Aquesta no pretén ser una altra crítica minuciosa de LUX, tot i que confesso que n’he llegit moltes: que si les lletres són difícils d’entendre perquè canta en tretze idiomes, o que si Simone Weil estaria orgullosa o horroritzada... Mentre el món cultural debatia cada vers, cada símbol, cada idioma, deu mil persones col·lapsaven una plaça com si portessin el pas d’una verge postmoderna. Crits, llàgrimes, cossos aglomerats, esperant una simple...
Aquest contingut és només per a subscriptores. Si vols llegir-lo, dona suport al projecte i fes-te subscriptora

