Segons les dades de la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere, entre el 2003 i el 2025 s’han comès 1.333 feminicidis a l’Estat espanyol. Quan l’agressor se suïcida, el que ha succeït en un 7,9% dels casos del 2025, no hi ha procediment judicial. En la resta de casos, s’enceta un procediment judicial que és altament desconegut per a la societat. Les morts consumades, siguin homicidis o assassinats, s’investigaran i jutjaran per un procediment especial, el del Tribunal del Jurat. Aquest procediment judicial únic és diferent des de la fase inicial d’investigació i requereix unes formalitats molt particulars.
De fet, el Tribunal del Jurat és una especialitat professional molt poc estesa entre els i les professionals del Dret. La capacitació professional per intervenir en aquests procediments no només l’han de tenir els i les advocades, sinó tots els agents que hi participen. La Fiscalia de Catalunya té un servei específic de jurat, que és referent a tot l’Estat espanyol. I els Mossos d’Esquadra també tenen un equip específic d’agents que investiguen els casos amb resultat de mort.
El fet diferencial més destacat d’aquest procediment és el fet que qui jutja el cas són 9 ciutadans escollits del cens electoral
La investigació d’aquests casos en profunditat és clau, perquè com la víctima no pot relatar el que ha succeït i els agressors solen guardar silenci fins al dia del judici, cal reconstruir el que ha passat a força d’anar ajuntant les peces del puzle que ofereix el resultat de les indagacions que es van fent. La reconstrucció del cas comporta un alt component tècnic, per esbrinar mitjançant informes pericials d’ADN, anàlisi de dispositius tecnològics, interpretació de la informació que aporta l’escena del crim, autòpsia del cos de la víctima, pericials balístiques, pericials químiques, etc.
Però el fet diferencial més destacat d’aquest procediment és el fet que qui jutja el cas són 9 ciutadans escollits del cens electoral. L’existència d’aquest procediment data del 1995 i, en el preàmbul de la llei que el crea, s’exposa que neix com a manifestació del dret constitucional de la ciutadania a participar en els assumptes públics. Aquest procediment segueix vigent en l’actualitat, i no està exempt de polèmica.
Plana l’interrogant de fins a quin punt té sentit i és encertat que la ciutadania, que no entén de Dret ni de qüestions tècniques, sigui la que hagi de jutjar casos tan difícils i en els que les ambdues parts, família de la víctima i agressor, s’hi juguen molt.
El Tribunal del Jurat causa en les professionals del Dret respecte i preocupació a parts iguals, perquè el resultat expectat que tindria el conjunt de la prova en un Tribunal convencional, no té per què tenir-lo en un Tribunal del Jurat, en què el criteri d’anàlisi dels membres del jurat és altament imprevisible.
Quan el crim que es jutja és en un context de violència masclista, al component d’imprevisibilitat, se li suma l’enorme incomprensió que sol tenir gran part de la ciutadania de com opera la violència masclista
Quan el crim que es jutja és en un context de violència masclista, al component d’imprevisibilitat, se li suma l’enorme incomprensió que sol tenir gran part de la ciutadania del què és i com opera la violència masclista. Concepcions com el fet que si la dona no trenca la relació és perquè la violència no és tal, o que si la dona en alguna ocasió ha arribat a les mans per a defensar-se deixa de ser víctima, o que si era ell en realitat el que volia deixar la relació i per tant ja no hi ha una relació de possessió, i moltes altres situacions, poden, i de fet, en nombroses ocasions fan que no es consideri provat el context de violència masclista ni la motivació discriminatòria del crim.
A això se li suma el dret de veto que tenen tant defenses com acusacions en el procés de selecció dels ciutadans que compondran el Tribunal, que permet vetar fins a 4 candidats, i que la defensa de l’agressor usa sempre per expulsar qualsevol persona, sobretot dones, que puguin mostrar opinions proclius a considerar la violència com un problema estructural i no com un conflicte privat, o fins i tot que trametin un cert posicionament feminista.
Ens mostra que lluny estem encara que es comprengui la violència masclista, i més ara, en temps de proliferació dels discursos negacionistes i de reafirmació del masclisme
En els judicis pel Tribunal del Jurat, les advocades que representem als familiars de la víctima, a més de tenir la càrrega d’aportar prova de càrrec suficient per a desvirtuar la presumpció d’innocència de l’agressor i de saber explicar el resultat de proves molt complexes a ciutadans corrents, ens enfrontem a l’enorme dificultat afegida d’haver de fer pedagogia accelerada als membres del jurat per exposar conceptes clau, explicar-los com opera el cicle de la violència i contrarestar els arrelats estereotips de gènere.
Es tracta d’un repte enorme, que no sempre s’assoleix i que ens mostra que lluny estem encara que es comprengui el fenomen social de la violència masclista, i més ara, en temps de proliferació dels discursos negacionistes i de reafirmació del masclisme.
No s’ha d’infravalorar el poder d’aquests discursos, perquè els marcs mentals que creen o que reforcen són els que porten els membres del jurat a dictar veredictes de culpabilitat o innocència quan jutgen aquests crims de tanta importància social.
