El port de València ha assolit un nou rècord amb l’arribada de 313.123 creueristes en els mesos de juny, juliol i agost, segons les dades publicades per l’Autoritat Portuària de València (APV) el dimarts 16 de setembre. Açò suposa un increment de 12.500 turistes, un 4,2 %, respecte a la temporada de l’any anterior. En els huit primers mesos de l’any han arribat al port valencià 535.057 turistes, assolint un altre rècord per un marge de 6.522 persones. Les xifres confirmen el creixement sostingut d’aquest sector, contradient les aspiracions de María José Català (PP), qui assegurava haver desenvolupat una estratègia coordinada per limitar l’arribada de creuers a la ciutat.
El passat 30 de juny, en acabar el Consell d’Administració del port de València, l’alcaldessa va traure pit de la reducció del nombre de creueristes arribats al Cap i Casal. Català va declarar als mitjans que “l’aposta de l’Ajuntament de València de reduir, de manera progressiva, raonada, raonable i amb seny, d’ordenar, en definitiva, el turisme de creuers en la ciutat ha sigut ratificada hui amb xifres”. Aquestes xifres van ser fruit d’una anàlisi que esbiaixadament comparava el nombre de creueristes arribats a València entre l’1 de juny de 2023 i el 31 de maig de 2024 i entre l’1 de juny de 2024 i el 31 de maig de 2025, concloent que en aquest últim termini s’havia produït una reducció del 7,7 %.
El port de València ha assolit un nou rècord amb l’arribada de 313.123 creueristes en els mesos de juny, juliol i agost
L’elecció d’aquest marc temporal no és casual. En lloc de comparar els sis primers mesos dels anys 2023, 2024 i 2025, fórmula emprada habitualment en el passat, l’alcaldessa va fer-ho en dos períodes de 12 mesos, introduint una diferència. D’igual manera que l’any 2020 se sol ometre en algunes estadístiques a causa de la pandèmia de la covid-19, el període entre l’1 de juny de 2024 i el 31 de maig de 2025 inclou una altra tragèdia: la riuada del 29 d’octubre de 2024 que va arrasar l’Horta Sud.
Al port de València es va cancel·lar l’escala de 19 creuers des de l’esclafit de la dana fins al tancament de l’any 2024. A més a més, el nombre de turistes que van visitar València en els mesos posteriors es va reduir notablement, mantenint la tendència a la baixa fins a l’abril de 2025. La por es va estendre pel sector turístic i la Fundació Visit València va invertir 1,5 milions d’euros en la seua campanya publicitària més cara fins a la data, “Veure’t a València ens alegra el cor”. En concret, de gener a març de 2025, van arribar a la ciutat de València 535.503 turistes, un 6,5 % menys que en el mateix període de l’any anterior.
Mentre María José Català parla de reducció progressiva, les previsions de negoci de l’APV evidencien les contradiccions entre el discurs de la popular i els interessos del Port. La previsió de creuers més recent, d’aquest mateix juny, referma aquests objectius alcistes i xifra les aspiracions del port a atraure 833.679 creueristes per a tot l’any 2025, el que representa un 7,7 % més que els arribats en 2024. Aquestes incongruències posen en dubte l’existència real d’un pla coordinat entre ambdues administracions per reduir el tràfic de creuers. Julio Moltó, president de l’Associació Veïnal de Natzaret afirma que María José Català fa “trampes” amb les seues declaracions: “per a 2025 no varen fer res perquè ja estaven tots [els creuers] contractats i l’any que ve no podran vindre per les obres d’ampliació. És clar, si fan alguna cosa ja ens n’anem a l’any 2027, que justament coincideix amb any d’eleccions”.
Previsions per a 2026
A finals de maig de 2024, a una trobada organitzada pel diari Las Provincias, l’alcaldessa de València va desvelar la intenció de l’Ajuntament de limitar l’arribada de “megacreuers” a la ciutat a partir de 2026. Aquestes declaracions, les primeres que obrien la porta a la restricció d’aquest tipus de turisme, no van ser rebudes amb entusiasme en el sector navilier. Vicente Boluda, president de l’Associació Valenciana d’Empresaris, va declarar al respecte que no li “agrada prohibir res, i menys en un port”, afirmant també que “prohibir per prohibir ja ho hem patit prou en aquesta ciutat”.
