A la campanya electoral de les eleccions municipals de 2015 l’actual alcalde Badalona, Xavier García Albiol, va instar a “netejar” la ciutat, en referència a la població migrant. Aquella expressió racista va desencadenar múltiples crítiques i denúncies al jutjat. Una dècada més tard, Albiol va recuperar el bastó d’alcaldia gràcies a la majoria absoluta aconseguida l’any 2023, però contràriament a la seva retòrica, l’ordre de clausurar l’alberg municipal i la negativa a donar alternatives residencials després dels desnonaments ha fet incrementar la presència de persones sense llar als carrers de Badalona. Nombrosos assentaments de barraques proliferen a solars, polígons industrials, vies ferroviàries i platges, amb el cas més conegut de l’antic institut B9 del barri de Sant Roc, on sobreviuen en condicions d’extrema insalubritat més de 400 persones.
Nombrosos assentaments de barraques proliferen a solars, polígons industrials, vies ferroviàries i platges, amb el cas més conegut de l’antic institut B9 del barri de Sant Roc
Malgrat l’evidència que l’absència de polítiques socials fa créixer la bola de neu de l’exclusió, l’alcalde continua referint-se als residents del B9 com a “delinqüents”. Fonts consistorials consultades per aquest mitjà puntualitzen que han “previst atendre les persones del B9 que estan en seguiment dels Serveis Socials municipals”, que serien una trentena. “A la resta de persones, la majoria d’elles conflictives, que provoquen problemes de convivència, d’incivisme i delinqüència, l’Ajuntament de Badalona no els donarà cap tipus de recurs”, asseguren. Després de transcendir que la jutgessa Meritxell Quella, del contenciós administratiu 11 de Barcelona, ha autoritzat el desallotjament del B9 en un termini de quinze dies a partir del 4 de desembre, residents, entitats solidàries i juristes alerten dels perills d’una nova macroexpulsió, que deixaria més de 400 persones sense sostre.
L’advocada Mireia Salazar –despatx Baula Advocacia– en representació de les persones afectades, s’ha adreçat amb un escrit d’urgència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per sol·licitar per la via “cautelaríssima” la suspensió del desallotjament fins que “l’Ajuntament de Badalona adopti les mesures necessàries per garantir el reallotjament digne de les persones residents al B9”. Entre els arguments exposats hi ha la llarga cronologia d’incompliments de l’obligació que té el consistori de garantir una alternativa residencial quan s’executa un desallotjament, detallant els casos flagrants de les naus Gorg, Progrés, Antoni Bori i Alfons XII, entre els anys 2020 i 2025. A més, la lletrada alerta del risc per a la vida que suposa deixar centenars de persones exposades a temperatures d’hivern, i enumera les defuncions per hipotèrmia de persones sense llar que s’han produït els darrers anys a Barcelona.
Younnouss Dramé, portaveu dels residents a l’institut B9, “simplement ens volen treure d’allà i deixar-nos al carrer, però som persones i tenim dret a viure amb dignitat”
Younnouss Dramé, portaveu dels residents a l’institut B9 –en conversa telefònica–, denuncia que “simplement ens volen treure d’allà i deixar-nos al carrer, però som persones i tenim dret a viure amb dignitat. La situació que patim és responsabilitat seva, han anat desallotjant nau rere nau sense cap política d’acollida, ens han portat a un carreró sense sortida”. Després d’escoltar les declaracions d’Albiol es mostra indignat: “ens diu delinqüents i salvatges, sense saber de què parla ni de qui parla, no ens coneix de res. És una estratègia política per guanyar vots a costa del racisme”.
Gisela Bermúdez, portaveu del Sindicat d’Habitatge de Badalona –secció local del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya–, recorda que “estem davant del desnonament més gran de tota Catalunya i, per tant, no ho podem fer sense posar al centre la crisi d’habitatge que patim, una de les majors de la història”. I en aquest sentit creu important “no normalitzar aquestes situacions, que tenen el seu origen en el fet que l’habitatge sigui un negoci sota el sistema capitalista. No hi ha cap força política que qüestioni que l’habitatge sigui una mercaderia i un negoci. El conjunt de les institucions estan posant una catifa vermella als rendistes”. Per a Bermúdez, militant del moviment socialista, “Albiol i el lobbie immobiliari són qui ens estan expulsant de les nostres ciutats. Els enemics no són les persones del B9 són els responsables polítics”.
“Albiol i el lobbie immobiliari són qui ens estan expulsant de les nostres ciutats. Els enemics no són les persones del B9”, denuncia Gisela Bermúdez, del Sindicat d’Habitatge de Badalona
Jaume Ventura, membre de Badalona Acull, alerta que “es desallotjarà un poble sencer, hi ha més de quatre-centes persones”. I es mostra desconfiat en el paper de les administracions “no sé si estan treballant per coordinar el reallotjament o, més aviat, per coordinar els cossos policials del macrodesallotjament. Sembla que ningú els vol, l’ajuntament de Sant Adrià de Besòs tampoc. Quina és la solució? Llançar aquestes persones al mar?”. Es dona la circumstància que, fruit del creixement del sensellarisme al Barcelonès nord, des de fa setmanes ha aparegut un nou campament a la platja de Sant Adrià, amb persones provinents dels desnonaments. Des de Badalona Acull fan distribució d’àpats a les famílies més vulnerables, una trentena a la setmana, a través de dues fundacions que els donen aliments. “Cols, pomes, taronges, és el mínim, però sempre és benvingut. És important que rebin suport, que ens mantinguem en contacte, que sàpiguen que estem allà”, explica Ventura.
En clau positiva, Ventura recorda que una part dels residents al B9 “s’han autoorganitzat i han construït uns vint-i-cinc carretons de recollida de ferralla, els han pintat amb colors africans, i hi han serigrafiat el nom Utcat, que en el seu idioma [wòlof] significa ‘portar’”. Quan algú vol que li recullin ferralla els truquen, s’hi desplacen pedalant i amb samarreta corporativa, per després portar el material a la deixalleria. “Amb això aconseguim que les persones de Badalona els coneguin i s’humanitzi tot plegat”, destaca l’activista de Badalona Acull, que preveu que amb l’acompanyament de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, es pugui formalitzar una estructura jurídica que els protegeixi laboralment.
