Tot i que va néixer a l’Equador, ja de ben petita Paola Ricaurte es va traslladar a Mèxic. Investigadora en mitjans digitals, descolonialitat i feminisme, és professora universitària i forma part de la Xarxa Feminista d’intel·ligència artificial a l’Amèrica Llatina i el Carib. Aquests dies, mentre se celebra el Mobile World Congress, ha participat en una taula rodona organitzada pel Mobile Social Congress, un esdeveniment que es proposa com una alternativa a la gran fira de telefonia mòbil de Barcelona per reflexionar sobre com pot ser una tecnologia més justa.
Mèxic és un dels principals països del món on s’estan construint grans centres de dades, com per exemple els de Querétaro. Ens referim a les infraestructures on les companyies del sector tecnològic guarden les nostres dades. Com impacten aquests centres a països com Mèxic?
“En les comunitats pròximes als centres de dades s’està observant major incidència de malalties renals i càncer”
Mèxic es troba sota la influència de la política estatunidenca i aquesta té com a objectiu que els governs de l’Amèrica Llatina, i d’altres països del món, adoptin la seva infraestructura, maquinària i programari. Es tracta d’una estratègia per assegurar la seva hegemonia en el desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA). Aquesta política es tradueix de manera concreta en el fet que el govern estatunidenc promogui l’exportació del seu ecosistema tecnològic d’IA i això, per descomptat, inclou els centres de dades. Els centres de dades són instal·lacions enormes que guarden, processen i transmeten grans quantitats de dades mitjançant nombrosos servidors que operen de manera constant i generen molta calor. Per això, requereixen molta energia i aigua per al seu funcionament i refrigeració. Els servidors tenen un cicle de vida accelerat i s’han de reemplaçar amb freqüència. Si no es descarten adequadament, poden generar residus tòxics. A Mèxic, l’energia que s’utilitza en els centres de dades prové sobretot de combustibles fòssils, per la qual cosa existeix un increment en les emissions de carboni que impacta negativament en la salut de les persones. En les comunitats pròximes als centres de dades s’està observant major incidència de malalties renals i càncer. A Querétaro, els aqüífers tenen un dèficit històric i la població pateix escassetat d’aigua i freqüents talls d’energia. Finalment, a més dels impactes socioambientals, hi ha exempcions fiscals, evasió dels informes d’avaluació d’impacte ambiental o privatització de terres per a la construcció de parcs industrials i centres de dades. A més, no hi ha cap retorn econòmic o social per a les comunitats, de manera que aquesta indústria únicament beneficia les grans corporacions i les elits econòmiques i polítiques de l’estat.
Quins països es beneficien del creixement de la IA generativa i quins en sofreixen expansió?
“Les grans corporacions del sector tecnològic extreuen els recursos naturals dels nostres territoris mentre s’apropien dels coneixements, el treball i les dades de la comunitat”
Com que la tecnològica és una indústria amb una profunda concentració en poques empreses dels Estats Units, la carrera per la IA no és solament econòmica, sinó també geopolítica. Trump defineix la IA com una tecnologia crítica, de seguretat nacional. Els Estats Units busca controlar tota la cadena de valor de la IA, i per això desplega els seus mecanismes d’intervenció directa i indirecta sobre els territoris que posseeixen els recursos per al desenvolupament d’aquests sistemes. Per exemple, les terres rares, l’aigua, les fonts d’energia, la mà d’obra, les dades o els mercats. Per tant, el desenvolupament de la IA està ampliant les bretxes entre països i regions. Per exemple, a l’Amèrica Llatina existeix una dependència d’infraestructures, tecnologia i dades respecte a les grans corporacions del sector. Així, les grans corporacions del sector tecnològic extreuen els recursos naturals dels nostres territoris mentre s’apropien dels coneixements, el treball i les dades de la comunitat.
Aquests dies se celebra a Barcelona el Mobile World Congress que s’anuncia com la primera fira mundial de tecnologia. Per a què serveixen aquest mena d’esdeveniments?
