L’episodi de la dana del 29 d’octubre de 2024 passarà a la història per l’impacte humà i material de la catàstrofe. 229 morts i centenars de milers de persones afectades. Per pal·liar els danys, Pedro Sánchez no va tardar a anunciar mesures per valor de 16.600 milions d’euros, així com que el Consorci de Compensació d’Assegurances, entitat pública adscrita al Ministeri d’Economia espanyol, se’n faria càrrec de la cobertura dels danys. I és que, en casos de riscos extraordinaris les asseguradores privades s’escapolen de pagar indemnitzacions i utilitzen la tragèdia com a pretext per a augmentar preus.
El negoci assegurador menys arriscat està reservat per al sector privat. En canvi, tal com estableix el reial decret 300/2004, d’assegurança de riscos extraordinaris, els danys derivats de fenòmens naturals, com terratrèmols, inundacions, erupcions volcàniques o tempestes ciclòniques; o de situacions de violència, com “terrorisme, rebel·lió, sedició i tumult popular”, corren a compte del Consorci, que es finança amb les primes que abonen les assegurades a les companyies privades. És a dir, cada vegada que es contracta una assegurança de llar, automòbil, salut o vida, una part del pressupost va a parar al Consorci perquè, si es produeix un sinistre extraordinari, aquelles persones que paguen una assegurança reben una indemnització. Es tracta d’un percentatge que pot anar des del 0,003 % en les assegurances de vida i accidents, fins a l’1,63 % en les cobertures de ports esportius, segons l’estimació de Mapfre, principal asseguradora espanyola. A més, el Consorci actua com una empresa privada més en tant que també inverteix i compra actius immobiliaris. Tot això li’n va reportar un saldo de 10.973 milions a finals de 2024.
Tal com sosté Carlos Sánchez Mato, economista especialitzat en Economia Monetària i Sector Públic, “el més lògic seria que les asseguradores privades participaren en el cost dels danys, però queden protegides per norma i no assumeixen cap risc de pèrdua”
Les quanties que el Consorci ha pagat en indemnitzacions pels danys de catàstrofes com la dana de València o l’erupció volcànica de La Palma en 2021 (respectivament, 3,5 milions (amb data 30 de juliol) i 232,5 milions) han posat en entredit el fujo d’estudi de les companyies privades en aquests casos. Carlos Sánchez Mato, economista especialitzat en Economia Monetària i Sector Públic que ha resseguit l’activitat del Consorci, defensa que l’ens públic, de moment, “té diners de sobra per indemnitzar un desastre com les inundacions, però no és just”. “El més lògic —sosté— seria que les asseguradores privades participaren en el cost dels danys, però queden protegides per norma i no assumeixen cap risc de pèrdua”. “Aquest és el funcionament del sistema capitalista, que té el poder d’influir en les lleis per a afavorir el seu propi interès”, critica.
A banda de no contraure riscos, les asseguradores privades guanyen diners per com es gestiona el peritatge dels danys en casos extraordinaris. Cinc dies després de la dana, el Consorci havia desplegat 400 pèrits per començar les peritacions, i informava que comptava amb la col·laboració de les asseguradores privades que havien posat a disposició les seues professionals. Tres setmanes després, eren al voltant de 1.500 tècnics treballant a les zones afectades. No es tracta, però, d’una col·laboració altruista entre el sector públic i privat. Segons explica Carlos Sánchez, l’entitat pública “subcontracta els pèrits de les companyies privades per mitjà d’un contracte en què una part del pressupost se’l queda el pèrit i l’altra l’empresa”.
Algunes asseguradores continuen invertint en sectors que són responsables directes del deteriorament ambiental i el canvi climàtic. Per exemple, Mapfre inverteix en el sector dels combustibles fòssils
A més a més, tal com expliquen les mateixes asseguradores, després de riscos extraordinaris, tendeixen a redefinir les seues cobertures i augmentar els preus. Segons apunten companyies com Adeslas o Axa, l’impacte d’una major freqüència i intensitat dels fenòmens associats al canvi climàtic, així com l’augment dels costos en la reparació i la mà d’obra “a causa de la inflació” estan tensionant a l’alça les primes de les assegurances. Organitzacions com Insure Our Future (Assegurar el nostre futur), que aglutina moviments socials d’arreu del món que exigeixen responsabilitats a la indústria asseguradora per contribuir a la crisi climàtica, revelen en un dels seus informes que en les últimes dues dècades les asseguradores han tingut pèrdues globals de 600.000 milions de dòlars per fenòmens extrems, i això “repercuteix sistemàticament en els assegurats, que veuen incrementades les pòlisses”.
Mentre apugen els preus, algunes asseguradores continuen invertint en sectors que són responsables directes del deteriorament ambiental i el canvi climàtic. Per exemple, Mapfre inverteix en el sector dels combustibles fòssils. Segons l’estudi d’Insure Our Future, “no existeix un compromís clar per part de Mapfre per evitar l’adquisició de nous bons d’empreses relacionades amb l’expansió de mines de carbó o infraestructures relacionades”, tot i que l’asseguradora ha establert certs llindars. L’estudi també revela que set asseguradores europees, entre elles Allianz, Axa, Aviva i Zurich, han obtingut primes d’assegurances relacionades amb carbó, petroli i gas per valor de 2.200 milions d’euros.
