatges de cops de porra i de càrregues policials contra les protestes. Les càrregues i els moviments de tanques han arribat al quilòmetre final de la cursa, al voltant de la plaça de Cibeles i també a Atocha.
A les 18.10 h, l’organització anunciava que el circuit es reduïa a la mínima expressió i que només es correria el tram entre Neptú i la plaça de Colón. Tampoc no funcionava el Pla B. No hi havia manera de continuar: el desbordament era generalitzat.
El contingent de control sumava 1.100 policies nacionals, 400 guàrdies civils i 800 policies locals. La cursa començava oficialment a Alalpardo a les 16.30 h i contenia, sobre el paper, sis voltes per un recorregut urbà per les avingudes cèntriques de la capital.
A las 16:30, antes incluso de que comience la etapa de La Vuelta, más de mil personas protestan en el Paseo del Prado por el lavado de imagen que la carrera ha permitido a Israel.
www.elsaltodiario.com/madrid/despl…— El Salto (@elsaltodiario.com) 14 de septiembre de 2025, 16:39
Centenars de persones s’havien mobilitzat amb molta antelació cap a les concentracions previstes a Atocha, Cibeles, Callao i Colón. La convocatòria de rebuig s’estava movent des de fa dues setmanes en grups de missatgeria instantània ia través de les xarxes socials.
Abans de les 17.30 h, l’organització de La Vuelta ha dut a terme almenys dos canvis sobre el recorregut previst inicialment. Primer, l’ha reduït cinc quilòmetres per evitar el pas per l’autovia A6 i, ja amb la cursa en marxa, ha evitat el pas pel centre d’Alcobendas, ciutat del nord de la regió.
Després de l’esclat popular i la interrupció de la cursa, les manifestacions improvisades de protesta confluïen al voltant de Cibeles. Continuaven les càrregues i els llançaments de projectils per part de les unitats d’antidisturbis. Els crits “Aquesta Vuelta la guanya Palestina” o “Israel assassina, Europa patrocina” sonaven als carrers del centre i a la retransmissió de RTVE, abandonada abans d’hora pels presentadors de la cursa. A les 19 h es reportaven fortes càrregues amb llançament de bales de goma a la zona de Neptuno.
Un crit contra el silenci que ha recorregut La Vuelta
L’advocada i militant de drets humans Patuca Fernández Vicens, en declaracions a El Salto, explica què ha significat la mobilització d’aquestes setmanes al voltant de La Vuelta a España: “Crec que la presència al llarg de totes aquestes setmanes de la societat civil, clamant a totes les carreteres, a tots els carrers, a totes les ciutats, a tots els pobles, és un moviment imparable, que la societat civil tenim més força de la que creiem; que tenim capacitat per condicionar l’agenda política i per posar damunt la taula i fer visible el que durant tant de temps agents governamentals, empreses, institucions públiques no han volgut veure. Defensar els drets humans que eren consubstancials a la seva fundació”.
L’impacte de les protestes en etapes com les que s’havien d’acabar a Bilbao i Mos (Pontevedra) ha marcat una carrera ciclista que no ha tingut tanta atenció a l’Estat ni internacionalment en dècades. Les dues etapes de Madrid estaven assenyalades per concloure la protesta per la presència d’un equip ciclista que representa els interessos de soft power de l’Estat sionista, responsable de 64.871 morts confirmades en data 14 de setembre.
