Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El dret a l'avortament, assetjat en xarxa

El sector ultracatòlic compta amb plataformes i milers d'entitats arreu de l'Estat per lliurar el pols contra el dret a l'avortament tant en tribunals i parlaments com a peu de carrer

Una protesta de Derecho a Vivir i Hazte Oir contra la suspensió del projecte de Llei de l'avortament del PP, l'any 2014 a Madrid / Hazte Oír / Hazte Oír

Són milers les entitats ultraconservadores −en bona part, petites i locals− autoanomenades provida −antielecció o antiavortistes, per les defensores dels drets sexuals i reproductius (DSiR)− que, sota paraigües organitzatius de tall episcopal i amb més d’un peu posat en partits de la dreta, s’articulen per tal que les tesis de la moral cristiana guanyin influència en la vida pública de l’Estat i més enllà de les seves fronteres.

Dels fronts oberts pel sector ultracatòlic estatal, orientats a impedir que els DSiR pendents d’assolir –com l’educació sexual– es desenvolupin i que els establerts siguin amputats, el dret a l’avortament és el que més esforços concentra. La frustració de no haver aconseguit extirpar-lo de la legalitat a través del govern del Partit Popular, quan l’objectiu ja es veia a tocar, no ha desmobilitzat el sector antiavortista. Tot el contrari.

La decepció pel fracàs de la llei Gallardón ha fet augmentar la presència de l’antivaortisme a la vida social, els espais institucionals i a peu de clíniques

La decepció pel fracàs de la contrareforma impulsada per l’exministre Alberto Ruíz-Gallardón (seguint la promesa electoral del seu partit per satisfer el vot catòlic) ha estat canalitzada en forma d’enfortiment del treball en xarxa per augmentar la presència a la vida social, d’espais institucionals a peu de clíniques que assisteixen interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE). Acusacions, informació falsa i assistencialisme per frenar IVEsPels grups antielecció, les clíniques que assisteixen avortaments són considerades punts negres a exterminar. Amb la legalitat en contra per aconseguir el seu objectiu últim, opten per l’acció directa. S’organitzen per tenir presència a les portes dels establiments sanitaris i generar-hi situacions que resulten violentes, viscudes per algunes treballadores i dones que hi acudeixen com a agressions. Les aborden abans d’entrar-hi, tracten de dissuadir-les assimilant la seva decisió a assassinar el seu bebè i els ofereixen un ventall de recursos assistencials per evitar l’avortament, des del convenciment que no és possible que una dona tingui la voluntat d’interrompre l’embaràs perquè no vol ser mare o perquè no vol ser-ho en aquell moment.

Manifestació antiavortista el 25 de setembre a Barcelona |Marta Perez Santos

“Què necessites per no avortar?” és la frase clau de les “rescatadores”, com s’autoanomenen les activistes antiavortistes que actuen a les clíniques per frenar IVEs. Ho assegurava el referent del moviment antiavortista Jesús Poveda en una sala plena de joves catòliques a Barcelona, el passat abril, en motiu de la segona trobada de rescatadores, plantejada com una sessió de “manteniment” de l'”escola de rescatadores” de Barcelona.

La fórmula “escola de rescatadores”, ideada el 2009 per Jesús Poveda a Madrid, s’ha estès a Sant Sebastià, Bilbao, Sevilla, Saragossa, València i Barcelona

La fórmula “escola de rescatadores”, ideada i teixida el 2009 per Poveda a Madrid, ha estès les mànigues del centre de l’Estat a nord i sud i, avui, en trobem a Donosti, Bilbao, Sevilla, Saragossa i València, a més de Barcelona. A Madrid, tradicional punt calent de l’assetjament antiavortista, hi ha tres grups de “rescat” en funcionament, amb centenars d’activistes actives en, almenys, una desena de clíniques.

Les “escoles de rescatadores” són espais informals que apleguen persones vinculades a organitzacions catòliques per formar-les en la tàctica de pressió a les clíniques que practiquen IVEs i evitar que el màxim de dones possible tirin endavant la decisió d’avortar. En el cas de Barcelona ha estat CIDEVIDA (Centro Internacional para la Defensa de la Vida Humana), ubicat a la Parròquia de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, l’organització promotora del grup de “rescatadores” de la ciutat, creat el mes de novembre de 2015 després que a l’octubre d’aquell any hi tingués lloc la primera trobada de “rescatadores”. L’objectiu: aglutinar el moviment antielecció de Barcelona, aprendre de l’experiència de ciutats com Madrid i articular millor l’acció de grups antiavortistes a les portes de les clíniques.

