“Al genocidi ni oblit ni perdó. Ni avui ni l’any 1492”. És el lema de la manifestació anticolonial d’enguany a Barcelona, coincidint amb la celebració institucional del que es coneix com a Dia de la Hispanitat (antigament Dia de la Raça). Mentre al centre de Madrid la monarquia espanyola oferia una desfilada militar d’exaltació de la colonització del continent americà –Abya Yala en la denominació dels pobles originaris que van ser exterminats–, a moltes ciutats del món –Berlín, París i també a Madrid– s’han fet manifestacions anticolonials per recordar les matances i l’esclavatge que van acompanyar els segles d’invasió d’aquells territoris per part dels imperis europeus.
En una jornada prèvia celebrada a la Casa de la Solidaritat de Barcelona es va teixir una lona col·lectiva que ha encapçalat la marxa d’avui
En una jornada prèvia celebrada a la Casa de la Solidaritat es va teixir una lona col·lectiva que ha encapçalat la protesta de Barcelona. Durant la jornada comunitària oberta, amb un profund sentit simbòlic, van “teixir memòria, resistència i comunitat en un mateix llenç”. “El fet de filar juntes és polític. Cada puntada que donem a la tela és com una història compartida, una manera de dir que no estem soles ni aïllades, sinó organitzades front a un sistema que segueix sent colonial”, va explicar una de les integrants del Bloc Anticolonial. Entre les entitats que conformen el bloc hi ha Mujeres Migrantes Diversas, Marea Verde Barcelona, Trenzadas, Mujeres Brasileñas contra el Fascismo i molts d’altres col·lectius i agrupacions.
Al costat d’una il·lustració de Daniela Ortiz on es veu una dona que tibant el característic mocador palestí fa caure l’estàtua de Cristòfor Colom de Barcelona, el text de la convocatòria recorda perquè la marxa surt des de la seu de la Direcció General de Prevenció a la Infància i l’Adolescència (antiga DGAIA). “Per denunciar les retirades de custòdia a les mares migrants i precàries, continuant amb una pràctica colonial, CIS heteronormativa, de control sobre els nostres cossos i vides no blanques”, reblen. L’edifici avui estava blindat per mossos d’esquadra i tanques de ferro.
S’han llegit comunicats solidaris amb Palestina i contra les situacions d’injustícia a països com Mèxic, on hi ha 130.000 persones desaparegudes
Darrera de la lona teixida a mà han començat a caminar centenars de manifestants, que en un primer moment s’han dirigit a la plaça de la Carbonera, on s’han llegit dos comunicats solidaris amb la lluita palestina, per part de les entitats Prou Complicitat i Samidoun. Els antiavalots han perimetrat la plaça per conduir la marxa en direcció al monument de Cristòfor Colom, tal i com fa quinze dies que fan amb totes les manifestacions que passen per la zona, atrinxerant-se per impedir que els manifestants poguessin baixar a la ronda Litoral, tot i que no en tenien cap intenció.
A peu de la columna que alça la figura de Colom i és envoltada de retaules que exalten la colonització dels pobles originaris del continent americà (Abya Yala en el seu nom primigeni), s’han fet nombrosos parlaments i actuacions artístiques. Una de les més emotives ha estat la de Lourdes Ruiz, una mare mexicana que busca el seu fill i la seva filla desapareguts els anys 2015 i 2020. Són dos dels 130.000 mexicans amb famílies trencades a la seva cerca, una realitat desconeguda a gran part del món. Darrera d’aquesta tragèdia assenyalen que hi hauria el narco, les institucions corruptes i els mercenaris que treballen a sou de les multinacionals extractivistes.
La manifestació, passades les nou del vespre, ha arribat a la plaça d’Idrissa Diallo, nomenada així en homenatge a un jove de Guinea-Conakry mort l’any 2012 al Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca. Malgrat el canvi de nomenclàtor al centre de la plaça encara hi ha el pedestal que sostenia el monument a l’esclavista Antonio López, retirat l’any 2018 pel consistori d’Ada Colau. Allà s’han fet proclames contra la llei d’estrangeria i a favor de la regularització de més de mig milió de persones nouvingudes que resideixen a l’Estat espanyol.
