Les organitzacions feministes de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït i l’Assemblea Guineus del Guinardó fa temps que criden l’atenció sobre el que consideren una anomalia que cal corregir: el fet que un hospital no intervingui pacients que necessiten interrompre l’embaràs per motius mèdics, malgrat tenir els recursos –en bona part, dotats amb fons públics– per fer-ho.
Els col·lectius asseguren que els motius “morals” que ho expliquen van començar a condicionar el servei de l’hospital en qüestió, el de Sant Pau, a Barcelona, fa més d’una dècada. Situen el 2012 com l’any en què va activar-se la prohibició al seu personal de practicar avortaments en casos que els correspondria atendre. És a dir, a causa de problemàtiques de salut de la gestant o el fetus.
La decisió va arribar poc després d’aprovar-se la llei de l’avortament del 2010, que va substituir una més restrictiva, del 1985
La decisió va arribar poc després d’aprovar-se la llei de l’avortament del 2010, que va substituir una més restrictiva, del 1985, i reconeix el dret a interrompre l’embaràs de manera voluntària. “El canvi de llei va provocar una reacció en la dreta i l’extrema dreta, i els grups catòlics van pressionar per tal que els hospitals parcialment controlats per l’Església no practiquin avortaments”, situa Laia Iturrizaga, part de l’Assemblea Feminista Guineus del Guinardó.
De fet, a l’Hospital de Sant Pau, una part de la pressió es va fer evident al carrer, amb reiterades accions de grups ultraconservadors a les portes del recinte modernista, performant vetlles pels no nats.
Fa vora un any que el col·lectiu feminista Guineus del Guinardó, de la mà d’altres organitzacions de la ciutat, ha activat accions per informar sobre la situació a l’Hospital de Sant Pau en relació amb els avortaments per motius de salut, i per mobilitzar la ciutadania i forçar així el departament de Salut de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, part del patronat gestor del centre hospitalari, a corregir-ho.
Des del departament de Salut, declinen respondre les preguntes que els fem arribar. El que sí que assenyalen és que l’objecció de consciència és personal
Des de Salut, declinen aportar informació concreta sobre les preguntes que els fem arribar. El que sí que assenyalen en la resposta a la consulta d’aquest mitjà és que l’objecció de consciència és personal i, per tant, que “les institucions no poden objectar”. També, defensen que la interrupció voluntària de l’embaràs a Barcelona està garantida.
A falta de resposta, traslladem la primera de les preguntes a Sílvia Aldavert, part de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i gratuït: El departament de Salut té constància de la prohibició al personal de l’Hospital de Sant Pau de practicar avortaments en qualsevol cas? El “sí” d’Aldavert, que també és coordinadora de l’Associació Drets Sexuals i Reproductius, és rotund.
La segona pregunta que ens quedava sense respondre per part de la conselleria responsable és si s’identifica com un incompliment de llei de l’avortament, i, per tant, si es preveu actuar per corregir-ho.
Per Sílvia Aldavert, corregir-ho és una “responsabilitat institucional pendent”, tant per Salut com per l’Ajuntament de Barcelona, i denuncia que “no hi han fet res” en anys
Per Aldavert, és una “responsabilitat institucional pendent”, tant per Salut com per l’Ajuntament de Barcelona, concreta. Afirma que tot i tenir la informació “no hi han fet res” en anys. La Directa també ha intentat conèixer si l’Ajuntament de Barcelona, com a part del patronat gestor del centre hospitalari, preveu promoure un canvi en la política d’atenció a les interrupcions de l’embaràs, però no ha obtingut resposta.
Aquest vespre, entre el Palau de la Generalitat i l’Ajuntament, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, diversos col·lectius feministes han convocat una concentració per reclamar a les administracions que aturin la “imposició de l’objecció de consciència” a les professionals de Sant Pau.
“Coneixem ginecòlogues que afirmen que farien els avortaments; que tenen el material per a fer-los i que no entenen que no se’ls deixi acompanyar en aquesta part del procés, com pertocaria. Es tracta d’una objecció de consciència institucional, que no està emparada per la llei, és il·legal, i demanem que es corregeixi o bé es penalitzi l’hospital de Sant Pau”, exposa Iturrizaga.
“En un moment dolorós o difícil, no hi ha consciència que se’ls està negant un dret quan els diuen que han d’anar a un altre hospital”, denuncia l’activista Laia Iturrizaga
Explica que, a l’assemblea feminista, han conegut alguns casos “extrems”, en què s’ha arribat a fer la intervenció perquè “alguna ginecòloga s’ha mullat”. “Les persones que necessiten un avortament per motius mèdics, normalment, estan passant per un procés dolorós o difícil, perquè a diferència de moltes interrupcions voluntàries de l’embaràs, l’embaràs era buscat i està més avançat, i en aquell moment no hi ha consciència que se’ls està negant un dret quan els diuen que han d’anar a un altre hospital”, denuncia l’activista.