Tot i que d’aquestes restriccions no s’ha tornat a saber res, les previsions d’arribada de creuers de l’Autoritat Portuària per al 2026, publicades el dijous passat, mostren una forta contracció en el nombre d’escales i també de creueristes. Mentre que enguany l’APV té l’objectiu de superar els 800.000 creueristes, per a l’exercici següent aquests no superaran, per ara, el llindar de les 568.018 persones. Aquesta davallada, d’aproximadament 265.000 creueristes, o d’un 30 % en termes relatius, es deu, principalment, a les limitacions d’espai disponible al port a causa de les obres d’ampliació nord, tal com explica l’APV al seu web.
Fins ara, la terminal per a creuers de grans dimensions s’havia ubicat al dic de recer nord construït entre 2008 i 2012 per a la nova terminal automatitzada de contenidors de MSC. A causa de diverses raons de caràcter econòmic i estratègic, aquesta zona va quedar deserta en acabar les obres d’abric. Sis anys després, en l’estiu de 2018, aquest espai es reaprofità per donar cabuda a grans creuers. Ara, a causa de l’inici d’unes noves obres per finalment construir una terminal de contenidors, procés judicialitzat per col·lectius ecologistes i veïnals de la ciutat pels dubtes jurídics i ambientals al voltant del projecte, els creuers ja no poden fer ús d’aquesta i l’APV ha hagut d’habilitar, de manera transitòria, altres molls per a 2025.
La reconfiguració dels espais portuaris per les obres d’ampliació continuaran durant l’any 2026, coincidint amb els terminis proposats per Català per limitar l’arribada de creuers. L’any vinent sols 2 dels 3 molls actuals estaran operatius, i cap d’ells tindrà prou dimensions per a rebre creuers de més de 300 metres d’eslora. Aquests tipus de vaixells concentren 480.011 creueristes, el que representa el 57 % del volum de turistes que arribaran al port de València l’any 2025, segons les previsions de l’APV. Per compensar aquesta forta davallada, l’Autoritat Portuària ha reforçat l’arribada de creuers de dimensions estrictament inferiors als 300 metres. Els creuers amb eslora d’entre 250 i 300 metres passen de 97 escales previstes en 2025, a 154 escales en 2026. El creuer MSC Orchestra, de 293 metres d’eslora, passa de fer 7 escales a fer-ne 54.
Impacte del turisme de creuers
El 24 d’abril de 2025 la naviliera MSC va complir 20 anys fent escales de creuers al Port de València. Aquesta efemèride, celebrada a bord del vaixell MSC Grandiosa amb capacitat per a 6.334 passatgers i equipat amb 11 restaurants i 21 bars, va comptar amb la presència de directius de la naviliera i representants de l’administració valenciana, el lobby turístic i l’Autoritat Portuària. En aquest esdeveniment tan assenyalat es va deixar clara l’estratègia de la companyia per als pròxims anys: mantindre operatius creuers tot l’any, reforçar la temporada d’hivern de 2025-2026 amb un vaixell més gran i mantenir el mateix nombre d’escales per a la temporada 2026-2027. Francesca Antonelli, cap de creuers i màrqueting de l’APV, va il·lustrar la bona sintonia amb la naviliera italiana afirmant que “aquesta relació s’ha construït sobre tres pilars: confiança, diàleg i una visió compartida de present i futur”.
Tres setmanes més tard, el 16 de maig, la Universitat Europea va organitzar una jornada centrada en els impactes econòmics i ecològics del turisme de creuers. La primera conferència va anar a càrrec de Francesca Antonelli, qui va incidir en els objectius de l’APV per a 2025, afirmant que enguany es podria assolir la xifra de 800.000 creueristes. Antonelli aprofitava també per a reflexionar respecte a la imatge que habitualment es té del turista de creuers: “ho escolte sovint, que els creueristes no arriben a connectar amb la cultura dels llocs que visiten o que a bord tenen tant d’oci que al final no baixen i no consumeixen. Poc han visitat els nostres ports”. Segons va afirmar, els creueristes disposen de 4 hores per visitar la ciutat i gasten, de mitjana, 146 euros.
