El fons d’inversió de capitals KKR (Kohlberg Kravis Roberts & Co), fundat l’any 1976 a Nova York, és l’accionista majoritari de la productora Mediawan, artífex dels programes Eufòria, Persona Infiltrada, Bojos per Molière o Moebius, tots ells emesos per TV3. Són un seguit de productes audiovisuals d’entreteniment pels quals la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha abonat un total d’onze milions d’euros des de l’any 2020. Mediawan, amb seu central a París, s’ha desplegat a l’Estat espanyol a través de les companyies Veranda Media i Boomerang TV, en les quals exerceix un control absolut, tant a escala accionarial i com de governança; i també mitjançant la productora Good Mood, de la qual poseeix la majoria d’accions. Veranda Media també ha produït sèries com Merlí, en l’etapa anterior a l’aterratge de KKR com accionista majoritari, però el fons estatunidenc n’ha recollit beneficis pels drets de distribució i explotació d’aquesta exitosa ficció. Mediawan també ha posat un peu a la televisió pública valenciana, amb la sèrie de ficció Delta, coproduïda l’any 2024 per À Punt i TV3, que va tenir un cost per a les arques públiques d’1.540.000 euros.
En el cas de la ràdio i televisió públiques de l’Estat espanyol (RTVE), les marques més conegudes amb el segell de Mediawan són la comèdia televisiva 4 estrellas, amb 259 capítols entre els anys 2023 i 2024 i un cost de 28 milions d’euros; la sèrie d’ambientació històrica La Moderna (2023-2025), amb 366 capítols i una despesa estimada de 19 milions d’euros; així com la producció de les gales del Benidorm Fest entre els anys 2022 i 2025, que servien per a seleccionar el representant espanyol al concurs musical Eurovisió i els reportaven entre tres i quatre milions d’euros per temporada. Enguany, curiosament, i coincidint amb la renúncia de TVE a participar en el certamen pel fet que s’hi continuï convidant la delegació d’Israel en plena invasió de la Franja de Gaza, Mediawan ha perdut el contracte, que ha recaigut en la promotora musical Sold Out, coneguda per organitzar gires com les de Pablo Alborán o els espectacles del Cirque du Soleil. El Benidorm Fest s’ha celebrat igualment tot i que enguany la cançó guanyadora no ha estat representada a Eurovisió.
Mediawan va produir les gales del Benidorm Fest entre els anys 2022 i 2025, que servien per a seleccionar el representant espanyol al concurs musical Eurovisió. Li van reportar uns ingressos d’entre tres i quatre milions d’euros per temporada
Els serveis de comunicació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola, contactats per a aquest reportatge, no han respost a les preguntes sobre la relació amb Mediawan i KKR en el moment de tancar l’edició.
En el sector de les televisions privades espanyoles, el grup audiovisual ha tingut durant anys una destacada presència a la graella d’Antena 3, amb la producció dels programes d’entreteniment que són marca insígnia del canal, Pasapalabra (2021-2024) i La Voz (2020-2024). Com que es tracta d’una empresa privada, el cost per programa s’ha preservat com una dada confidencial i no ha transcendit.
Els lligams de KKR amb Israel
La controvèrsia social i política en relació amb el fons inversor KKR, va esclatar la primavera de l’any 2025, quan el mitjà de comunicació estatal El Salto va destapar que havia pres el control de les promotores d’alguns dels principals festivals de música de l’Estat espanyol, com el Sónar, el Festival Internacional de Benicàssim (FIB) o el Brunch Electronik Festival, després d’adquirir per 1.400 milions d’euros la promotora Superstruct Entertainment, que els organitzava. Des del moviment propalestí Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) es va desplegar una campanya internacional que reclamava que els festivals musicals, les institucions públiques i les artistes es desvinculessin del fons KKR “prenent una posició clara i distanciant-se’n públicament”. Per la seva banda, des de la Campanya Palestina per al Boicot Acadèmic i Cultural (PACBI) van instar a les promotores dels esdeveniments a “desmarcar-se públicament de les inversions còmplices de KKR” i “adoptar polítiques ètiques de programació i associació”. La conseqüència fou una llarga llista de cancel·lacions d’actuacions i la caiguda en la venda d’entrades del públic local.
