Móra la Nova ha estat l’indret escollit pel govern espanyol per situar una gigafactoria d’intel·ligència artificial (IA). El municipi participarà en un concurs de la Comissió Europea que té previst triar en els pròxims mesos els estats membres on se situaran quatre megacentres de dades. Tanmateix, la iniciativa a la qual donen suport la Generalitat i les entitats locals del territori i que compartirà seu amb San Fernando de Henares (Madrid), ha generat rebuig d’ençà que es va donar a conèixer ara fa un any. Entre les crítiques hi ha el gran consum energètic i d’aigua que suposarà, les promeses de llocs de treball i l’opacitat amb la qual s’ha tirat endavant. el projecte. Aquest malestar ha dut a diferents organitzacions a crear la plataforma Aturem la gigafactoria d’IA, que es presenta aquest dijous a les set de la tarda al Casal de Miravet i que està integrada pel GEPEC, Terra Alta Viva, l’Associació Sediments Terra i pau, la CGT i Ecologistes en Acció.
Entre les crítiques a la gigafactoria hi ha el gran consum energètic i d’aigua que suposarà i les promeses de llocs de treball
Però, què és exactament aquesta infraestructura que s’ubicarà a la zona industrial del polígon de Molló deMóra la Nova? Segons afirmen des del Ministeri de Transformació Digital i de la Funció Pública, les gigafactories “són instal·lacions a gran escala dedicades al desenvolupament i entrenament de models d’IA de pròxima generació, que contenen bilions de paràmetres”. “Per a aconseguir-ho, reuneixen una potència informàtica de més de cent mil processadors avançats d’IA”, afegeixen. En el cas de Móra la Nova, el govern afirma que el projecte tindrà una “inversió publicoprivada” que podria superar “els 4.000 milions d’euros”.
L’energia i l’aigua al centre del debat
Els grans centres de dades dedicats a la intel·ligència artificial han estat assenyalats pel seu consum energètic desmesurat, perquè són d’infraestructures que estan en funcionament dia i nit, els 365 dies de l’any. El cas més conegut d’aquesta problemàtica a l’Estat Espanyol és el dels megacomplexos de l’empresa Amazon a l’Aragó, que quan estiguin tots construïts i a ple rendiment, tindran un consum anual de 10.900 gigawatts, és a dir, una mica menys que el consum anual d’energia de Barcelona i una mica més que el consum de tot l’Aragó. En indrets com Irlanda, on els centres de dades consumeixen entorn del 20% d’energia de tot el país, se’ls aomena “vampirs energètics”.
En indrets com Irlanda, on els centres de dades consumeixen entorn del 20% d’energia de tot el país, se’ls anomena “vampirs energètics”
En el cas de Móra la Nova, les dades oficials estableixen que la gigafactoria tindrà uns 100.000 processadors d’última generació. El professor de recerca emèrit del CSIC, Ramon López de Mántaras, explica que en tota les seves compareixences, la presidència la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha dit que les gigafactories consumiran entorn de 100 megawatts pel que fa als processadors. Malgrat tot, el professor considera que cal afegir 50 megawatts més imputables a l’energia necessària per refrigerar els processadors. “En cas que estiguessin a ple rendiment, arribarien a consumir el que gasten unes 350.000 llars, però si fem càlculs més prudents i tenim en compte que els centres estiguin a la meitat del seu rendiment, hem de considerar que la gigafactoria consumirà el mateix que 180.000 llars”, assenyala l’expert. Estem parlant, doncs, del consum de dues ciutats com l’Hospitalet de Llobregat o de cent vegades el de Móra la Nova.
L’escenari que projecta s’assembla molt al que dibuixa la professora Ana Valdivia, investigadora en intel·ligència artificial, govern i polítiques de la Universitat d’Oxford. “Aquests centres saturen la xarxa elèctrica a causa de l’alt consum d’energia i creen talls de llum si la xarxa no aguanta aquesta demanda d’energia”, explica, per afegir que “poden pujar el preu de la llum”.
