Fa setanta anys que viu a la mateixa casa del barri de Mar de Vilanova i la Geltrú. A més de la seva edat avançada, Carmen Alcaraz es troba en una situació de vulnerabilitat: necessita una màquina d’oxigen i té acreditat un grau dos de dependència, és a dir, severa, perquè requereix ajuda per a les necessitats bàsiques. Malgrat aquestes circumstàncies, el fons d’inversió Gramina Homes s’ha entestat a desnonar-la i el matí de dillunsvinent, ho intentarà per tercera vegada.
L’últim intent va ser el 23 de febrer. La comitiva va ajornar el llançament a causa del seu estat de salut: “no es pot realitzar el desallotjament sense el suport d’assistència sanitària”, va concloure a l’acta. A més, el Sindicat de Llogateres del Garraf i veïnes de l’afectada es van concentrar davant l’edifici per impedir-lo. Malgrat que la situació també li està afectant la salut emocional, Alcaraz assegura que no marxarà de casa.
Una de les veïnes indignada per la situació és Roser Grifoll. Es coneixen des que eren petites, quan encara hi havia la fàbrica Pirelli davant la renglera de cases baixes on vivien i que ara són pisos. “És molt injust el que li ha passat a la Carmeta, se’m trenca el cor. A aquest fons no li ve d’un pis”, lamenta Grifoll. Recorda el darrer intent de fer-la fora i denuncia la magnitud de l’operatiu policial: “amb el que deu costar el desplegament, ja se li podria pagar el lloguer del pis”. Però Gramina Homes s’ha desentès de la situació i es nega a oferir cap lloguer social.
La filla de Carmen Alcaraz, Raquel Prats, no entén com pot ser que el jutjat de primera instància no suspengui l’ordre, almenys, fins que se celebri l’acte de conciliació contra el constructor i l’antiga i l’actual propietat, assenyalat per al 15 de maig. L’advocada considera que no fer-ho és un “frau de llei”. Mar i filla denuncien que una sèrie d’enganys han provocat que estigui ocupant on era casa seva.
Una de les veïnes indignada per la situació és Roser Grifoll, amb qui es coneixen des que eren petites: “És molt injust el que li ha passat a la Carmeta, se’m trenca el cor. A aquest fons no li ve d’un pis”
Per entendre la situació d’Alcaraz, cal tirar remuntar-se al 2006. Fa vint anys, per problemes familiars, va haver de rehipotecar la casa familiar de dues plantes on vivia i que havia heretat quan el seu marit va morir. Com no podia fer front a les quotes mensuals amb la seva pensió, va decidir posar-la a la venda. Va ser aleshores quan la constructora Grupo Inmobiliario Ademar va fer-li una oferta que aparentment posava fi als seus problemes.
Ademar va proposar-li un contracte de compravenda amb una permuta. És a dir, l’empresa aportava una part del valor de la finca en diners i l’altra part mitjançant l’entrega futura d’un pis al bloc, quan hagués acabat la reforma d’ampliació. D’aquesta manera, Alcaraz podia eixugar la hipoteca i tornar a la casa on havia viscut tota la vida.
La seva filla, Raquel Prats, explica que tot semblava encaixar: “Resolíem els problemes econòmics i mentre s’acabava la reforma de la finca on continuaria vivint, Ademar li pagava un lloguer en un altre pis al barri”. A més, l’acord també especificava que, fins aleshores, el comprador es comprometia a emmagatzemar les seves pertinences en un local de l’empresa Grupo Reina de la Fuente 2004.
Tres anys més tard, però, Prats denuncia que Ademar va deixar de pagar el lloguer i la seva mare va començar a acumular deute. Després d’insistir, assegura que l’administrador de l’empresa va proposar que totes dues i el seu fill menor d’edat entressin a viure al bloc encara que la reforma no estigués del tot acabada. De fet, el 2012 Prat va signar un contracte davant de notari on Ademar li cedeix un habitatge, com la constructora havia fet amb la seva mare en comprar la finca. Així és com totes dues van poder tornar a la casa familiar.
L’acord es va esmicolar. Amb elles a dins, Ademar va hipotecar la finca amb Bankia -posteriorment absorbida per CaixaBank. I el 2019 va passar a mans de Gramina Homes, que es desentén de la situació i es nega a fer un lloguer social. La propietat actual està controlada pel gegant estatunidenc de la inversió i el capital de risc Lone Star i participada per CaixaBank.
Raquel Prats denuncia que han estat víctimes d’una estafa perquè l’anterior propietat, Ademar, mai va elevar els acords de permuta a escriptura pública
Raquel Prats denuncia que han estat víctimes d’una estafa perquè Ademar mai va elevar els acords de permuta a escriptura pública. “Es van aprofitar del nostre desconeixement i ara no tenim res on agafar-nos”, lamenta. L’afectada va presentar una querella per estafa, però va ser arxivada. La constructora consta a la llista de morosos amb Hisenda de diversos anys. A més, el 2020 va ser objecte d’un tancament de fulla registral, una sanció imposada a l’empresa que s’inicia quan no compleix amb certes obligacions legals.
L’Ajuntament de Vilanova ha explicat a la Directa que “se li ha tornat a buscar el millor recurs residencial disponible per la seva situació personal, però la darrera plaça que se li va oferir de residència l’havia d’acceptar abans de dijous, [de la setmana passada] i divendres no ho havia fet”. Prats matisa l’explicació del consistori: “Primer li havien ofert una plaça de residència fora del municipi i la setmana passada li van donar 24 hores per acceptar-ne una a Vilanova”. A més, emfasitza que la seva mare no vol marxar del pis on ha viscut tota la vida i encara menys «sota pressió».
