La llista de crims de guerra i genocidi dels quals s’acusa l’antic sergent de les Forces de Defensa d’Israel (FDI), Tameer Mulla, és llarga. Emparant-se en el principi de jurisdicció universal, la Fundació Hind Rajab (HRF, per les seves sigles en anglès) va presentar el 25 de juliol una denúncia a les autoritats de Xipre perquè arrestessin i investiguessin a Mulla quan es trobava de vacances a l’illa. El 9 de setembre, aquesta organització amb seu a Bèlgica, que es dedica a defensar els drets del poble palestí, va interposar una nova denúncia, en aquest cas, a l’Audiència Nacional espanyola, quan el militar es trobava a Barcelona seguint el seu recés després de passar un temps a Gaza.
Segons determina la HRF amb l’anàlisi de les publicacions que Mulla feia a les seves xarxes socials mentre formava part de l’ofensiva de l’Estat d’Israel a la Franja de Gaza, entre el febrer i el març de 2024, el sotsoficial va participar en la destrucció de la ciutat de Khan Yunis “supervisant un buldòzer D9 que aplanava carreteres i cases, disparava coets a edificis civils i detonava torres residencials amb explosius”. Així mateix, les imatges el revelen “incendiant i disparant” cases buides. El militar, a més, va participar en l’evacuació de l’Hospital Nasser de Khan Yunis el mes de febrer i en els vídeos que la HRF ha reunit se’l veu “supervisant l’expulsió forçosa de civils sota el foc de franctiradors”. Igualment, durant els mesos següents va participar demolicions de cases i en la destrucció del camp de refugiats de Jabalia.
El cas de Mulla no és una anomalia. D’ençà que el Tribunal Penal Internacional va dictar, el novembre de 2024, una ordre de detenció contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el ministre de Defensa en aquell moment, Yoav Galant, per crims de guerra i contra la humanitat, la HRF ha intensificat els seus esforços per monitorar els soldats que participen en el genocidi palestí i publiquen imatges a les xarxes de les operacions en què participen. Alhora, quan els integrants de l’exèrcit abandonen les fronteres d’Israel, la fundació mira d’interposar denúncies en aquells països que són membres del Tribunal Penal Internacional.
Quan els integrants de l’exèrcit abandonen les fronteres d’Israel, la Fundació Hind Rajab mira d’interposar denúncies contra aquests en la justícia de països que són membres del Tribunal Penal Internacional
En el cas de Tameer Mulla, va ser el despatx d’advocats Arrels qui va recollir el testimoni de la HRF i va emprendre l’acció davant de la justícia espanyola. Tanmateix, tal com explica l’advocat David Aranda, la Fiscalia de l’Audiència Nacional espanyola va rebutjar investigar el cas assenyalant que no tenia competències per fer-ho i que havia de ser el Tribunal Penal Internacional qui decidís arrestar-lo. És per això que el despatx va decidir apel·lar la decisió, tot i ser conscient que els crims del militar quedaran probablement impunes. “Creiem que després de mesos viatjant per Europa, avui Mulla es troba de nou a Israel”, explica Aranda.
De fet, cap dels militars que han estat denunciats per crims de guerra i genocidi a Gaza mentre eren a l’Estat espanyol han estat cridats a declarar davant la justícia. El mes de gener, la HRF va portar davant la llei el sergent Mori Keisar, que era de vacances a Barcelona. En aquella ocasió va ser l’advocat Benet Salellas qui va denunciar-lo al jutjat de guàrdia de la capital catalana. El tribunal va elevar el cas a l’Audiència Nacional i, segons el lletrat, encara no se sap el desenllaç del cas. Segons les imatges difoses a les xarxes, Mori i el seu esquadró van fer servir un llançagranades per atacar una escola de l’ONU a Gaza, van demolir-la i van efectuar trets indiscriminats contra llars de civils.