Si bé la pràctica no és innovadora i en els darrers 30 anys les clíniques que practiquen IVEs s’han anat trobant amb episodis de pressió per part de grups antiavortistes, sí que és més recent l’organització per dotar les “patrulles” de més efectius, modus operandi comú i sistematicitat de les intervencions. Els grups de “rescat” de cada localitat funcionen amb autonomia i, a diferència de les organitzacions antiavortistes que els alimenten, no tenen caps formals. Diverses entitats locals d’arreu de l’Estat, amb el suport de la plataforma Derecho a Vivir, sorgida d’HazteOír.org, treballen per ampliar els punts i la freqüència de la seva presència a peu de carrer.

Diverses entitats locals, amb el suport de la plataforma Derecho a Vivir, sorgida d’HazteOír.org, treballen per ampliar la seva presència a peu de carrer

Tot i que una majoria de les dones que interrompen l’embaràs (54,41%) no canviarien de decisió al marge de qualsevol canvi que es produís en la seva situació econòmica, laboral o afectiva, existeix un 21,61% que la canviarien si tinguessin altres condicions econòmiques, segons dades d’ACAI (2014). Per dissuadir les dones que es dirigeixen a les clíniques, les activistes antielecció els transmeten que poden tirar endavant l’embaràs amb el suport que els proveeixen diverses entitats de suport a dones gestants i amb criatures (durant el primer temps de vida), desplegades per organitzacions catòliques des de l’àmbit local. Alguns exemples que trobem a la vora són Casa del Carmen (Castelldefels), Casa Bressol Mare Teresa (Sant Hipòlit de Voltregà), Casa Guadalupe (Sabadell) o Hogar de María (Badalona).

Entre els recursos que conformen aquesta xarxa assistencialista amb rerefons evangelitzador, prop d’una cinquantena de centres d’arreu de l’Estat s’apleguen sota la marca de la Fundació Red Madre, impulsada pel Foro de la Familia. El fins a l’any passat president de l’organització, Benigno Blanco, secretari d’Estat durant els governs de José María Aznar, és actualment el vicepresident de Red Madre.

La fundació neix arran de l’impuls d’Inicitives Legislatives Populars (ILP) “en defensa de la maternitat”, per donar suport a centres d’assistència per a embarassades i prioritzar-ne l’accés a ajudes públiques. N’ha presentat a cada comunitat autònoma i s’han concretat en polítiques públiques a territoris com el País Valencià, Madrid, la Rioja i Castella i Lleó. La xarxa assistencialista està formada per entitats locals jurídicament independents a les quals la fundació cedeix el dret a usar la marca Red Madre. Segons dades de la fundació, el 2015 ha atès 11.323 dones.

La fundació Red Madre està declarada entitat d’utilitat pública i, d’acord amb el darrer informe econòmic, el 2014 va rebre 210.000 euros del govern espanyol

Compta amb el reconeixement d’entitat d’utilitat pública i, d’acord amb el darrer informe econòmic de la fundació, el 2014 va rebre 210.000 euros procedents del govern espanyol (un 21,5% del total d’ingressos de l’entitat) per adquirir recursos com llet i bolquers per repartir a les entitats locals membres. Entre les empreses col·laboradores, El Corte Inglés, Bankia, Carrefour, la Fundación Botín, Telefónica o La Caixa.

 

El discurs antiavortista, elevat a les institucions

Tot i la crida a ampliar els punts i la freqüència dels “rescats”, llançada per diverses entitats d’arreu de l’Estat i amb la col·laboració de la plataforma Derecho a Vivir, per estendre’s i ampliar-se, el carrer no és l’escenari on té lloc l’acció més estratègica del moviment antielecció en els darrers temps.

“S’han adonat que ni manifestacions multitudinàries no han pogut canviar el que volien i, per això, aposten més per debilitar al màxim les entitats civils que tenen fons per treballar pel dret a l’avortament des del front jurídic”, adverteix Sílvia Aldavert, coordinadora de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i les Illes Balears i activista de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït.

