“A l’habitació on visc no em deixen empadronar, com li passa a molta gent, o sigui que demostraré els cinc mesos d’estada amb altres documents”, explicava un jove peruà a les portes d’una entitat social del barri de Sants (Barcelona), el diumenge 26 d’abril a la nit. Aquella nit, centenars de persones ja eren a les portes d’aquesta i altres entitats i oficines d’atenció al ciutadà (OAC) per ser a temps dilluns al matí d’aconseguir els papers necessaris per a regularitzar-se. “El que passa és que, per aconseguir el certificat de vulnerabilitat a les oficines d’atenció ciutadana, demanen estar empadronat a la ciutat. No s’entén. Per tramitar el permís [de residència] no cal [el padró] i per demostrar que ets vulnerable, sí?”, es lamentava el jove, que prefereix mantenir l’anonimat.
Per a les persones migrades s’incrementa l’estrès i l’angoixa. Està en joc poder treballar amb un contracte laboral, tornar al país d’origen de visita o aconseguir un lloc on viure
El procediment de regularització està obert fins al 30 de juny, però tothom vol enllestir els tràmits com més aviat millor. L’estrès i l’angoixa s’incrementen. Està en joc poder treballar amb un contracte laboral, poder tornar al país d’origen de visita o aconseguir un lloc on viure. L’activista antiracista i portaveu del moviment Regularització JA!, Victòria Columba, assegura que “les administracions no estan a l’altura, no estan treballant a la velocitat que es necessita per un procés tan important i històric com aquest, d’accés a drets”. Per això, han convocat una manifestació el dijous 30 d’abril a dos quarts de vuit de la tarda, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
Tard i amb més requisits del que s’esperava
El reial decret que regula el procés de regularització es va publicar el 15 d’abril, amb setmanes de retard respecte a la previsió que havien fet inicialment les administracions. En el document, a més, hi havia una “sorpresa” que complica el laberint burocràtic que travessa la vida de les persones migrades des de països del Sud Global. El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions va decidir demanar un certificat de vulnerabilitat segellat per alguna entitat o institució autoritzada a totes aquelles persones migrades que no hagin treballat amb contracte prèviament, que no tinguin infants o persones grans a càrrec o que no siguin sol·licitants d’asil.
El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha decidit demanar un certificat de vulnerabilitat segellat per alguna entitat o institució autoritzada a gran part de les persones migrades
“L’informe de vulnerabilitat va ser una de les últimes batalles en la negociació amb el Govern espanyol i l’ha acabat imposant el Consell d’Estat”, explica Columba. El Consell d’Estat és l’òrgan suprem consultiu que ha de garantir que les noves lleis o decrets respectin la Constitució i la resta de l’ordenament jurídic. En el cas del reial decret de la regularització, aquest òrgan va endurir diversos criteris d’accés al procés.
En primer lloc, el text ha deixat fora les persones apàtrides, un buit legal que afecta directament col·lectius com el sahrauí. En segon lloc, s’ha eliminat la possibilitat d’utilitzar una declaració responsable en substitució dels antecedents penals del país d’origen. Això dificulta sobretot a persones de països que, per diferents motius com conflictes polítics, no poden anar a les seves ambaixades per fer el tràmit de sol·licitud d’antecedents penals. Per tant, si la persona sol·licitant no aconsegueix el certificat oficial, la seva petició serà denegada i quedarà fora de la regularització.
“Vulnerabilitat és no tenir papers”
“Vulnerabilitat és no tenir papers, és haver de fer cua tota la nit per aconseguir un document que diu que ets vulnerable”, manifestava el jove peruà. A l’entitat social on feia cua, van arribar cinc activistes de Regularització JA! amb entrepans i informació: “Aquesta entitat ha avisat al seu web que demà no expedirà més certificats perquè està desbordada, us recomanem que aneu al SAIER (Serveis d’Atenció a Immigrants, Emigrats i Refugiats)”. Allà, al carrer de Tarragona, els esperava una cua molt més llarga de persones disposades a passar la nit al carrer per aconseguir l’acreditació de la vulnerabilitat.
