Hiperycum perforatum és el nom científic amb el qual es denomina l’herba de Sant Joan, coneguda també com a hipèric, periquet, pericó, herba foradada o herba dels colps. És una de les plantes medicinals més conegudes i valorades en la cultura mediterrània des de l’antiguitat.
Aquesta herbàcia perenne floreix en el mes de maig en tiges verticals de fins a mig metre d’alçada. Se’l reconeix per unes flors d’un groc intens, quasi daurat, i la seua forma característica d’estrela de cinc puntes, així com per unes xicotetes glàndules en les fulles que semblen forats.
Ha estat considerada remei medicinal per a tots els mals –metges de l’antigüitat com Hipòcrates o Galé la recomanaven en els seus tractats–, i com a planta amb poders màgics. De fet, tant a l’edat antiga com a l’edat mitjana, s’usava per a espantar el mal i els dimonis. No és coincidència que a certs racons francesos o italians tinga el malnom de chasse diable i scacciadiavoli, respectivament; ni que en alguns llocs encara trobem manolls de la planta penjats a portes i finestres per a impedir que els mals esperits accedisquen a la llar.
En tot cas, més enllà d’aquests trets etnobotànics, els efectes farmacològics del pericó són vastament estudiats i usats. Una de les seues aplicacions més conegudes és per via tòpica, a través de l’oli d’hipèric. Es fa servir per a les cremades, ferides lleus, dolors ciàtics o èczemes, gràcies a les seues propietats antiinflamatòries, cicatritzants i antisèptiques.
