S’espera que el 2030 els centres de dades tot el món, és a dir, els megacomplexos que contenen milers de servidors on s’emmagatzemen des d’algoritmes d’intel·ligència artificial fins als vídeos que es pengen a les xarxes socials, tinguin el mateix consum elèctric que el Japó. Per al 2027, al ritme d’implantació actual d’aquesta mena d’infraestructures, es preveu que el seu consum d’aigua sigui l’equivalent a la meitat del que gasta el Regne Unit.
Davant de l’enorme consum de recursos que suposa l’emmagatzematge de dades i que hem analitzat en el darrer número de la Directa, el camí que ha decidit emprendre el govern català en aquest camp, preocupa a col·lectius ecologistes i partits polítics. El 17 de març, el conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Albert Dalmau, presidia la primera reunió d’una Taula de seguiment per a la implantació i desenvolupament de centres de dades a Catalunya.
Davant de l’enorme consum de recursos que suposa l’emmagatzematge de dades, el camí que ha decidit emprendre el govern català en aquest camp, preocupa a col·lectius ecologistes i partits polítics
Alhora, al municipi de Cerdanyola, una de les localitats catalanes amb més centres de dades, té projectat albergar el centre de dades més gran de tot Catalunya. És per això que el grup parlamentari de la CUP, a petició de Guanyem Cerdanyola, va fer dilluns diverses preguntes a la Mesa del Parlament sobre la construcció d’aquest magatzem de l’empresa estatunidenca Panattoni.
Exempcions fiscals i cap esment als recursos
Tal com explica la documentació del projecte del Departament de Presidència, la iniciativa té com a finalitat que el territori “esdevingui el port digital de la Mediterrània i un pol d’infraestructures digitals de referència al sud d’Europa”. Per aconseguir-ho, l’executiu català planteja tota una sèrie de mesures com que els nous centres de dades que s’instal·lin al territori tinguin “un canal preferent amb visió interdepartamental en la tramitació dels projectes, a més de la possibilitat d’acollir-se a les mesures de simplificació administrativa”. A més, en l’àmbit urbanístic, les noves instal·lacions es podran declarar “d’interès general”.
Tot i que el govern no ha aclarit a la Directa si entre les mesures previstes es contemplen exempcions fiscals o requalificacions de terreny per a aquesta mena de negocis, en la documentació a la qual ha tingut accés aquest mitjà s’indica que el projecte permetrà “incentius fiscals o normatius per atraure inversions”.
El projecte de la Generalitat per impulsar els centres de dades permetrà a aquests negocis “incentius fiscals o normatius per atraure inversions”
Alhora, la documentació no fa cap referència als grans dubtes que genera tota aquesta sèrie de projectes i que a altres indrets del món han fet sorgir un profund malestar i moviments de protesta. A Irlanda, un país on les grans companyies gaudeixen de molts beneficis fiscals, l’ONU indicava el 2022, que els centres de dades consumien el 18% de l’energia de tot el país i que la xifra podria arribar al 28% el 2031. A Aragó, a finals de la dècada, els grans centres de dades d’Amazon podrien arribar a consumir la mateixa electricitat que actualment té tota la regió. D’aquesta manera, el pla de la Generalitat no fa cap esment directe al gran consum d’energia ni d’aigua d’aquestes infraestructures.
Aquesta és l’única referència que la documentació fa a aquestes qüestions: “A l’hora de determinar la ubicació d’una infraestructura de centres de dades, no només s’analitza la disponibilitat de sòl, sinó que es tenen en consideració les condicions climàtiques i geogràfiques del territori. En aquest sentit, Catalunya es caracteritza per ser una regió amb poca incidència de desastres naturals de rellevància, si bé no es poden obviar els riscos ambientals, entròpics i sísmics que podrien afectar de forma significativa la resiliència dels serveis vinculats al centre de dades”. Ni rastre de la sequera de la qual surt el territori.
El cas de Cerdanyola
A Catalunya, la majoria dels centres de dades es concentra a la rodalia de Barcelona, sobretot a Sant Adrià de Besòs i a la Zona Franca. Cerdanyola és, després de la capital catalana, el municipi amb més centres de dades de tota Catalunya. Segons investigacions de la periodista i investigadora Miranda Gabbott, hi ha quatre centres de dades, però se n’estan projectats quatre més. Un d’ells, el de l’empresa especialitzada en centre de dades, Panattoni, serà el més gran del país i arribarà a consumir 370 GWh anuals. Segons Ecologistes en Acció, aquesta xifra equival “al consum elèctric mitjà d’unes 140.000 llars i augmentarà el consum total del municipi en un 115 %”.
Davant d’això, l’organització ja ha llançat un avís d’alerta sobre el que pot arribar a passar a Cerdanyola. “La posada en funcionament dels centres de processament de dades duplicarà el consum elèctric total de Cerdanyola, posant en seriós perill l’abastiment elèctric dels seus ciutadans i probablement d’altres poblacions de l’Àrea Metropolitana”, indiquen des de l’organització. “Ens preocupa sobretot la implantació desenfrenada que pot suposar l’estratègia del govern per a la regió. Ens preocupa que Catalunya segueixi els passos de Virgínia als EUA o Aragó, on el gran nombre de centres de dades ha tingut i tindrà un gran impacte”, afegeix.
Cal assenyalar que, segons els càlculs de Gabbott, a finals de la dècada tots els centres de dades de Cerdanyola podrien arribar a consumir 1.471 GWh anuals, una desena part del que consumeix Barcelona en un any.
Els centres de dades arriben al Parlament
Davant la construcció del centre de dades de Panattoni, el grup parlamentari de la CUP va fer dilluns diverses preguntes a la Mesa del Parlament, a les quals ha tingut accés aquest mitjà i que encara no han estat contestades. En primer lloc, la formació es pregunta si hi ha estudis d’impacte ambiental del centre de dades i demana a l’executiu quines responsabilitats tindrà l’empresa en cas “d’afectacions al subministrament de Cerdanyola i l’Àrea Metropolitana de Barcelona” o en cas que hi hagi “escassetat d’energia o aigua al territori a conseqüència de factivitat del centre de dades”.
Així mateix, la CUP pregunta quin preu pagarà l’empresa per l’energia elèctrica i si aquest serà diferent del que paguen “els particulars i les altres indústries”. Alhora, es demana a la Mesa conèixer “quines subvencions ha rebut o rebrà el centre de dades per part de qualsevol de les administracions públiques i quins impostos pagarà”.
La CUP, a petició de Guanyem Cerdanyola, ha demanat saber quants centres de dades hi ha a Catalunya
Finalment, l’organització política reclama saber si existeix un compromís de l’empresa sobre els llocs de treball que generarà a llarg termini. Segons Ecologistes en Acció, el cost del centre està estimat en 400 milions d’euros i “tenint compte que la ràtio a Aragó ha resultat ser d’un treballador per cada deu milions, es pot estimar que aquest centre de dades generarà uns quaranta llocs de treball a llarg termini al territori”.
Més enllà del centre de Panattoni, la CUP ha demanat al govern saber quants centres de dades hi ha projectats a Catalunya i si la Generalitat ha fet “una avaluació ambiental” sobre com encaixa el projecte “amb els objectius de neutralitat climàtica, estalvi energètic i sobirania energètica establerts al PROENCAT. Segons el pla, l’any 2023 Catalunya ha hagut d’importar el 93% de l’energia”.
