Aquest dijous es viurà un nou episodi conflictiu en el marc de la competició de bàsquet europea, Eurolliga. A les set de la vesprada, a l’esplanada exterior del Roig Arena de València, s’ha convocat una concentració per denunciar l’enfrontament entre l’equip israelià Maccabi de Tel-Aviv i el Valencia Basket. Tal com ha passat en Madrid o Barcelona, des de l’organització Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel, en un comunicat que compta amb el suport de 200 organitzacions més, han exigit la cancel·lació del partit i “l’exclusió dels equips israelians a l’Eurolliga i la resta de competicions esportives i culturals europees”. Així mateix, assenyalen que “l’esport no pot ser una ferramenta per normalitzar 78 anys de crims sistemàtics d’Israel”.
“Amb aquest boicot denunciem l’ús sistemàtic de l’esport per part d’Israel per millorar la seua imatge internacional mentre continua l’ocupació, l’apartheid i el genocidi contra el poble palestí. Denunciem també la complicitat de clubs, federacions i institucions que permeten aquesta normalització, malgrat el marc legal existent”, ha etzibat la portaveu de la plataforma Boicot Esportiu a Israel i membre del BDS País Valencià, Àngela Ballester.
“Denunciem l’ús sistemàtic de l’esport per part d’Israel per millorar la seua imatge internacional, mentre continua l’ocupació, l’apartheid i el genocidi contra el poble palestí”, afirma Àngela Ballester
L’última volta que un equip israelià va jugar a les instal·lacions de Juan Roig, l’empresari i president de l’entitat esportiva del Valencia Basket, va ser el 15 d’octubre passat, amb la visita de l’Hapoel de Tel-Aviv. En aquella jornada, a conseqüència de les mobilitzacions propalestines, el partit es va declarar “d’alt risc” i es va disputar a porta tancada, tal com aconsellava la Delegació de Govern. Aquesta situació s’ha replicat en nombrosos partits en què ha participat un equip israelià com és el cas del Hapoel Holon a Badalona o Hapoel de Jerusalem a Manresa.
En el cas de València, d’acord amb les estimacions per part de les dependències oficials del govern, van respondre a la crida del moviment boicot, desinversions i sancions a Israel un miler de persones en diverses concentracions convocades de manera legal que finalment van unir-se als afores del recinte. Amb l’autorització de Pilar Bernabé (PSPV) al capdavant de la Delegació de Govern, la Direcció Superior de Policia de València, liderada pel comissari Carlos Gajero, es va elaborar un operatiu inèdit desplegant en diferents punts 500 agents del Cos Nacional de Policia (CNP) que van blindar el Roig Arena.
L’última volta que un equip israelià va jugar a les instal·lacions de Juan Roig va ser el 15 d’octubre, amb la visita de l’Hapoel de Tel-Aviv, i el partit es va declarar “d’alt risc”
Els agents antiavalots de la Policia Nacional van actuar amb contundència, en el que segons els organitzadors va ser un ús de “violència excessiva”. El balanç de la jornada de lluita va ser de cinc persones detingudes, acusades dels presumptes delictes d’atemptar contra l’autoritat i desordres públics per haver llançat objectes “contundents” i “haver ferit tres agents”. En una roda de premsa, l’organització antirepressiva Alerta Solidària va revelar que aquelles càrregues van tenir com a conseqüència almenys una vintena de persones ferides, amb contusions i bretxes al cap. De fet, una d’elles va haver de ser evacuada amb ambulància.
El Maccabi, un “ambaixador de l’Estat d’Israel”
La imatge del Maccabi de Tel-Aviv, tot i formar part d’Àsia, sempre ha estat lligada a les competicions europees. De fet, com a membre de l’Eurolliga té llicència tipus A, és a dir, és fundador de la competició i, per tant, té garantida la seua participació en aquesta competició europea, independentment del resultat en la seua lliga. Alhora, té sis títols continentals a les seues vitrines. La Plataforma Boicot Esportiu Israel denuncia el Maccabi de Tel-Aviv i altres clubs actuen com a “agents diplomàtics esportius” del govern d’Israel i assenyala que les seues activitats poden emmarcar-se dintre l’estratègia anomenada sportwhasing, entesa com la pràctica d’usar l’esport per a millor la reputació d’un país, desviant l’atenció de violacions de drets humans o altres accions controvertides. “L’èxit esportiu en una lliga prestigiosa com l’Eurolliga genera titulars positius globals, que contrasten amb notícies sobre conflictes”, argumenten.