Indemnitzacions “escasses”
Segons dades del Consorci de Compensació d’Assegurances, de mitjana, una assegurada afectada per una inundació catastròfica rep al voltant de 10.333 euros. Per un terratrèmol, la indemnització mitjana se situa en 12.499 euros, i en cas d’una erupció volcànica, 25.979 euros. Si es calculen les compensacions pels diferents tipus de sinistre que cobreix l’ens públic, el terme mitjà és de 7.505 euros, una quantia “molt escassa”, opina l’expert. “Els criteris de valoració dels danys estan molt limitats. Tenen unes taxes fixes en funció dels danys i la pòlissa que paga cada assegurat, per tant, l’habitual és que la indemnització siga insuficient”, matisa.
“En general, les indemnitzacions del Consorci s’han abonat ràpidament, però això no és una ajuda, això és el que ens pertoca per pagar anualment una assegurança”, assevera Maria Jiménez
Amb data 30 de juliol, el Consorci havia rebut 249.191 sol·licituds d’afectades de la dana per danys en béns materials (habitatges, vehicles, comerços o oficines), de les quals s’havien tramitat ja 241.793. “En general, les indemnitzacions del Consorci s’han abonat ràpidament, però això no és una ajuda, això és el que ens pertoca per pagar anualment una assegurança”, assevera Maria Jiménez, veïna afectada i portaveu del Comitè Local per l’Emergència i la Reconstrucció d’Aldaia. Els comitès, espais de participació directa que aglutinen veïnat, empreses o entitats locals, es van crear uns mesos després del temporal per trobar solucions a l’estat de destrucció des dels principis de l’economia social i solidària.
Davant la possibilitat que la indemnització no cobrisca la totalitat dels desperfectes, l’Estat ho complementa amb un conjunt d’ajudes econòmiques sense contraprestació. Per exemple, en el cas de les inundacions a València, per danys materials o estructurals en habitatges o comunitats de propietàries, el govern espanyol està abonant fins a 60.480 euros per destrucció total de la llar, 41.280 euros per danys que afecten l’estructura, 20.640 euros per danys no estructurals, o 38.896 per danys en elements comuns d’una comunitat de veïns. Unes ajudes que, en general, arriben amb comptagotes i demora: “la majoria d’afectades per destrucció total o parcial de la vivenda estan encara a l’espera de rebre l’ajut. Això és inadmissible”, denuncia Jiménez.
El govern espanyol ha rebut 43.637 sol·licituds d’accés a ajudes per pal·liar danys personals i materials en l’estructura d’habitatges o comunitats de propietaris, coberts exclusivament per l’Estat. A mitjan setembre, l’Estat havia repartit 92 milions dels 120 previstos inicialment, tot i que, segons fonts del departament de premsa del Ministeri de l’Interior, “la partida està en constant ampliació en funció dels informes de danys analitzats”.
En paraules de Carlos Sánchez, “poques vegades s’han destinat uns fons tan elevats”, però no deixen de ser “un pegat”: “diners públics que es destinen a la població perquè el govern no és capaç de tocar les asseguradores privades”. I proposa de manera taxativa: “si les indemnitzacions més grans les ha d’assumir l’Estat, doncs nacionalitzem el sector sencer i que els beneficis siguen per tothom”.
Beneficis multimilionaris
El sector de les assegurances va incrementar en un 11 % el benefici net en l’any 2024, assolint 7.200 milions d’euros. La tendència a l’alça s’ha mantingut durant el primer semestre de 2025. A tancament de juny de 2025, el sector havia facturat 3.599 milions, la qual cosa suposa un increment interanual del 17,6 %. A tall d’exemple, Mapfre va augmentar els seus beneficis un 42,9 % en 2024, assolint un ingrés anual net de 968 milions d’euros, i enguany les seues xifres han continuat a l’alça: en el primer trimestre de 2025, va registrar un benefici de 276 milions, un 27,6 % més que en el mateix període de l’any anterior. La credibilitat financera que reporten els guanys es tradueix en l’entrada de bancs en el seu accionariat, com per exemple Caixabank; i de fons d’inversió com l’espanyol Magallanes Value Investors, amb filials en Luxemburg, paradís fiscal.
Sánchez esmenta Mapfre com a paradigma del sector d’assegurances: “els accionistes del sector són bancs i grans poders fàctics. Com l’Estat no vol entrar en conflicte amb ells no es planteja una reforma de la llei”. A parer seu, una reforma de la regulació és cada vegada més urgent en un context d’emergència climàtica en què augmentarà la freqüència dels fenòmens meteorològics devastadors. “El paper del Consorci serà molt rellevant, per tant, cal nacionalitzar el sector o canviar la llei perquè l’ens públic el financen de manera directa les asseguradores, sense dependre de les primes que paguem entre totes”, conclou.