Les crítiques a KKR proven del fet que la inversora manté lligams financers amb empreses israelianes, i el seu fundador i principal executiu, Henry Kravis, no amaga el seu suport al Partit Republicà i al lobby sionista dels Estats Units. Kravis a ser donant de la campanya de l’ambaixadora dels Estats Units a l’ONU, Nikki Haley, quan es va presentar a les primàries per elegir candidat republicà, l’any 2023, però va acabar renunciant en favor de Trump. El mes de maig de 2024 Haley va desencadenar una forta polèmica durant una visita al Nord d’Israel. Envoltada de militars d’una brigada terrestre de l’exèrcit israelià, l’exgovernadora de Carolina del Sud va escriure sobre un projectil d’artilleria la frase “Acabeu amb ells”, amb l’afegit “Amèrica estima Israel” i la seva signatura. A més, ho va publicitar a les xarxes socials. Per aquelles dates les bombes d’Israel ja havien provocat la mort de més de 36.000 persones a la Franja de Gaza i al sud del Líban des de l’octubre de 2023, entre les quals, milers de criatures, en una operació ordenada pel primer ministre Benjamin Netanyahu i el ministre de Defensa Yoav Gallant, a qui la Cort Penal Internacional investiga pels presumptes delictes de crims de guerra i de lesa humanitat.
Kravis també va finançar la campanya electoral del primer mandat de Donald Trump a la Casa Blanca, és donant de The Jerusalem Foundation i s’ha destacat per ser un acèrrim defensor de l’extracció de petroli mitjançant el fracking, una tecnologia amb forts impactes mediambientals.
El vincle estructural més directe de KKR amb Israel és a través de la inversió en la tecnologia de la ciberseguretat. L’adquisició de la companyia Optiv, l’any 2017, li va servir per renovar l’estratègia d’expansió global amb la mirada posada a Tel-Aviv, mitjançant la signatura d’una aliança amb la tecnològica IntSights, una companyia del sector de la ciberintel·ligència fundada al municipi d’Herzliya (a tocar de la capital financera d’Israel) l’any 2015 per Guy Nizan, Alon Arvatz i Gal Ben David. Tots tres són veterans de les forces armades israelianes vinculats a la Unitat 8200, d’on han sorgit els fundadors d’empreses com NSO Group, coneguda pel desenvolupament del programa d’espionatge Pegasus.
L’altra gran inversió de la financera en l’àmbit tecnològic és la construcció del megacentre de dades Tel-Aviv One, situat sota terra al municipi de Petah Tikva i amb una extensió de 4.800 metres quadrats. Un primer paquet de finançament de 1.000 milions de dòlars, l’any 2020, i una injecció addicional posterior de 1.900 milions. Les obres van finalitzar l’any 2024, quan va entrar en funcionament, i va esdevenir el principal hub de telecomunicacions israelià, gestionat per la societat mercantil Global Technical Realty (GTR). Aquesta mateixa empresa, amb el finançament i control accionarial de KKR, està construint un gran centre de dades a Cerdanyola del Vallès, en una parcel·la de 15.000 metres quadrats al pol tecnològic del Parc Alba, amb una gran despesa d’aigua i energia.
En l’àmbit immobiliari, KKR va passar a controlar el portal de compravenda d’immobles Yad2 després d’adquirir el grup empresarial alemany Axel Springer. Es tracta d’un web que, segons una investigació del mitjà The Intercept, publicitava el lloguer o la venda de milers d’immobles i terrenys als assentaments que formen part de la colonització israeliana a Cisjordània, alguns dels quals confiscats per Forces de Defensa d’Israel.