Així mateix, aquesta mena d’infraestructures d’intel·ligència artificial, per assegurar la refrigeració dels processadors, necessiten sistemes de refrigeració basats en aigua. En el cas de Móra la Nova, la manca de dades no permet fer un càlcul acurat, però segons l’Associació Sediment el consum serà “d’uns 1,3 hm³ d’aigua”, una tercera part de l’embassament de Foix o, segons López de Mántaras “el consum anual d’unes 20.000 llars”. Així mateix, l’entitat denuncia que “no hi ha tampoc cap informació amb relació a on anirà a parar l’aigua escalfada durant el procés de refrigeració, perquè aquesta és una de les informacions més desconeguda dels centres de dades”. En aquesta mateixa línia, Aleix Carbó de la CGT es pregunta què passarà quan hi hagi sequeres al territori: “A qui tallaran l’aigua, a la gigafactoria que ha de funcionar les 24 hores el dia o deixaran els agricultors sense aigua?”.
“A qui tallaran l’aigua, a la gigafactoria que ha de funcionar les 24 hores el dia, o deixaran els agricultors sense aigua?”, es pregunten des de la CGT
Valdia explica que quan la temperatura ambient està per sota els 30 graus, l’aigua per refrigerar els servidors és aigua corrent amb la temperatura exterior. Ara bé, si la temperatura puja per sobre d’aquest límit, s’utilitzen “grans quantitats d’aigua per refredar l’aire de les sales dels servidors. “Aquesta aigua és potable, però es contamina per evitar el creixement de bacteris i si el centre de dades no té un tractament d’aigües, normalment s’aboca als rius”, assenyala Valdia. “Això podria tenir conseqüències sobre la fauna i flora al llarg de riu, fins al delta”, diu.
Davant d’això, fonts del govern espanyol consultades per la Directa, afirmen que “la candidatura espanyola disposarà de totes les garanties respecte a sostenibilitat i minimització de consum de recursos hídrics i energètics, seguint el full de ruta de l’Executiu europeu i espanyol de respecte al medi ambient i estalvi i eficiència en la gestió de recursos”.
Per la seva banda, el president de Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Francesc Barbero considera que “el projecte encara no està definit per saber quins consums d’aigua ni d’energia tindrà”. “Més enllà dels consums, si com a país desenvolupat volem tenir centres de dades dedicats a la IA, el millor lloc del país és la Ribera d’Ebre, perquè és la comarca que més energia produeix als Països Catalans i més capacitat hídrica té”, afegeix.
Opacitat i llocs de feina
Més enllà de les qüestions mediambientals i energètiques, la gigafactoria de Móra la Nova també ha generat malestar, perquè, segons afirmen tant des de CGT, com Ecologistes en Acció, com l’Associació Sediments, la posada en marxa del projecte és “opaca”. En aquest sentit, les organitzacions acusen l’Ajuntament de Móra la Nova liderat per Jesús Álvarez d’ERC per haver “censurat una xerrada sobre la gigafactoria”. La Directa ha intentat contactar amb el consistori, però no ha obtingut resposta.
En declaracions a altres mitjans, però, Álvarez considera que la gigafactoria és una sortida laboral en un territori que depèn de les centrals nuclears. Així, Barbero apunta que la comarca vol “pujar al tren de la quarta revolucio industrial” i que el projecte “creara llocs de treballs directes i indirectes”.
Per a Carbó, l’argument és fals perquè, “segons els experts, la gigafactoria podria crear a tot estirar 500 llocs de treball en la construcció i posada en marxa i 150 quan estigui actiu”. Alhora, afegeix que si les xifres d’inversió són certes enlloc de la gigafactoria es podria utlitzar els 4.000 milions d’euros en “construir entre vuit i quinze hospitals comarcals, tres o quatre hospitals generals i crear més de 7.000 llocs de treball”.
“La gigafactoria podria crear a tot estirar 500 llocs de treball en la construcció i posada en marxa i 150 quan estigui actiu”, afirma Aleix Carbó de la CGT
En qualsevol cas, Carbó considera que, més enllà de les promeses, l’opacitat del projecte respon a un pla predissenyat anticipadament entre els governs i les grans companyies que estan darrere de la iniciativa. De fet, entre les empreses que lideraran de la gigafactoria moranovenca hi ha Telefónica, l’empresa de Florentino Pérez ACS, MasOrange, la companyia de xips Nvidia, Submer i Multiverse Computing.
I és que els centres de dades són la nova gallina dels ous d’or a ulls de governs i grans companyies. El mateix executiu català, el 17 de març de 2025, va inaugurar la Taula de seguiment per a la implantació i desenvolupament de centres de dades a Catalunya, un organisme que té com a objectiu potenciar aquestes infraestructures. Tal com queda establert en els documents del projecte, la Generalitat permetrà a aquests negocis “incentius fiscals o normatius per atraure inversions”.
