“Un malson interminable”, així és com Mahmoud, un home palestí en la seva quarantena, descriu els darrers dos anys d’ofensiva d’Israel sobre Gaza, un infern sobre la terra que ni ell hagués imaginat abans del 7 d’octubre de 2023. Ho explica en una conversa telefònica des de Gaza Ciutat, quan encara no ha començat l’ofensiva terrestre d’Israel, refugiat en una habitació rellogada d’un dels pocs edificis que segueix dempeus entre els cèntrics barris de Rimal i Sabra. A l’àrea, moltes altres famílies desplaçades i sense llar dormen a peu de carrer, cobertes entre teles o en tendes que s’estenen per la via pública. “La zona és irreconeixible, està gairebé tot destruït”, lamenta Mahmoud, parlant des d’un espai reduït a on conviu amb la seva dona i un fill petit.
A l’inici de la guerra, els bombardejos d’Israel van destruir el taxi de Mahmoud, el seu únic mitjà de vida. Abans del 7 d’octubre, coneixia tots els viaranys d’una ciutat que ja mai més serà el mateix lloc on va créixer. Ara, l’antiga vitalitat de barris com Rimal –en el passat marcat pel dinamisme comercial, oficines, restaurants o cafès atapeïts– ha deixat pas a la runa. Mahmoud ho comenta a la nit, quan té més senyal per trucar, però també quan els bombardejos s’intensifiquen. “Dormim sempre amb por”, diu en una trucada entretallada. De fons, se sent el zumzeig dels drons que sobrevolen, i les explosions a pocs centenars de metres de distància.
En el conjunt de Gaza, el 92% d’habitatges –uns 436.000 domicilis– està totalment o parcialment destruït. El 78% d’estructures també han estat danyades o destrossades, així com el 88% d’establiments comercials o industrials. Des d’un inici, Israel ha atacat sistemàticament els hospitals, provocant el col·lapse del seu sistema sanitari. La infraestructura civil, clau en un enclavament greument afectat per ofensives prèvies, ha quedat reduïda al no-res. Les forces israelianes també han bombardejat ambulàncies i a personal encarregat d’atendre o rescatar la població. Segons l’ONU, en dos anys han matat 1.722 persones treballadores sanitàries, i 139 membres de les forces de rescat civil. Els periodistes també han estat directament atacats: almenys 252 dels reporters palestins han estat assassinats. Tot plegat, segons coincideixen cada cop més experts, analistes i organismes de tota mena, forma part d’un genocidi en què Israel esborra del mapa Gaza, un indret amb una història mil·lenària.
Amb el pretext d’acabar amb Hamas, Israel ha atacat escoles, campaments, centres mèdics, mesquites o esglésies
“He perdut el compte de quantes cases he fet explotar”, deia ja en els primers mesos de la guerra un reservista israelià que va ser mobilitzat com a soldat de combat entre 2023 i 2024 a Gaza. Ell mateix va formar part d’una unitat avançada en la invasió de la ciutat de Khan Younis, al sud de la Franja. “Entrem en zones ja bombardejades, busquem que no hi quedin milicians o explosius, i intentem trobar túnels”, explicava a finals de 2023. En condició d’anonimat fora de Gaza i desmarcat de l’exèrcit de fa temps, aquest reservista considera que el pla del govern de Benjamin Netanyahu i els seus socis d’ultradreta és clar: “Volen aplanar Gaza i deixar-la en mans dels colons”, sentencia.
Ara, Khan Younis –com la major part de les ciutats de la Franja– està quasi arrasada, i ningú hauria dit que fa només dos anys era la segona ciutat més gran de Gaza amb uns 400.000 habitants. Un dels seus residents, Rami, era treballador d’una ONG amb una seixantena d’anys història, i va treballar gran part de la seva vida per alçar una casa que ara està ensorrada. Com molts altres centenars de milers de persones palestines, actualment està desplaçat a l’àrea costanera d’Al-Mawasi. Aquesta zona, designada com àrea humanitària, ha estat també constantment atacada per Israel. Argumentant que Hamas s’amaga i usa la població civil com a escut humà, l’exèrcit no posa mai límits als seus atacs, molt sovint contra les mateixes tendes dels desplaçats.
“A vegades Israel bombardeja més les zones humanitàries que no pas altres àrees. Hi ha atacs a tot arreu, fins i tot a cinc o deu metres de distància. No saps mai quan t’arribarà el torn”, explica Rami.
De fet, Gaza és l’escenari de major devastació mai vist des de la Segona Guerra Mundial, comenta Mkhaimar Abusada, analista gazià desplaçat a Egipte i fins fa dos anys professor de ciències polítiques de la Universitat d’Al-Azhar, un dels molts centres universitaris de la Franja destruïts per Israel. Segons recalca, tot va encaminat “a restaurar els assentaments israelians a Gaza”, i a culminar una colonització que David Ben-Gurion no va poder materialitzar el 1948.
Gaza és l’escenari de major devastació mai vist des de la Segona Guerra Mundial, comenta Mkhaimar Abusada, analista gazià desplaçat a Egipte i fins fa dos anys professor de ciències polítiques de la Universitat d’Al-Azhar
Israel ha superat totes les barreres amb el pretext d’acabar amb Hamas: ha atacat escoles, campaments, centres mèdics, mesquites o esglésies amb població desplaçada que es resguardava a l’interior. Després de 730 dies de guerra, més de 66.000 persones han estat assassinades, i els ferits superen els 168.300. Entre els morts, gairebé dos terços són infants, dones i ancians. Els menors assassnats són més de 18.400, i uns 21.000 infants han patit algun tipus de discapacitat.
El setge medieval que Israel ha imposat, limitant o restringint per complet l’accés de menjar, aigua, subministraments mèdics o combustible ha portat als 2,1 milions d’habitants actuals de la Franja a una crisi humanitària extrema i una fam inèdita. D’acord amb l’ONU, la majoria de població de Gaza enfronta una crisi nutricional o els pitjors nivells d’inseguretat alimentària aguda, situant-se entre la Fase 5 (Catàstrofe) o 4 (Emergència). Segons ha denunciat aquest any el mateix secretari general de Nacions Unides, António Guterres, Israel usa la fam “com arma de guerra”.
“La situació és dramàtica. No tenim gairebé menjar ni accés a l’aigua. Estem afamats i hem arribat als nostres límits”, explicava Rami aquest estiu. En la mateixa línia s’expressava Mahmoud, a Gaza Ciutat. Segons relata, ha passat dies sencers sense menjar, o bé ingerint la poca quantitat de pa que tenia, reservant gran part pel seu fill de deu anys.
En plena carestia, mentre s’intensifica l’escassetat, el preu dels aliments està a nivells exorbitants. Com a últim recurs, molta gent beu aigua amb sal per fer passar la gana, diu Mahmoud. Sovint, aquest gazià expressa que prefereix morir abans que seguir en l’espiral d’agonia actual. Ell encara és viu, però ha perdut quasi tots els seus parents. A finals de 2023, un bombardeig va destruir l’edifici on es refugiaven més de seixanta membres de la seva família. Allà van morir el seu pare i la seva mare, germans, nebots, tiets i cosins. Aquesta, però, no és una massacre aïllada, sinó la tònica habitual: Hi ha almenys 2.700 famílies totalment exterminades, segons les autoritats de Gaza. Moltes –com la família de Mahmoud– continuen sepultades sota la runa.