El Centre d’Assistència Jurídica i Drets Humans de Jerusalem va presentar una demanda judicial contra Axel Springer i Yad2 al·legant “violacions de la legislació alemanya en contribuir a l’acaparament de terres i a la vulneració dels drets humans als territoris palestins ocupats”. Recentment, i després d’una forta controvèrsia, KKR va posar a subhasta Yad2. La firma britànica Apax Partners va fer una oferta de compra a canvi de 950 milions de dòlars el desembre de 2025, i el canvi de titularitat es va rubricar el març de 2026. Una part dels beneficis de la transacció van anar a parar a les butxaques de Henry Kravis i George Roberts, els dos fundadors que encara controlen la inversora novaiorquesa i es reparteixen, a títol individual, el 18 % de les accions.
Per Alys Samson, portaveu de Prou Complicitat amb Israel, el vincle entre KKR i Mediawan demostra com “el negoci de l’espectacle s’ha convertit en un element més de lucre determinant per al manteniment del genocidi a Palestina”
Alys Samson, portaveu de la Coalició Prou Complicitat amb Israel, considera que la vinculació entre KKR i la productora Mediawan “demostra com el capitalisme i el colonialisme s’interconnecten clarament i que no es poden entendre per separat, perquè han penetrat en les diferents capes del sistema, i han convertit el negoci de l’espectacle en un element més de lucre determinant per a l’enfortiment d’Israel i per al manteniment del genocidi a Palestina”. L’activista afegeix que “no és casualitat que el mateix fons que es lucra amb la tecnologia militar a Israel sigui qui també finança els fons immobiliaris que ens expulsen de casa nostra i candidats d’extrema dreta arreu del món”.
Samson també envia un missatge a la Moncloa i a la Generalitat catalana, assenyalant que els vincles de KKR amb les televisions públiques “demostren, una vegada més, la incoherència política en què convivim a l’Estat espanyol, també a Catalunya”. L’activista assenyala com una contradicció el fet que “les administracions d’aquestes institucions diguin que condemnen el genocidi i l’ocupació d’Israel contra el poble palestí” però, per una altra banda “destinen diners públics a qui finança i sosté aquests crims”. Prou Complicitat, a través de la seva portaveu, exigeix que les televisions públiques, així com les administracions, “no destinin ni un euro més al fons KKR ni a cap vulneració dels drets del poble palestí”. “Quan diem que la impunitat ja no és una opció, això implica desactivar cada complicitat necessària per al manteniment del règim genocida d’Israel. I aquesta complicitat també n’és part”, rebla l’activista.
Al seu torn, Luis Salazar, portaveu de la Xarxa Solidària Contra l’Ocupació de Palestina (RESCOP), exigeix als organismes públics que aturin “qualsevol vincle amb KKR i altres fons que actuen contra els drets del poble palestí, i particularment a RTVE que segueixi el camí contra la impunitat i, a més de deslligar-se d’Eurovisió, també es deslligui de KKR”.
Rendiment assegurat a Mediawan
Més enllà del control editorial que pugui exercir KKR sobre Mediawan Holding, gràcies a les tres cadires que ocupa en el consell d’administració del grup audiovisual francès, la clau de la inversió és bàsicament financera. A la companyia hi ha una doble estructura de drets de vot i drets econòmics. Els fundadors de Mediawan, Pierre-Antoine Capton, Xavier Niel i Matthieu Pigasse, controlen els drets de vot de la societat gràcies a una acció d’or que els garanteix el 50,01 % de la gestió operativa, segons ells mateixos van explicar durant una compareixença a una comissió d’investigació de l’Assemblea Nacional francesa celebrada el 4 d’abril de 2026.
Un altre assumpte és el repartiment dels drets econòmics. Durant l’interrogatori als fundadors de Mediawan a la seu del poder legislatiu francès, algunes diputades van voler aclarir on anaven a parar els beneficis dels 110 milions d’euros públics que la societat mercantil France Télévisions inverteix anualment en contractació a Mediawan. No se’n van sortir. Enmig d’una tensa picabaralla dialèctica, que es va allargar durant catorze hores de compareixença, les evasives i l’excusa de la confidencialitat contractual van impedir que se sabés quants diners facturats pel grup inflaven el compte de resultats de KKR. El que sí que es va conèixer és el repartiment accionarial formal, en el qual KKR ostenta el 41 % dels títols, cadascun dels tres fundadors en controla un 9 % i la resta és a les mans de la mútua de professionals sanitaris MACSF (7 %), la Banca Pública d’Inversió Bpifrance (5 %) i una setantena de petites accionistes. Al web de Mediawan no consta cap actualització d’informes ni d’operacions financeres des de l’aterratge del fons d’inversió KKR, a finals de 2020.