Així mateix, el mes de setembre, un periodista palestí exiliat a l’Estat Espanyol va descobrir que el sergent de les FDI Shaul Shcherbatov havia viatjat a Madrid per veure en directe un partit el derbi de futbol entre l’Atlètic i el Reial Madrid. Els advocats Raúl Maíllo i Antonio Segura, en la seva denúncia a l’Audiència Nacional espanyola, apunten que Shcherbatov va cometre una “destrucció arbitrària no justificada per necessitat militar contra la població civil”. Tal com s’apunta des de la Comunitat Palestina de Catalunya, el 8 de setembre, quan el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar l’embargament de les armes que s’envien a Israel, també es va assegurar que es prohibiria l’accés a territori de l’estat de totes aquelles persones que participessin “en el genocidi, la violació de drets humans i els crims de guerra en la Franja de Gaza”.
Impunitat penjada a les xarxes
Documentar com alguns soldats de l’exèrcit d’Israel cometen atrocitats no és una tasca difícil, perquè molts d’ells ho publiquen en vídeos d’Instagram o de TikTok. Organitzacions com Israel Genocide Tracker s’encarreguen de recopilar-los, i diaris com The New York Times o The Washington Post han fet investigacions en què es demostren les burles i vexacions de les tropes israelianes cap a la població palestina. Sobretot es tracta d’imatges que enalteixen la destrucció d’habitatges, però també han aflorat documents de soldats fent-se fotos amb roba interior de dones palestines que troben a les llars que saquegen.
“Les FDI són un instrument d’adoctrinament molt important”, explica Amir Hallelm activista israelià contra la colonització dels territoris ocupats, tot referint-se a la manca d’escrúpols d’aquests soldats. “En el marc del servei militar, s’inculca als joves la ideologia sionista” afirma. Hallem creu que “aquesta ideologia considera que l’única manera d’evitar que els jueus tornin a ser la víctima, com va succeir amb l’Holocaust, és creant un estat on tinguin la ‘supremacia’”. En la mateixa línia, Laurent Cohen de l’Associació Catalana de Jueus i Palestins – Junts considera “Israel és un estat al servei de l’exèrcit”.
Els comandaments de l’exèrcit israelià han donat instruccions a les tropes de no publicar continguts mentre estan de servei, pel supòsit que puguin servir de prova judicial
Segons publicava The Times of Israel, poques setmanes després que el Tribunal Penal Internacional dictaminés l’ordre de detenció contra Netanyahu i Galant, les FDI van demanar a alguns dels seus soldats que no viatgessin a l’estranger perquè “activistes antiisraelians” estaven “supervisant acuradament els comptes de les xarxes socials dels soldats” i els advertia que, en cas que volguessin viatjar, no revelessin a internet on anaven. L’advertiment demostra que el comandament de les FDI era coneixedor de les activitats seus soldats, i els aconsellaven que abans de viatjar comprovessin “amb el Ministeri d’Afers Exteriors el nivell de perill” al qual s’exposaven. Prèviament, tal com explicava aquest diari, l’exèrcit havia instruït “les tropes a no publicar aquestes imatges i mostrava preocupació per si el material podria ser utilitzat en els procediments de crims de guerra”. Per acabar, Tel-Aviv va anunciar que havia contractat serveis jurídics en països de tot el món per “vigilar la legislació relacionada amb Israel i la guerra”.
Tot i les precaucions, la HRF ha pogut interposar denúncies contra militars israelians als tribunals de la República Txeca, els Països Baixos, Àustria, Suècia, Alemanya, Portugal, el Regne Unit, Tailàndia, Xile, l’Argentina, Dubai, Colòmbia, els Estats Units, Itàlia, el Nepal, Romania, Suïssa, el Brasil i Grècia. Segons l’organització, en la majoria dels casos, les persones denunciades no van comparèixer davant la justícia perquè, un cop citades, ja havien retornat a Israel o havien viatjat a un tercer país. Alhora, en els casos en què van declarar, les investigacions tampoc van prosperar perquè els soldats van interrompre les vacances i van tornar al seu estat d’origen. El juliol, per exemple, dos soldats van ser interrogats a Bèlgica després d’assistir al festival de música electrònica Tomorrowland, però van quedar lliures amb autorització per sortir del país. I no s’ho van fer dir dues vegades.
