L’informe titulat “Distribució de les unitats docents després de la consulta sobre la llengua base”, elaborat per les Unitats per l’Educació Multilingüe (UME) de les universitats de Castelló, València i Alacant, i Escola Valenciana, revela una disminució progressiva de la presència del valencià com a llengua base de l’aprenentatge entre les etapes d’infantil, primària i secundària. Respectivament, mentre que a Infantil i Primària, el 52,8 % i el 51,6 % de les unitats tenen el valencià com a llengua vehicular, a Secundària s’inverteix la tendència: el castellà esdevé majoritari amb un 53,2 % enfront del 46,8 % a favor del valencià.
La manca de garantia de la continuïtat del valencià és una de les conclusions a les quals arriba l’informe, presentat aquest dimarts a la sala d’actes de la facultat de Ciències Socials de la Universitat de València. La publicació mostra desequilibris en les unitats docents per mitjà d’un estudi comparatiu entre la presència del valencià i el castellà en les diferents etapes educatives, però també en les zones de predomini lingüístic castellà i valencià o segons la titularitat dels centres (públics i privats o concertats). De l’anàlisi de totes les dades, les UME i Escola Valenciana conclouen que la configuració actual de les unitats docents “pot generar dinàmiques de segregació, perquè no garanteix la convivència i interacció entre l’alumnat de diferents opcions idiomàtiques”, a banda d’un desequilibri lingüístic entre etapes i territorial.
Les autores arriben a la conclusió que la configuració actual de les unitats docents “pot generar dinàmiques de segregació, perquè no garanteix la convivència i interacció entre l’alumnat de diferents opcions idiomàtiques”
Rosanna Martínez, presidenta d’Escola Valenciana, exigeix “un model educatiu que cohesione, respecte a la diversitat lingüística i cultural i aposte pel valencià com a eina de cohesió i progrés social”. “No podem permetre que ens roben el futur de la llengua i ens imposen un model excloent i uniformador”, ha afegit durant l’acte de presentació de la publicació.
Per a les entitats autores de l’informe, “el descens del valencià en l’ESO respecte a primària dificulta la continuïtat de l’aprenentatge i la consolidació de la competència lingüística”, objectiu prescrit en la llei d’ús i ensenyament del valencià de 1983, la qual estableix que en acabar cada cicle formatiu l’alumnat ha de posseir competència lingüística plena, oral i escrita, en ambdues llengües oficials. En aquesta línia, es recorda que amb la nova llei, anomenada de “llibertat educativa”, el màxim d’exposició al valencià que es produeix a les zones de predomini lingüístic valencià és d’un 65 % en Infantil, 60 % en el primer cicle de primària un 52,5 % en la resta de primària i secundària, mentre que amb programes anteriors, com el de l’Ensenyament en Valencià (PEV), tot l’ensenyament era en valencià, a excepció de les assignatures lingüístiques com castellà o anglés.
El retrocés de la vehicularitat del valencià quan l’alumnat accedeix a etapes educatives superiors ocorre tant a la zona de predomini lingüístic en valencià com castellà. En el cas de la primera, el valencià és majoritari en infantil (64,2 %) i en primària (59,5 %). En secundària baixa fins al 53 %, tot i que manté la condició de llengua predominant. A la zona de predomini lingüístic castellà, el valencià és majoritari en primària, amb 36 unitats, l’ESO (20 unitats) i infantil (16 unitats). En general, la presència del valencià a les comarques castellanoparlants és “molt minoritària en totes les etapes, amb xifres testimonials que oscil·len entre el 2 % i el 4 %”, afirma l’estudi.
