La Fundació Bancària La Caixa ha destinat, entre els anys 2019 i 2024, 3.390.000 euros del seu capital a donar suport a les activitats de dues fundacions dedicades a difondre la imatge i les activitats dels cossos de seguretat de l’Estat. Es tracta, en concret, de la Fundació Policia Espanyola i la Fundació Guàrdia Civil. Totes dues es defineixen com a entitats privades, sense un vincle formal amb el Cos Nacional de Policia ni amb l’institut armat, i de caràcter cultural, amb l’objecte formal de reforçar la projecció social i la imatge institucional d’ambdós cossos, mitjançant activitats recreatives, formatives i assistencials.
La Fundació La Caixa té signats sengles convenis de col·laboració amb aquestes dues entitats. En el cas de la Fundació Policia Espanyola, l’acord ha suposat una dotació econòmica d’1.325.000 euros en quatre anys (287.000 els anys 2021 i 2022 i 375.000 el 2023 i el 2024, l’últim exercici comptable consultable). L’acord es renova cada any i en més d’una ocasió, com el 2022, ha estat el mateix president de la fundació bancària, Isidre Fainé, qui ha presidit l’acte oficial de signatura amb el president de la Fundació Policia Espanyola, el comissari Rafael Río Sendino, que havia estat cap superior de la regió de Catalunya del Cos Nacional de Policia espanyol. Segons el conveni, els diners de La Caixa es destinaran a “dur a terme programes d’activitats socials i de formació per al desenvolupament d’activitats pròpies de la Policia Nacional”.
Pel que fa a la Fundació Guàrdia Civil, ha ingressat de La Caixa 2.065.000 euros en el mateix període de temps, repartits de la manera següent: 225.000 euros el 2029, 1.104.000 l’any 2020 i 368.000 els exercicis 2023 i 2024. En aquest cas, l’objecte de les aportacions, segons el conveni signat entre ambdues entitats, és l’impuls a l’“organització i realització de diverses activitats de caràcter cultural i social per desenvolupar l’objecte fundacional, així com la realització de cursos, seminaris i activitats de sensibilització social”.
L’antiga fàbrica tèxtil Casaramona, adquirida per La Caixa l’any 1963, va aixoplugar la base de la unitat motoritzada de la Policia Armada (antecedent de l’actual Cos Nacional de Policia), protagonista destacada de la repressió de les grans manifestacions de la transició
Aquesta no és, però, l’única col·laboració de La Caixa amb una entitat sense ànim de lucre que va de bracet de forces armades: l’any 2016, l’Associació Espanyola de Militars i Guàrdies Civils amb Discapacitat (ACIME), va rebre una única aportació extraordinària de 13.200.000 de fundació. En tots tres casos es tracta de quantitats que superen la mitjana del que la fundació bancària sol destinar a altres entitats sense ànims de lucre: per fer-nos-en una idea, l’any 2019, la Creu Roja Espanyola o la Fundació Privada Institut Recerca Sida-Caixa van rebre de la fundació bancària 25.000 euros cadascuna.
La Fundació Bancària La Caixa, constituïda l’any 2014, va recollir el testimoni de l’antiga Obra Social de La Caixa –la caixa d’estalvis i previsió fundada l’any 1904 per diverses entitats representatives del patriciat i la burgesia catalana– quan es va transformar en un negoci bancari, donant lloc a CaixaBank. Al llarg d’aquests 126 anys, les relacions amb els estaments policials i l’exèrcit han estat una realitat constant, tot i que mantinguda en un terme discret. Algunes d’aquestes vinculacions, com les dotacions a les fundacions afins, surten a la llum en el reportatge d’obertura de l’edició impresa de la Directa que es publica aquest dilluns 26 de gener. S’hi explica, entre altres, que l’antiga fàbrica tèxtil Casaramona, adquirida per La Caixa l’any 1963, va aixoplugar de forma successiva, durant els anys del tardofranquisme i la transició a la democràcia, una caserna de la Guàrdia Civil i la comissaria de la unitat motoritzada de la Policia Armada (precedent del CNP), que va servir, per exemple, com a base, de les accions per reprimir amb duresa les manifestacions no autoritzades que reclamaven l’amnistia de les persones que patien presó política, el febrer de 1976, ara fa just cinquanta anys.
La investigació també dona detalls del contracte que CaixaBank va obtenir l’any 2007 del Ministeri de l’Interior espanyol, quan n’era titular Jorge Fernández Díaz, per gestionar els comptes corrents del Cos Nacional de Policia, una prestació que es va acordar sense rebre cap compensació econòmica a canvi, però que aporta al grup bancari una voluminosa cartera de clientela potencial, tenint en compte que gestiona el pagament de la nòmina de totes les membres dels cossos policials de l’Estat.
L’origen del poder immobiliari
El reportatge de portada del número 597 de la Directa fa, però, incidència, en un altre dels aspectes pel qual el gegant bancari nascut a Catalunya és conegut avui: el negoci immobiliari, una divisió que es ramifica en una teranyina de societats, o bé adscrites a l’òrbita de CaixaBank o que estan sota control directe de CriteriaCaixa, la companyia que gestiona les participacions societàries de la fundació, també presidida per Isidre Fainé. Avui, els tentacles de La Caixa controlen més de 5.000 habitatges a Catalunya, el que la situa com el primer propietari d’habitatge privat en aquest territori, i acapara actius valorats en 1.406 milions d’euros. La investigació de la Directa es remunta, però als orígens d’aquest imperi immobiliari, als anys cinquanta, quan l’aleshores Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis per a Catalunya i Balears obre el filó de la promoció d’habitatges de promoció oficial per a famílies amb pocs recursos, sota l’empara de l’Obra Social del Hogar franquista.
El reportatge d’obertura de la nova edició mensual de la Directa du la firma de Rafa Burgos, periodista d’investigació que és autor del llibre “la Caixa”, una història mai no explicada, de pròxima aparició a Pol·len Edicions, volum on s’oferiran més detalls dels continguts del reportatge i d’altres aspectes dels 125 anys llargs d’història de l’entitat financera.