“Les grans corporacions tecnològiques exerceixen pressió sobre funcionaris de govern perquè no promoguin regulacions que limitin la seva acció”
Les corporacions tecnològiques utilitzen múltiples estratègies per orientar el desenvolupament de la IA en funció dels seus interessos. Exerceixen pressió sobre funcionaris de govern perquè no promoguin regulacions que limitin la seva acció, financen publicacions acadèmiques, donen diners a universitats, creen laboratoris, faciliten accés a capacitat de computació o serveis, inverteixen en conferències, congressos, esdeveniments i fires, creen beques i programes d’educació i capacitació, financen organitzacions de la societat civil, contracten agències de relacions públiques per a generar narratives que afavoreixin la seva imatge… Les corporacions necessiten vendre els seus productes: serveis de núvol, programari, maquinari, centres de dades, a governs, empreses i institucions. Totes aquestes pràctiques han d’observar-se en conjunt com a part de les accions que apunten a maximitzar l’adopció dels seus productes i a obstaculitzar l’exercici de drets.
Podem dir que els magnats d’internet, després de veure la seva relació amb Trump, tenen una ideologia d’extrema dreta?
“Els magnats tecnològics són homes blancs misògins, racistes, classistes, capacitistes, egocèntrics, homòfobs, autoritaris, antihumanistes, antidrets, en estreta aliança amb el poder polític”
Són homes blancs misògins, racistes, classistes, capacitistes, egocèntrics, homòfobs, autoritaris, antihumanistes i antidrets, en estreta aliança amb el poder polític. Més enllà del seu caràcter individual, aquesta plutocràcia encarna el capitalisme neoliberal a ultrança des de l’epicentre del poder. Impulsen una visió del món on l’ésser humà és prescindible, un messianisme tecnològic que busca reemplaçar la vida amb màquines. Aquest grup, des de l’imperi, promou una ideologia orientada a exterminar a qui no pertany al seu grup racial, a la seva classe, al seu gènere, al seu país, a les seves creences. Més que ultradreta, diria que es tracta d’una ultradreta tecnofeixista.
Tornant a la intel·ligència artificial. En l’actualitat, molta població ja usa models d’aprenentatge automàtic (machine learning) com ChatGPT. Quins problemes comporta fer servir tecnologies com aquestes climàticament i políticament?
Crec que hi ha molta discussió sobre el cost ambiental de l’ús personal de la IA generativa, però em sembla que hauríem de reenfocar la pregunta perquè més aviat qüestionem el model actual de “desenvolupament” capitalista que no és en absolut sostenible, perquè es basa en l’extractivisme i la despulla com a estratègies per a l’acumulació de la riquesa. Aquest model de món se sosté a costa de la depredació dels ecosistemes, la biodiversitat, les comunitats històricament excloses i, en general, de la vida en el planeta. El que hem de preguntar-nos és fins quan continuarem permetent la imposició de la ideologia, el sistema i el model de món d’una plutocràcia que desenvolupa tecnologies per a optimitzar la despulla i automatitzar la violència.
Com seria una IA feminista i decolonial? Podria existir una cosa similar a ChatGPT sense biaixos?
“Cal crear les condicions estructurals perquè siguin les comunitats les que imaginin, dissenyin, desenvolupin i governin les tecnologies que vulguin i necessitin”
Des dels feminismes decolonials busquem transformar les asimetries de poder i les violències que estan en l’origen de les relacions d’opressió i que donen lloc a tecnologies extractivistes que reprodueixen la desigualtat i l’exclusió. Una IA feminista i decolonial busca desmuntar les formes de governança, la propietat, els mètodes, els valors, els objectius, els models de societat que estan inscrits en les tecnologies dominants i apostar per processos de desenvolupament tecnològic que col·loquin en el centre a les comunitats històricament excloses dels sistemes de producció de coneixement com a agents d’innovació i transformació social. És a dir, crear les condicions estructurals perquè siguin les comunitats les que imaginin, dissenyin, desenvolupin i governin les tecnologies que vulguin i necessitin, en els seus propis termes i per al bé comú. La idea no és reproduir els models actuals, la idea és imaginar com podem tenir tecnologies distintes. No són utopies: les comunitats situades en els marges sempre han buscat alternatives per resistir als sistemes d’opressió i en el cas de la tecnologia, existeixen projectes a tot el món que exemplifiquen que els processos d’innovació i governança comunitària són possibles, fins i tot per a tecnologies com la IA.