La interpretació que ha fet la Conselleria d’Educació dels resultats de la consulta ha comportat que el nombre de vots a favor del valencià i el nombre d’unitats en valencià no estiguen en consonància
Així i tot, la publicació subratlla que hi ha una demanda “important” de la llengua valenciana en algunes localitats i comarques de la zona de predomini lingüístic en castellà, especialment en aquelles ubicades voltant de la ciutat de València o d’altres localitats i comarques valencianoparlants. Les autores es refereixen a la Serrania, a l’Alt Millars, a l’Alt Palància, a la Foia de Bunyol o a la Canal de Navarrés. No obstant això, en aquests casos, la interpretació que ha fet la Conselleria d’Educació dels resultats de la consulta ha comportat que el nombre de vots a favor del valencià i el nombre d’unitats en valencià no estiguen en consonància. Per exemple, la Serrania va registrar un 51,97 % de vots pel valencià i això s’ha traduït només en un 12,1 % del total d’unitats docents en valencià. Al Racó d’Ademús i l’Alt Millars, respectivament, un 36,25 % i un 35,29 % de les famílies van votar per l’ensenyament en llengua pròpia, però no s’ha creat cap unitat en valencià.
El contrast entre comarques valencianoparlants i castellanoparlants evidencia que el context sociolingüístic territorial és un factor “determinant”, així com la “discriminació” que pateix l’alumnat de les zones de predomini lingüístic castellà, “perquè s’hi fomenta la desafecció envers el valencià i es vulnera el dret d’accedir a l’educació plurilingüe en les mateixes condicions que l’alumnat valencianoparlant”, tal com constata l’informe de l’any 2024 de la Universitat de València sobre la proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa.
El descens progressiu entre etapes educatives contrasta amb la demanda notable de la llengua pròpia, en un 16,5 %, un 14,5 % i un 14,32 % més en Infantil, Primària i Secundària, respectivament. Aquests percentatges són resultat d’una anàlisi comparativa entre els resultats d’un informe de 2016 del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) i un informe de les UME elaborat en 2025. A més a més, l’estudi de les UME i Escola Valenciana recorda que un 50,5 % de les famílies van triar el valencià com a llengua base en la consulta lingüística de 2025, enfront del 24,1 % d’habitants que en l’última Enquesta de Coneixement i Ús del Valencià van declarar que tenia el valencià com a llengua inicial. És per això que des d’Escola Valenciana reivindiquen una “política lingüística i educativa valenta que done resposta a la demanda creixent d’ensenyament en valencià”.
Centres públics i en valencià
L’estudi també compara la llengua base predominant segons la titularitat de cada centre. En les escoles i instituts de titularitat pública, el 58,4 % de les unitats tenen com a llengua base el valencià, mentre que en el cas dels centres privats i concertats, aquestes queden reduïdes al 25,5 %. Es tracta d’un patró persistent al llarg de totes les etapes.
Les dades mostren com l’escola pública “continua sent l’espai principal de transmissió i consolidació del valencià en el sistema educatiu”
Les dades mostren com l’escola pública “continua sent l’espai principal de transmissió i consolidació del valencià en el sistema educatiu” i, alhora, evidencien una divergència entre la xarxa pública i concertada: “d’una banda, l’escola pública actua com a instrument de normalització i socialització del valencià; de l’altra, l’escola privada-concertada reforça el predomini del castellà. Aquesta diferència entre xarxes pública i privada pot generar una fractura social i lingüística”, adverteixen les autores de l’informe, i exigeixen a la Conselleria d’Educació un “esforç” més gran per “sumar els centres privats-concertats a l’ensenyament en valencià”.
Amb tot, es produeixen algunes excepcions en ciutats amb més de 50.000 habitants que presenten una base demolingüística sòlida valencianoparlant. Per exemple, a municipis com Vila-real (la Plana Baixa), Gandia (la Safor) o Alcoi (l’Alcoià), els centres privats o concertats registren percentatges elevats d’unitats en valencià: 69,3 %, 59,2 % i 48,9 %, respectivament.
Des d’Escola Valenciana, insisteixen en la necessitat de continuar “fent pressió” contra les lleis que “discriminen i fomenten el retrocés del valencià” i contrarestar les polítiques “d’extermini lingüístic”. Insten a la Conselleria d’Educació a parar “l’ofensiva contra la llengua i adoptar un pla estratègic per garantir l’ensenyament en valencià a totes les comarques i centres”. “Farem front a aquesta llei, perquè el futur de la nostra llengua està en joc”, ha conclòs Rosanna Martínez.