En una visita de la qual es té molt poca informació, el Valencia Basket va viatjar a Israel per disputar un partit amb el Maccabi de Tel-Aviv. Era dels primers partits que el club israelià jugava al seu estadi, després de l’inici de la darrera fase del genocidi en la Franja de Gaza. No se sap com va viatjar el Valencia Basket, ni que va ocórrer abans i després del partit. Segons va explicar Carlos Martínez, periodista de SER València al programa El Largero, el club tenia prohibit parlar de “qualsevol detall del que ha succeït per qüestions de seguretat”. Així mateix, la darrera informació que va transcendir va ser un comunicat del Valencia Basket, en què asseguraven que interposarien una queixa formal a l’Eurolliga, denunciant la violència verbal reiterada i insults racistes cap al club i el seu entrenador, Pedro Martínez, per part dels aficionats de l’equip hebreu. A més, segons el comunicat, van impedir que poguera fer una compareixença després del partit a la televisió. “Van sentir-se intimidats”, va concloure el periodista. L’Eurolliga finalment va sancionar l’equip d’Israel amb 10.000 euros per càntics “ofensius”.
L’afició del club Maccabi de Tel-Aviv, té un llarg recorregut d’actituds racistes i xenòfobes i alguns dels seus seguidors estan fortament vinculats a les Forces de Defensa d’Israel (FDI)
L’afició del club Maccabi de Tel-Aviv, té un llarg recorregut d’actituds racistes i xenòfobes. Segons van publicar mitjans britànics com el Midlee East Eye, la policia holandesa va dir als seus homòlegs britànics que, més de 200 aficionats al futbol del Maccabi Tel-Aviv que van causar aldarulls en Amsterdam en novembre del 2024, estaven vinculats a les Forces de Defensa d’Israel (FDI) i que centenars més eren “combatents experiments”, “altament organitzats” i “decidits causar violència greu”. Aquesta informació va portar a prohibir que aficionats del Maccabi de Tel-Aviv assistiren a l’encontre de futbol amb l’Aston Villa.
Els vincles entre l’exèrcit d’Israel i el Maccabi de Tel-Aviv també han sigut denunciats per la RESCOP (Xarxa de Solidaritat Contra l’Ocupació en Palestina). Segons assenyalen, el Maccabi de Tel-Aviv ha mostrat en diverses ocasions el seu suport a les Forces Armades de l’Estat d’Israel. En l’any 2014, després de bombardejar Gaza, que va causar la mort de 2.200 persones, l’equip va organitzar un partit en solidaritat amb l’exèrcit israelià per recaptar fons. A més, durant els atacs de l’operació coneguda “Plom Fos” de l’exèrcit d’Israel sobre Gaza en 2009, que van provocar la mort de més de 1.400 palestins, un grup de jugadors es va desplaçar a la Franja per mostrar el seu suport.
Boicot esportiu global
En els darrers temps han pres força les accions de boicot a esdeveniments culturals i esportius contra equips esportius o artistes israelians, com ha sigut el cas d’Eurovisió o La Vuelta. “El boicot esportiu és necessari perquè l’esport no és neutral ni alié al context polític i social. Israel està cometent crims contra la humanitat, i que participe en les competicions esportives, com si res passara, contribueix a normalitzar eixes violacions greus de drets humans.”, afirma la portaveu de la Plataforma Boicot Esportiu.
