El lema «el cotxe elèctric és el futur» simbolitza les aspiracions de salvar la indústria automobilística europea aprofitant la necessitat d’abandonar els combustibles fòssils per reduir les emissions que causen el canvi climàtic. Tanmateix, el cotxe elèctric, insígnia del capitalisme verd, no acaba d’arrencar.
El vehicle elèctric ha guanyat quota de mercat al món especialment gràcies a l’impuls de la demanda xinesa. Els cotxes elèctrics i els híbrids endollables representen el 25% de les vendes mundials de cotxes nous, molt per sobre del 3% del 2019. A Europa les vendes de vehicles elèctrics assoleixen xifres rècord, tot i que a la Xina han registrat una frenada els últims mesos. El problema és que els objectius de rendibilitat exigeixen un augment de vendes que no està en cap pronòstic.
Hi ha una causa de fons que impedeix que el vehicle elèctric esdevingui el revulsiu que cerquen les empreses automobilístiques: l’excés de capacitat productiva
Diversos factors expliquen que no sigui un producte massivament sol·licitat. En primer lloc, encara és massa car, malgrat que ja comencen a fabricar-se models de gamma més baixa. També tenen una autonomia limitada i és difícil recarregar-los. El diferencial de preus entre els combustibles fòssils i l’electricitat no és prou elevat, aspecte que podria capgirar-se temporalment mentre els preus de la benzina i el dièsel es mantenen disparats per la guerra dels Estats Units a l’Iran.
Però hi ha una causa de fons que impedeix que el vehicle elèctric esdevingui el revulsiu que cerquen les empreses automobilístiques: l’excés de capacitat productiva. La indústria de l’automòbil tradicional va acumular un nivell d’inversió i de productivitat i es va instal·lar en un excés de capacitat de producció estructural. El cotxe elèctric, dopat amb ingents quantitats de diners públics que estan reconvertint i engegant molts centres de producció, replica aquest fenomen. La Xina, amb la indústria més competitiva, produeix el doble de cotxes elèctrics del que ven, i això que compta amb una planificació estatal de la producció.
La Comissió Europea ha aprovat una relaxació dels objectius de reducció de CO₂ per als fabricants de vehicles i de la prohibició de matricular nous vehicles de combustió
Es dirigeixen grans quantitats de diners públics a subvencions a la compra del vehicle elèctric però, sobretot, a inversions en la indústria de l’automoció i dels components com les bateries. Europa ha invertit en el sector 200.000 milions d’euros i la Xina, més de 215.000. Tant els fons Next Generation europeus com l’últim pla quinquennal de la Xina han disparat, en molt poc temps, una indústria amb uns marges de beneficis molt estrets però altament lucrativa gràcies a la captació de recursos públics.
La indústria europea no s’ha aconseguit especialitzar en el vehicle elèctric, sector liderat per les empreses xineses com MG i BYD. Els proveïdors de components de l’automòbil han destruït 104.000 llocs de treball a Europa els dos últims anys, uns 142 acomiadaments al dia. Empreses com Renault volen competir amb la Xina pel cotxe elèctric i anuncien inversions en nous models i reduccions de costos i, alhora, es plantegen reconvertir-se al sector militar. El sector es dedica a culpar la política verda impulsada per la Unió Europea de la crisi industrial. La Comissió Europea ha aprovat una relaxació dels objectius de reducció de CO₂ per als fabricants de vehicles i de la prohibició de matricular nous vehicles de combustió.
El futur està en un canvi en el model de producció i mobilitat. Caldrà reduir desplaçaments, descongestionar ciutats i donar protagonisme al transport col·lectiu
En el futur, haurem d’abandonar els combustibles fòssils i caldrà reforçar la sobirania energètica. Però el futur no serà el cotxe elèctric, que es toparà amb els límits de la sobreacumulació de capital, així com amb els impactes ecològics vinculats a la mineria i fabricació dels components que requereix. El futur està en un canvi en el model de producció i en el model de mobilitat. Caldrà reduir els desplaçaments, descongestionar les ciutats i donar protagonisme al transport col·lectiu.
