El 17 de desembre de 2024, tretze activistes van asseure’s a terra, al replà d’un edifici, entrellaçant els seus braços per impedir el desnonament d’una família amb un menor d’edat al barri Sant Gervasi de Cassoles de Barcelona. Malgrat que això és el que consta a l’acta policial, el jutjat número 10 de Barcelona les investiga pels delictes de resistència i desobediència. De fet, els Mossos d’Esquadra especifiquen que les van identificar per sancionar-les amb la llei 4/15, de protecció de la seguretat ciutadana, popularment coneguda com a llei mordassa. Així i tot, afegeixen que “algunes persones identificades també han realitzat accions susceptibles de ser investigades per un presumpte delicte de resistència activa i desobediència greu”, sense especificar quines.
Avui, 4 de març, les activistes del Sindicat d’Habitatge de Cassoles han estat citades a declarar, però s’han acollit al seu dret a no fer-ho. L’advocat d’Alerta Solidària, Carles Hurtado, subratlla que totes elles “es van limitar a exercir el seu dret a la protesta” per impedir el desnonament, “sense emprar cap mena de violència”.
L’advocat Carles Hurtado subratlla que totes elles “es van limitar a exercir el seu dret a la protesta” per impedir el desnonament, “sense emprar cap mena de violència”
L’acta policial no recull cap agressió o intimidació durant l’operació policial, sinó que descriu com unitats l’ARRO i la Brimo de Mossos van acordonar la zona i van esbotzar la porta de l’immoble per permetre el pas de la comitiva judicial. Al replà hi havia les tretze persones assegudes a terra amb els braços entrellaçats. Un cop a l’interior, dos agents d’Arro van començar a realitzar “l’extracció” de les tretze persones fins a una zona d’identificació habilitada. Si no sortien pel seu propi peu, especifiquen, els agents “havien d’alliberar els braços entrellaçats de les persones per a acompanyar-los fora del perímetre i identificar-les”.
Els Mossos expliquen que un agent va patir lesions lleus en un dit de la mà quan intentava extraure una de les activistes, però no descriuen cap agressió o episodi violent. “No hi va haver cap acte d’agressió, intimidació o escomesa contra els agents”, insisteix Hurtado. L’advocat, a més, lamenta que encara no saben exactament de què s’acusa les tretze encausades, ja que el jutjat d’instrucció no ho aclareix a la interlocutòria. Amb tot, la defensa se centrarà a demostrar que els fets són “penalment atípics” i que s’emmarquen en “l’exercici legítim dels drets fonamentals de reunió, manifestació i llibertat d’expressió”.
“Malgrat trobar-se en una situació de vulnerabilitat acreditada, d’haver interposat denúncies per maltractament i de la vigència de la moratòria, es va dictar ordre de desnonament”, denuncia Adrià Plazas
Una de les persones encausades, Adrià Plazas, explica que Gladys no podia pagar el lloguer perquè s’havia separat després de patir violència masclista i havia perdut la feina arran de la Covid. “Malgrat trobar-se en una situació de vulnerabilitat acreditada, d’haver interposat denúncies per maltractament i de la vigència de la moratòria, es va dictar ordre de desnonament”. Fa un any que estan allotjats en una pensió a Cerdanyola, pagant 400 euros, i malgrat que el seu fill ha de tornar cada dia a Barcelona per anar a l’escola.
Per l’advocat el procediment envia un missatge molt perillós: “que la solidaritat i l’exercici i defensa pacífica de drets fonamentals i el dret a un habitatge digne poden tenir conseqüències penals, i genera un ‘efecte desmotivador’ (chilling effect) contra els moviments socials”. No és la primera vegada que activistes del Sindicat d’Habitatge de Cassoles s’enfronten a acusacions penals. L’abril del 2025, nou persones van ser processades per robatori, després d’ocupar un habitatge buit. Finalment, la Fiscalia va rebaixar la qualificació dels fets de robatori amb força a usurpació, i com el delicte havia prescrit, van quedar absoltes.
