Fa cinc mesos que Adriana i els seus tres fills, de 25, 18 i 9 anys, resideixen en un dels adossats del carrer Pintor Sorolla de Museros (l’Horta Nord). Abans tots quatre feien vida en una habitació compartida a València per la qual pagaven 700 euros al mes. El propietari va expulsar-los “perquè no podíem assumir el cost i n’érem molts”, recorda. En la cerca d’una alternativa, Adriana va aconseguir el contacte d’una dona que li va prometre viure en un dels adossats a canvi de pagar una entrada de 4.500 euros. Adriana va desemborsar els diners sense saber que estava ocupant un habitatge buit propietat de la Societat d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (la Sareb), coneguda popularment com a banc dolent.
Són nou famílies les que en l’actualitat viuen en règim d’ocupació a les cases del carrer Pintor Sorolla. La major part d’elles hi haurien entrat després de ser víctimes d’una estafa immobiliària, en la qual haurien pagat entre 1.000 i 8.000 euros d’entrada, segons dades del Sindicat d’Habitatge de València, on les famílies s’ha organitzat per a negociar un lloguer amb la Sareb i la seua servicer, Hipoges. Es tracta d’una empresa especialitzada en la gestió de carteres d’immobles que s’encarrega d’administrar i comercialitzar les vivendes en mans de la Sareb. A finals de 2025, pertanyia al fons proisraelià KKR, el qual el passat mes de novembre va tancar-ne la venda al fons d’inversió britànic Poleen Street Capital per més de 100 milions d’euros.
La major part de les famílies hi haurien entrat després de ser víctimes d’una estafa immobiliària, en la qual haurien pagat entre 1.000 i 8.000 euros d’entrada
En 2022, els fons KKR (per mitjà d’Hipoges), Blackstone (a través de les gestores Anticipa i Aliseda) i Lone Star (amb Servihabitat) van guanyar els contractes de gestió dels actius de la Sareb, que expiren el pròxim mes d’abril. Des del sindicat denuncien la “hipocresia” del govern espanyol: “fa gala de les polítiques públiques en matèria d’habitatge, però després veiem com col·labora amb fons d’inversió amb interessos especulatius; veiem com es posiciona al costat del poble palestí, però col·labora amb fons que financen el genocidi”.
Al llarg de l’últim any, Hipoges ha estat contactant per carta amb les famílies per sol·licitar les dades personals i la documentació que demostre situació de vulnerabilitat, condició necessària per a acordar un contracte de lloguer social. Segons ha informat el departament de premsa de la Sareb a aquest mitjà, per ara sis famílies han acreditat o presenten indicis de vulnerabilitat i “s’està treballant perquè puguen accedir al programa de lloguer social de la Sareb”. En canvi, les altres tres “no l’han acreditada i, per tant, la companyia té l’obligació de recuperar l’habitatge per mitjà d’un procediment judicial”, exposen.
Des del Sindicat d’Habitatge de València defensen que totes les famílies haurien de poder acollir-s’hi perquè cap d’elles té accés a un habitatge digne. Segons assegura Sònia Cano, una de les portaveus del sindicat, són persones “expulsades de les seues cases per no poder fer front a pujades de lloguer”, que vivien en habitacions “en condicions d’infrahabitatge” o que a causa de la dana han perdut el lloguer que tenien aparaulat. A més a més, moltes d’elles es troben en situació administrativa irregular, “la qual cosa els dificulta accedir a un habitatge a través d’immobiliàries o altres vies formals”, insisteix Cano.
Amb data de desnonament per al pròxim 19 de febrer, Giovanna és una de les residents que no ha pogut acreditar situació de vulnerabilitat. Va arribar a l’Estat espanyol fa tres anys i durant un temps va viure en el centre d’acollida de refugiades de Mislata amb la seua filla. Víctimes de la mateixa estafa immobiliària, van aterrar en Museros fa poc menys d’un any i mig, després de pagar una entrada de 1.100 euros. “Ara estic de baixa mèdica; tinc treball i guanye 1.400 euros al mes, però no he pogut trobar cap vivenda perquè les immobiliàries em demanen una nòmina de 2.000 euros com a mínim”, lamenta.
La família ha intentat trobar una alternativa dins de la legalitat, però es topa amb una doble discriminació, “per ser de fora i no tenir papers, i per ser una dona amb un xiquet”, denuncia
Adriana, en canvi, ha pogut demostrar a la Sareb la seua situació de vulnerabilitat amb la documentació que acredita les dues ajudes econòmiques que rep, dels Serveis Socials de l’Ajuntament de València i del Ministeri de Treball i d’Economia Social espanyol per ser víctima de violència masclista. A més a més, el seu fill més gran pateix una malaltia mental crònica greu que li impossibilita ser una persona independent. Està preocupada perquè, tot i que ha notificat el seu context socioeconòmic, no ha rebut cap resposta de la Sareb: “no sé si tinc dret a un lloguer social o si m’han aturat el desnonament que tinc previst en octubre”.
Una situació similar presenta Carolina i el seu fill de dos anys, que van arribar a l’Estat espanyol just el dia de la dana del 29 d’octubre de 2024. “Vaig perdre el lloguer que tenia acordat amb un propietari d’Alfafar i vaig passar per diverses cases fins que em van oferir viure en Museros”, relata. La família ha intentat trobar una alternativa dins de la legalitat, però es topa sempre amb una doble discriminació, “per ser de fora i no tenir papers ni contracte, i per ser una dona amb un xiquet”, lamenta.
Sense aigua a les cases i fonts
Les famílies també han contactat amb el departament de Serveis Socials de l’Ajuntament de Museros, des d’on els haurien traslladat que “sense un contracte de lloguer no poden empadronar-s’hi ni accedir a cap ajuda pública municipal”, explica Sònia Cano. Alhora, denuncia que tot i que l’accés al subministrament d’aigua és un servei bàsic l’Ajuntament no els permet donar-s’hi d’alta: “els ha tallat l’aigua de les cases i de les fonts més pròximes”. “Fins i tot, si la Policia Local veu que estem agafant aigua de les fonts, ens tira les bombones”, afegeix Giovanna, que considera que es tracta “d’una estratègia d’assetjament” perquè acaben marxant. La Directa ha contactat amb l’Ajuntament, però en el moment de publicar l’article no ha rebut resposta.
La Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària va ser creada pel Partit Popular el 2012 i va convertir-se en la immobiliària més gran d’Europa amb una cartera de 400.000 immobles. El patrimoni podria haver sigut la base d’un sistema públic d’habitatge similar al d’altres països europeus, com França o Àustria. Però la realitat és que una bona part dels actius han acabat en les mans de grans immobiliàries propietat de fons d’inversió. Ara, al voltant d’uns 40.000 habitatges que encara li queden passaran a formar part del sector públic a través de la societat Casa 47.
Segons la informació publicada pel Ministeri d’Habitatge espanyol, els contractes de lloguer signats per Casa 47 —en referència a l’article 47 de la Constitució espanyola sobre el dret a l’habitatge— podran tenir una duració de fins a 75 anys i el preu es fixarà d’acord amb criteris d’assequibilitat i sense sobrepassar el 30 % de la renda mitjana del territori. Així i tot, des del Sindicat d’Habitatge de València constaten les dificultats de les famílies vulnerables per negociar un lloguer amb la Sareb: “quan parlem directament amb la Sareb hi ha possibilitat de negociar, tot i que no és fàcil perquè són processos burocràtics molt llargs i moltes famílies es rendeixen, però quan ens topem amb servicers privades és impossible”, puntualitza Cano, i defensa l’organització sindical de les famílies per fer-los front.