Aquestes accions estan inspirades en la iniciativa global contra l’apartheid a Sud-àfrica (1948-1994). Nascut en 2005 amb una crida llançada per més de 170 organitzacions, avui el moviment BDS és la coalició més gran de la societat civil palestina. “L’objectiu era utilitzar la campanya com a manera de pressió des de l’àmbit internacional, acabar amb totes les complicitats acadèmiques, culturals, diplomàtiques, econòmiques, esportives i polítiques i que acabara la violació dels drets humans i es complira amb el dret internacional”, recorda l’historiador de la Universitat de València i membre de BDS País Valencià, Jorge Ramos Tolosa.
En els darrers temps han pres força les accions de boicot a esdeveniments culturals i esportius contra equips esportius o artistes israelians, com ha sigut el cas d’Eurovisió o La Vuelta
Ramos assenyala que el boicot a esportistes, seleccions i equips sud-africans de rugbi van ser les lluites més conegudes. A tall d’exemple, cita el cas de la selecció sud-africana de rugbi, coneguda amb el nom Springboks, que era un símbol de la segregació i de la discriminació. Gràcies a la campanya similar al BDS va acabar sent exclosa de competicions internacionals. L’Assemblea General de l’ONU va adoptar la Convenció Internacional Contra l’apartheid als Esports, “que establia que qualsevol contacte amb un país que practicava l’apartheid enfortia el mateix apartheid”, subratlla.
“Els Springboks van ser exclosos de les dues primeres copes mundials de rugbi de 1987 i 1991. Només a partir de 1992, quan ja havia començat el desmantellament de l’apartheid, Sud-àfrica va poder tornar a participar en els Jocs Olímpics i en competicions de la Federació Internacional de Futbol Associat (FIFA). El 1995, com mostra la pel·lícula Invictus (Clint Eastwood, 2009), Sud-àfrica va acollir i va guanyar el tercer mundial de rugbi. La campanya de boicot, desinversions i sancions havia tingut una importància fonamental”, considera Ramos.
Al llarg d’aquest temps, han sigut diverses les mobilitzacions en partits d’equips de bàsquet de l’Estat espanyol o les campanyes com “Trau la targeta Roja al racisme israelià”, en la qual es demanava l’exclusió d’Israel dels màxims organismes esportius perquè no ser celebrés l’Eurocopa sub-21 de futbol a Israel.
No obstant això, el precedent que ha fet la volta al món ha sigut les protestes a La Vuelta, la competició espanyola de ciclisme. El boicot fou dirigit contra l’equip israelià Premier Tech, un dels majors accionistes del qual és Sylvan Adams, fidel seguidor de Benjamin Netanyahu. L’organització va cancel·lar la darrera etapa i durant aquella jornada, tal com van informar les autoritats espanyoles, més de 100.000 persones van sortir al carrer. Àngela Ballester, considera que el precedent de La Vuelta Ciclista “va demostrar que la societat no està disposada a acceptar la normalització del genocidi ni la col·laboració amb els seus responsables, tampoc en l’esport”. I afegeix: “El boicot està alineat amb els principis i mandats del dret internacional, actuar contra la instrumentalització de l’esport com a eina de propaganda i sportswashing no és una opció, és una obligació”.
Gràcies a les campanyes de BDS Sud-àfrica va acabar sent exclosa de competicions internacionals
Aquesta afirmació ha estat avalada, recentment, per diversos experts independents de les Nacions Unides, que van sol·licitar a la FIFA i a la Unió Associacions Europees de Futbol (UEFA) la suspensió d’Israel en el futbol “com a resposta necessària per a abordar el genocidi en curs en el territori palestí ocupat”.
La plataforma Boicot Esportiu recorda que, en juliol de 2024 la Cort Internacional de Justícia (CJI) va emetre un dictamen consultiu en el qual va concloure que l’Estat d’Israel manté “una ocupació il·legal dels territoris palestins” i ha instaurat “un règim d’apartheid, el qual constitueix un crim contra la humanitat i viola sistemàticament els drets humans”. Aquestes conclusions, “no només són declaracions polítiques, sinó determinacions jurídiques vinculants per als estats”, asseveren. De fet, fins i tot el president de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, va manifestar el següent: “Israel no pot seguir utilitzant cap plataforma internacional per blanquejar la seua imatge”.