El que sí que es va determinar i segellar en l’enquesta és l’ordre de prioritat i la distribució dels beneficis entre els inversors (KKR) i els fundadors, en cas de liquidació de dividends o de venda de la productora. Ho farien mitjançant el que es coneix com el mecanisme de repartiment en cascada, que estableix una sèrie de trams consecutius característics del capital risc. En primer lloc, el retorn del capital inicial: fins que KKR no recuperi el capital invertit, Capton, Niel i Pigasse no ingressaran res per aquest tram. En segon lloc, el rendiment mínim garantit, superior al 7 %: per a KKR és una assegurança d’obtenir un benefici mínim abans de repartir-se els guanys amb els fundadors i l’alta direcció. En tercer lloc, els fundadors reben una part del rendiment, una partida que serveix d’incentiu perquè les produccions audiovisuals siguin exitoses. En quart lloc, hi trobem el graó del “superbenefici”, que es reparteix proporcionalment entre KKR i la resta d’accionistes, segons el percentatge de drets econòmics estipulats al contracte.
En conclusió, el fons proisraelià KKR és el beneficiari preferent del repartiment anual de dividends de Mediawan, i també ho seria en cas que s’executi la venda de la companyia o un canvi de titularitat accionarial, quan KKR consideri que la inversió ha aconseguit un rendiment òptim. En aquest punt, cal recordar que bona part del negoci de la facturació i del valor accionarial de la companyia, atesa la seva cartera de clients, prové de les contractacions de les televisions públiques d’arreu d’Europa.
Tentacles a tots els sectors
Com la gran majoria dels grans mecanismes d’inversió de capitals, la marca KKR és invisible per a les consumidores, però s’amaga entre bastidors de gran quantitat d’activitats en molts sectors econòmics. Ni als envasos, ni als cartells de promoció dels concerts en què inverteix, ni a les factures de la llum hi ha rastre del seu logotip, però cercant els registres mercantils és fàcil comprovar que apareix com a inversor i accionista de negocis ben diversos i lucratius.
A través de Global Technical Realty controla centres de dades d’hiperescala a Barcelona, Londres o Tel-Aviv; xarxes de fibra òptica i torres de comunicació de les societats Telxius (Telefónica) i Telecom Italia, i parcs eòlics, solars o plantes de biomassa per mitjà de firmes com X-Elio. També ha aterrat al món universitari de la mà de Canvas –sota la matriu de la societat Instructure Global Limited, que va adquirir per 4.800 milions de dòlars–, que comercialitza un programari de gestió de l’aprenentatge contractat que ha estat contractat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i per ESADE (escola de negocis vinculada a la Universitat Ramon Llull), que tot l’alumnat ha de fer servir per accedir al campus virtual. Per contra, centres com la UAB, la UB, la UPC, la UV o la Universitat Jaume I han optat per gestionar aquest servei amb el programari lliure i de codi obert Moodle.
En el camp de la cultura, a banda del negoci dels grans festivals de música via Superstruct Entertainment, KKR va desembarcar l’any 2018 a la plataforma de monetització i publicitat de videojocs AppLovin, d’on va sortir-ne l’any 2024. L’operació es va considerar un dels moviments més lucratius de la història del fons: la inversió inicial de 344 milions d’euros es va transformar en un paquet d’ingressos de 2.349 milions.