El moviment Regularització JA! havia negociat amb el govern que el fet d’estar en situació irregular fos prova de la vulnerabilitat, però no va aconseguir guanyar aquesta batalla
El moviment Regularització JA! havia negociat inicialment amb el govern que el simple fet d’estar en situació irregular fos prova de la vulnerabilitat, però no va aconseguir guanyar aquesta batalla. Ara, el motiu d’estrès principal de moltes persones que ja tenen prova de la seva estança durant cinc mesos, el certificat d’antecedents penals i la resta de documents és aconseguir aquest paper que, a més, molts ajuntaments estan condicionant a l’empadronament.
El padró com a requisit
Tal com ha denunciat reiteradament la Xarxa d’Entitats pel Padró, hi ha molts consistoris que no estan complint la llei i no estan empadronant totes les persones que viuen als seus municipis. Tot i això, s’està condicionant la concessió del certificat de vulnerabilitat necessari per a la regularització al padró. Una contradicció procedimental, ja que el reial decret permet demostrar l’estada de cinc mesos a l’Estat espanyol amb proves alternatives a l’empadronament. “Sabem que serà difícil superar aquesta barrera, i les persones acabaran depenent d’entitats petites”, assegura Columba.
El 15 d’abril, les primeres advocades i treballadores socials de les entitats inscrites al Registre Electrònic d’Entitats Col·laboradores amb Estrangeria per tramitar expedients, en llegir el reial decret, es van adonar del pes que tindrien en el procés. “Les entitats que ens hem inscrit al registre ho hem fet per donar suport, ja sigui a les persones que ja acompanyem, ja sigui a persones de territoris exclosos, i també perquè sabem que les institucions no arriben a tot arreu”, assegura Maria Creixell, de la Coordinadora Obrim Fronteres. “Que es publiqués al BOE d’aquesta manera, i amb tant de retard, que les administracions no haguessin activat un pla, ha fet que les entitats ens veiem totalment col·lapsades per un procés que ja era previsible”.
Entitats desbordades
Milers de correus electrònics, trucades i cues a totes les entitats que estan a la llista publicada pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions d’autoritzades. “Gran part de les entitats que estan al registre són petites i precàries, estan saturades per l’absència de polítiques eficaces de les administracions públiques”, considera la portaveu de Regularització JA!. És el cas de Fruita amb Justícia Social a Lleida, també amb constants peticions. “A la ciutat de Lleida les administracions no estan expedint el certificat de vulnerabilitat encara. La gent està desesperada i arriba a les portes d’entitats petites que treballem a base de militància i tenim milers i milers de sol·licituds”, assegura un dels seus membres, Llibert Rexach.
“La gent està desesperada i arriba a les portes d’entitats molt petites que treballem a base de militància i tenim milers de sol·licituds”, diu Llibert Rexach, de Fruita amb Justícia Social
A la ciutat de Barcelona, el 20 d’abril l’Ajuntament va anunciar que activaria quatre equipaments on poder tramitar el certificat de vulnerabilitat, així com l’històric del padró: la OAC Sant Miquel, la OAC Monumental, el SAIER i el Punt d’Acompanyament Miquel Bleach. Això pot suposar un alleujament per a les entitats, però, segons Victoria Columba, “arriba tard i amb massa pressa”. “Hi ha risc que no surti tal com ho havíem pactat. Els equipaments públics ja coneixien tota aquesta informació fa setmanes, sabien que segurament es demanaria un certificat de vulnerabilitat”, es lamenta. L’activista denuncia el racisme institucional i assegura que en altres situacions, com l’arribada massiva de persones refugiades d’Ucraïna, “es van obrir espais massivament i en 48 hores les persones tenien papers i casa, mentre que ara la gent encara dorm als carrers per aconseguir una cita, per aconseguir el certificat de vulnerabilitat, per poder tramitar la regularització”.