La recent retirada del reconeixement d’entitat d’utilitat pública a la Federació de Planificació Familiar Estatal (FPFE), per part del Ministeri d’Interior de Jorge Fernàndez Díaz −obertament declarat en contra del dret a l’avortament–, és un capítol que senyala els tribunals com l’escenari que està esdevenint clau per avançar en els objectius del moviment antielecció. L’origen de la revocació és una de les denúncies de l’associació Abogados Cristianos contra la FPFE que va aconseguir prosperar.

 

Una marxa per la vida l’any 2014 a Barcelona |Hazte Oír

“Demandes que són ridícules arriben a bon port i aconsegueixen que governs conservadors o ultraconservadors acabin retirant els fons als grups que treballen a favor del dret a l’avortament i altres DSiR”, denuncia Aldavert, que situa el finançament provinent de l’Església i dels sectors més conservadors de la societat com una peça fonamental per explicar tant la capacitat de mobilització dels grups ultracatòlics, demostrada en multitudinàries manifestacions, com la capacitat d’aconseguir èxits per via judicial.

En el darrer any, Abogados Cristianos ha emprès més d’una vintena de causes judicials, en molts casos, contra dones que han protagonitzat accions de protesta en defensa dels DSiR. La seva arma més habitual és l’article 525 del Codi Penal, referent a ofendre els sentiments de les membres d’una religió fent escarni públic dels seus dogmes, creences, cerimònies o vexant qui els professa o practica. Al costat d’aquesta organització, creada el 2008 per defensar els valors de la moral cristiana a través del sistema judicial, HazteOír.org i Derecho a vivir també han promogut denúncies.

La campanya #StopSubvencionesAborto, impulsada per Abogados Cristianos, compta amb la complicitat de One of us, la federació “provida” europea, i, com una autèntica declaració d’intencions, situa la FPFE com només una de les fitxes a tombar, per via judicial i política.

One of us lliura la batalla contra els drets reproductius a les institucions europees i un dels seus principals és l’exministre i exeurodiputat del PP Jaime Mayor Oreja

Els prop de dos milions de firmes que va aconseguir la ILP per demanar al Parlament Europeu la negació de finançament a qualsevol entitat d’investigació, educació i ajuda al desenvolupament que defensi el dret a l’avortament (rebutjada per la Comissió Europea i, per tant, que no va arribar a debatre’s) van motivar les entitats impulsores de la demanda a constituir-se en federació, l’any 2014.

One of us té l’objectiu de lliurar la batalla contra els DSiR a les institucions europees, posant de la mà organitzacions civils i figures polítiques antielecció dels estats membres. Un dels principals actius de la federació és l’exministre d’interior i exeurodiputat del Partit Popular Jaime Mayor Oreja. Entre les impulsores, trobem la Federación Española d’Asociaciones Provida, el Foro de la Familia, HazteOír.org i CIDEVIDA. Entre les col·laboradores, E-Cristians.

 


Peces clau de l’engranatge antiavortista espanyol

 

HazteOír.org: Agitadora del sector cristià ultraconservador a través d’internet, neix de la mà de l’advocat Ignacio Arsuaga Rato, que s’inspira en iniciatives nordamericanes per ampliar la presència dels postulats de la moral cristiana a la política. Ha impulsat accions contra el dret de les parelles lesbianes i gais a contraure matrimoni i contra l’educació sexual a les escoles, però l’activitat de la plataforma Derecho a Vivir, creada el 2009 arran de l’anunci de l’aprovació de la llei de terminis del 2010, és la que li ha dut major rellevància, al liderar multitudinàries manifestacions contra el dret a l’avortament −la darrera, amb amenaça de retirar el suport electoral al PP afegida.

Des del 2013, compta amb el reconeixement d’entitat d’utilitat pública (és a dir, que s’entén que “les seves finalitats estatutàries tendeixen a promoure l’interès general”), concedit pel Ministeri de Fernández Díaz. La declaració d’utilitat pública atorga a les entitats exempcions i beneficis fiscals i ajuda a l’hora d’aconseguir subvencions.

HazteOir.org fa constar que no rep finançament d’administracions públiques i que Així s’han assolit prop de 2.640.000 euros el 2015 amb aportacions voluntàries

HazteOir.org fa constar que no rep finançament d’administracions públiques i que, des del seu naixement, s’ha finançat exclusivament d’aportacions de donants i quotes de sòcies. Així s’han assolit prop de 2.640.000 euros d’ingressos per l’activitat del 2015. Compta amb prop de 7.000 sòcies i amb més de 553.000 subscriptores al butlletí digital.