No només a Sant Pau
Sobre la prohibició de practicar avortaments, el servei de premsa de l’Hospital de Sant Pau exposa que el centre, per garantir les prestacions, estableix col·laboracions amb centres homologats pel CatSalut que “permeten donar l’atenció més adequada en funció de les necessitats de cada cas”, de manera que “davant qualsevol demanda de prestació inclosa en el sistema de salut té garantida l’assistència”.
Iturrizaga considera que “no hi ha excusa” per permetre que es negui a fer avortaments dins de les seves instal·lacions. “Quan t’envien al Clínic, no pares a pensar com pot ser que aquest procés mèdic, que no demana uns instruments que a l’hospital on ets no tinguin, no te’l poden fer allà; i, a més, la ‘derivació’ fa que les persones hagin de reiniciar part del procés”, problematitza l’activista.
L’Hospital de Sant Pau exposa que, per garantir les prestacions, estableix col·laboracions amb centres homologats pel CatSalut
El patronat, l’òrgan de govern de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el formen tres representants de la Generalitat de Catalunya —d’on procedeixen bona part dels recursos de l’hospital—, un de l’Ajuntament de Barcelona i un altre designat pel Capítol de la Santa Església Catedral Basílica de Barcelona. Actualment, es tracta del metge Jaume Padrós i Selma, qui fins fa pocs anys fou president del Col·legi de Metges de Barcelona i, dècades enrere, diputat per CiU, entre 1988 i 1995.
Ara bé, les organitzacions feministes recorden que les restriccions en relació amb l’accés al dret a l’avortament no es redueixen a Sant Pau, sinó que hi ha altres hospitals catalans amb finançament públic i participació d’organitzacions religioses en la gestió, com ara Sant Joan de Déu, en què l’incompliment es reitera. “Un centre de salut deixa de tenir una funció pública quan l’Església catòlica introdueix polítiques internes que situen els seus principis i interessos per sobre dels drets fonamentals de les dones i dissidències”, plantegen des de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït i l’Assemblea Feminista Guineus del Guinardó.
“Un centre de salut deixa de tenir una funció pública quan l’Església introdueix polítiques internes que situen els seus interessos per sobre dels drets fonamentals”, denuncien
La concentració que han convocat avui, en el marc del dia internacional per la despenalització de l’avortament, commemorat ahir 28 de setembre, segueix la mobilització que van protagonitzar el 8 de març, en què nombroses activistes van participar en accions dins del recinte de l’Hospital de Sant Pau per exigir avortaments “lliures, segurs i gratuïts”. Poc després, durant la setmana de la moda 080, celebrada al recinte modernista de Sant Pau, dues activistes van irrompre a la desfilada de la marca Custo Barcelona per denunciar la negació del dret.
Més recursos per desplegar la llei
Més enllà del cas i, també, dels avortaments per motius de salut, les organitzacions pel dret al propi cos detecten falta de “recursos i seguiment” per assegurar el correcte desplegament de la llei i fer efectiu el dret a l’avortament.
Per començar, assenyalen mancances a l’hora d’informar per decidir com avortar, en el cas de tractar-se d’interrupcions voluntàries de l’embaràs.“Detectem que s’impulsa l’avortament farmacològic, per davant del mètode quirúrgic, perquè és més econòmic i perquè no genera problemàtiques associades a l’objecció de consciència”, planteja Laia Iturrizaga.
Les feministes critiquen que s’impulsa l’avortament farmacològic per ser la via més econòmica i no generar problemàtiques associades a l’objecció de consciència de professionals
També, els col·lectius feministes critiquen que les interrupcions voluntàries per via quirúrgica siguin, per norma, derivades a clíniques privades, “a diferència de qualsevol altre procediment de salut”, fa notar Iturrizaga, tot i ser un dret reconegut i un servei mèdic cobert per la sanitat pública.
En zones del país com al Pallars, els col·lectius feministes alerten que l’objecció de consciència és elevada i que juga en contra de l’accés al dret. Reclamen a les administracions compensar-ho amb els recursos necessaris per garantir el dret a l’avortament amb el mètode decidit. Una dificultat que, destaquen, afecta encara més les zones del país més allunyades d’hospitals grans o de nuclis urbans més grans.