L’any 2017, KKR va adquirir la companyia de tecnologia de seguretat Octiv, que va establir una aliança amb IntSights, empresa dedicada a la ciberintel·ligència i fundada per tres antics comandaments de les forces armades israelianes
També és present al sector de l’alimentació. En concret, va assaltar les prestatgeries dels supermercats amb la compra per 5.852 milions d’euros de la divisió d’aromes i ungüents d’Unilever, que l’actualitat té la denominació Flora Food Group i marques tan conegudes com Flora o Tulipán. L’any 2024 va tancar una inversió estratègica a Rebel Foods, una cadena de restaurants que només serveixen a domicili, molt present a l’Índia, el Regne Unit i la Mediterrània Oriental.
KKR es va constituir l’any 1976 i en els seus cinquanta anys d’història ha protagonitzat compres milmilionàries en el sector alimentari, com RJR Nabisco (1989) o la cadena de supermercats Safeway. Alhora, és propietaris de corporacions d’hospitals i clíniques privades, així com d’empreses de subministraments mèdics amb presència global.
Controvèrsies arreu del món
L’estratègia d’expansió de KKR i els mecanismes de captació de beneficis del seu equip directiu s’han posat en qüestió en nombroses ocasions, també per la via judicial, als Estats Units. George Roberts, cofundador de la inversora i cosí de Henry Kravis, va ser demandat l’any 2021 per diversos fons de pensions, que l’acusaven de rebre un paquet d’accions injustificat, valorat en més de 430 milions de dòlars. Joseph Bae, actual cap executiu del fons, afronta des del 2025 una demanda històrica del Departament de Justícia dels Estats Units, que l’acusa d’emetre declaracions falses, alterar de forma deliberada informes de competència i ometre documents clau. En aquest sentit, és important recordar que un dels tres fundadors de la companyia, Jerome Kohlberg –que manté el seu cognom en la denominació oficial– la va abandonar l’any 1987 acusant els seus socis de “pèrdua de l’ètica original de l’empresa”.
La decadència assenyalada per Kohlberg ha marcat la política de fitxatges estrella de KKR. En un segon escalafó jeràrquic, però altament influent, hi trobem l’exgeneral de l’exèrcit dels EUA i exdirector de la CIA David Petraeus, que va ser forçat a dimitir d’aquest càrrec durant la presidència de Barack Obama, quan va ser acusat de compartir “informació classificada” amb la seva biògrafa. Com a expert en contrainsurgència (va ser el comandant de les tropes invasores a l’Iraq i a l’Afganistan), Petraeus ha viatjat personalment per assessorar alts càrrecs en zones de conflicte, inclòs el govern d’Israel. La seva contractació per part de Henry Kravis va ser llegida com un cas clar de portes giratòries amb l’objectiu de monetitzar la xarxa de contactes en els entorns de la seguretat i de la intel·ligència. El militar presideix el KKR Global Institute, dedicat a l’avaluació de riscos geopolítics. Des de dues oficines base situades a Riad (l’Aràbia Saudita) i Dubai (els Emirats Àrabs Units), la seva tasca consisteix a analitzar com les guerres, els canvis de govern, els tractats comercials i les sancions internacionals afecten les inversions multimilionàries de KKR.
Un dels fitxatges estrella del fons ha estat David Petraeus, exdirector de la CIA que ha assessorat el govern d’Israel. Presideix el KKR Global Institute, dedicat a avaluar els riscos de les inversions per causes geopolítiques
En diversos països europeus, KKR també ha estat al focus de la polèmica. L’any 2005, Franz Müntefering, president del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), va comparar el fons amb una plaga de llagostes i va afirmar que s’abocava sobre les empreses alemanyes, les desmantellava i marxava. En el cas del Regne Unit, les crítiques són més recents, vinculades a la compra de Superstruct, l’any 2024, que va provocar crides al boicot a les quals es van sumar artistes com Brian Eno o Massive Attack. El fons també va rebre dures crítiques quan va intentar comprar per 1.700 milions de lliures, la immobiliària Assura, propietària de centenars de consultoris mèdics gestionats pel servei de salut públic britànic (NHS). El diari The Times, en una editorial, parlava de “saqueig estranger de la infraestructura sanitària del país”.