Derecho a Vivir: resulta una plataforma important per impulsar l’extensió de les “escoles de rescat” al mapa espanyol i ampliar, així, els grups d’activistes que acudeixen a les clíniques per pressionar.

Federación Española de Asociaciones Provida: Aplega 33 organitzacions d’arreu de l’Estat (algunes, reconegudes d’utilitat pública). Set se situen als Països Catalans (Alacant, Castelló, València, Balears, Lleida, Girona i Barcelona, on neix la federació fa prop de 40 anys, entorn de la primera associació antielecció de tot l’Estat).

El seu principal camp d’acció és l’assistència a dones gestants o amb criatures. Xifren en més de 100.000 les ateses per les entitats membres fins al moment i en 56.000 les criatures que han “rescatat”. Precisament, l’iniciador de les anomenades “escoles de rescat” a l’Estat espanyol, Jesús Poveda, n’és vicepresident.

Federación Española de Asociaciones Provida aplega 33 organitzacions d’arreu de l’Estat, algunes, reconegudes d’utilitat pública. Set operen als Països Catalans

La Federació dóna suport econòmic a les petites iniciatives antielecció locals i en coordina l’activitat i els “serveis de solidaritat” que ofereixen. És una de les entitats fundadores del Foro de la Família i impulsora de CIDEVIDA. En el pla internacional, compta amb caràcter consultiu especial al Consell Econòmic i Social de l’ONU (ECOSOC), des del 1995.

Foro de la Familia: Nascut l’any 1999 per reforçar la capacitat d’incidència política de les entitats de defensa de la família tradicional, es declara aconfessional, però les entitats que aplega −més de 5.000− i els seus principals actius són catòlics.

Ha esdevingut un dels grups de pressió ultraconservador més potents, capaç d’encapçalar manifestacions multitudinàries contra els matrimonis de parelles lesbianes i gais i l’avortament −amb figures del Partit Popular i la Conferència Episcopal a primera línia− i d’influir per radicalitzar la posició política del PP en relació als eixos d’acció de l’organització.

L’any 2010, el Foro de la Familia va ser declarat d’utilitat pública, en aquest cas, per part d’Ministeri d’Interior socialista

L’any 2010 va ser declarada d’utilitat pública, en aquest cas, amb Ministeri d’Interior socialista. El 2015, va comptar amb una subvenció de 51.000 euros del Ministeri de Treball i Assumptes socials. Més de 399.000 euros d’ingressos han estat donacions de particulars.

E-Cristians: L’exconvergent Josep Miró i Ardèvol, Conseller d’Agricultura durant govern de Jordi Pujol, és el fundador d’aquesta entitat nascuda el 2001 amb l’objectiu d’ampliar la presència de la concepció cristiana a la vida pública. Ben connectat amb la Conferència Episcopal, la influència de l’activitat d’E-Cristians no queda limitada a Catalunya i traspassa, fins i tot, les fronteres de l’Estat.

La gran fita i targeta de presentació d’E-Cristians ha estat dur als tribunals l’acció judicial contra el metge Carlos Morín

La gran fita i targeta de presentació d’E-Cristians ha estat dur als tribunals el que s’ha conegut com a cas Morín. A pesar d’haver estat absolt tres anys enrere, el doctor Carlos Morín, director de les clíniques Ginemedex, TCB i Barnamedic, va ser condemnat finalment el juny passat per practicar 11 avortaments que no complien cap dels tres supòsits inclosos a la llei de l’avortament del 1985 (l’aplicable al cas) que despenalitzaven la interrupció voluntària de l’embaràs en cas de violació, malformació fetal o greu risc per la salut de l’embarassada.

Agrupacions professionals ultracatòliques: En el mapa d’organitzacions que apleguen practicants catòliques ultraconservadores, diversos són grups de professionals d’àmbits com la salut, l’educació i la justícia, que procuren fer guanyar presència als dictats cristians en el desenvolupament de la vida social, des de la seva pràctica professional.

Alguns exemples són l’Asociación Española de Farmaceuticos Católicos, Ginecólogos por el Derecho a Vivir, Metges Cristians de Catalunya, Asociación Española de Professionales de la Planificación Familiar Natural, Asociación Nacional de Objeción de Consciencia o l’Asociación de Investigadores y Profesionales por la vida. Una de les agrupacions professionals que ha obtingut més impacte amb la seva acció és Abogados Cristianos.