La tesi doctoral d’una investigadora de la Universitat d’Alacant va xifrar el desemborsament directe en destí en una mitjana de 30 euros, destacant que el 43 % dels enquestats van gastar entre zero i quinze euros
Aquestes xifres, fruit d’una investigació de la Universitat Politècnica de València dirigida per la Fundació Valenciaport en 2017, han sigut posades en qüestió en el passat. En 2019, la tesi doctoral d’una investigadora de la Universitat d’Alacant va xifrar el desemborsament directe en destí, mitjançant enquestes a 627 creueristes, en una mitjana de 30 euros, destacant que el 43 % dels enquestats van gastar entre zero i quinze euros. Aquests resultats, quasi cinc vegades inferiors a les dades defensades per l’Autoritat Portuària, estan en la línia de les xifres obtingudes en investigacions semblants en altres ports de la Mediterrània.
Pel que fa als impactes ambientals, Dídac Navarro, coordinador de Transports Marítims d’Ecologistes en Acció, incideix en el fet que els creuers “poden arribar a ser més contaminants que els avions”, tal com ho certifiquen les dades del Consell Internacional sobre Transport Net. I subratlla que “és necessari entendre que contaminen de diverses formes, no sols mitjançant la seua contribució al canvi climàtic, sinó que també degraden la qualitat de l’aire amb diferents tòxics, vessaments a la mar i la generació de residus”.
Per pal·liar alguns d’aquests efectes, l’Organització Marítima Internacional va impulsar una nova normativa que limita el contingut de sofre al combustible de vaixells a un 0,5 %. Després d’haver entrat en vigor ara fa cinc anys, des d’Ecologistes en Acció assenyalen que la mesura ha sigut “molt positiva”, tot i que alerten de l’ús de “scrubbers”, sistemes que recirculen els gasos produïts durant la combustió dels hidrocarburs per filtrar els gasos nocius mitjançant líquids que posteriorment acaben sent vessants a la mar, “generant focus de contaminació marina greu”.
“Els impactes dels creuers són la contaminació, les emissions de gasos d’efecte hivernacle, l’evasió fiscal, les lamentables condicions laborals o els enormes impactes de massificació turística”, argumenta Dídac Navarro, d’Ecologistes en Acció
Moltó, preguntat pels impactes del turisme de creuers, assenyala la saturació d’algunes línies d’autobús: “a la mateixa terminal de creuers estan indicades les línies d’EMT que han d’agafar per anar al centre i a visitar la Ciutat de les Arts i les Ciències”. El portaveu veïnal també critica els impactes ambientals d’aquest tipus de creuers i qüestiona continuar promocionant aquesta indústria: “estem intentant créixer sense límit en un planeta, i territori, amb recursos limitats”.
Per minimitzar les emissions contaminants als ports, diverses autoritats portuàries estan desenvolupant iniciatives per endollar a la xarxa elèctrica aquests vaixells una vegada arriben a port. Dídac Navarro critica aquest plantejament i proposa que la mesura més efectiva seria “posar en marxa la regulació del volum de creuers que poden atracar als ports de l’Estat”.
Navarro argumenta que “el sector es troba totalment desregulat” amb ports projectant expansions simultàniament per captar més tràfic. “Endollar els creuers a la xarxa elèctrica del port sols soluciona una petita part de la problemàtica. Els impactes del sector no es refereixen únicament a la contaminació al port, sinó a la contaminació que es produeix al llarg dels seus recorreguts, les emissions de gasos d’efecte hivernacle, l’evasió fiscal derivada de l’ús de banderes de conveniència, les lamentables condicions laborals de la tripulació i, per descomptat, els enormes impactes de massificació turística que es produeixen en ciutats com Barcelona, Mallorca, Venècia o Marsella”, rebla.
En al·lusió a la contaminació atmosfèrica provocada pels creuers, Julio Moltó crítica amb ironia la zona de baixes emissions implantada pel govern municipal de PP i Vox: “El front marítim ha quedat fora de la zona de baixes emissions, som, per tant, zona d’altes emissions?”.
