Les temperatures extremes són una de les conseqüències més palpables de la crisi climàtica de què el col·lectiu Rebel·lió Científica advertia en una protesta, l’abril de fa tres anys, davant la seu de la delegació del govern espanyol a Barcelona. Van ruixar pintura vermella a la façana per cridar l’atenció sobre la “inacció” governamental davant un món que crema. També condemnaven la “persecució judicial” de l’activisme que insisteix a atendre a temps els avisos de la ciència i adoptar les mesures per frenar l’augment de l’escalfament global per sota dels dos graus respecte a l’època preindustrial; no perquè sigui un acord mundial, sinó perquè és un límit biofísic de què depèn preservar l’equilibri al planeta, i la vida com fins ara l’hem conegut.
La Fiscalia sol·licita una pena de 18 mesos de presó per cada una de les tres científiques acusades d’un delicte de danys en béns de domini públic arran de d’empastifar la façana, i els reclama un total de 8.100 euros.
Rebel·lió Científica, format per personal investigador i científic, justifica recórrer a accions de desobediència civil davant la “insuficient resposta institucional a desafiaments d’enorme gravetat”.
Jaume Osete, portaveu del col·lectiu contra la crisi climàtica Rebel·lió o Extinció, valora critica que “en lloc de perseguir els responsables de la crisi climàtica, es reprimeix qui n’alerta i denuncia la inacció dels governs”. Activistes d’aquest col·lectiu i altres ecologistes fan costat a les encausades a la Ciutat de la Justícia, on aquest matí està previst que el cas quedi vist per sentència.
Rebel·lió Científica, col·lectiu format per personal investigador i científic, justifica recórrer a accions de desobediència civil com una eina democràtica per assenyalar la “insuficient resposta institucional” a l’emergència climàtica, les seves conseqüències “cada vegada més greus” i exigir responsabilitats a les institucions que “no responen a desafiaments d’enorme gravetat”.
Preocupació per “l’efecte dissuasiu”
Amnistia Internacional, que assisteix al judici contra les tres científiques com a observadora, veu la condemna que demana la Fiscalia “totalment desproporcionada d’acord els estàndards internacional de drets humans”. “Aquest cas ens preocupa per l’afectació als drets a la llibertat de reunió pacífica i a la llibertat d’expressió, ja que les tres persones seran jutjades per una acció de desobediència civil plenament pacífica”, exposa Eduard Martínez, responsable de Relacions Institucionals a Amnistia Internacional Catalunya.
L’organització remarca que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), en resoldre casos similars, ha declarat que imposar sancions a activistes “per accions de protesta consistents a pintar un edifici o un monument, sense causar-hi danys irreversibles, vulnera l’article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans [llibertat d’expressió]”. Per aquest motiu, Amnistia Internacional ha instat la Fiscalia provincial a retirar la petició de penes de presó, “atesa la incompatibilitat amb els estàndards internacionals de drets humans”.
Amnistia Internacional ha instat la Fiscalia a retirar la petició de penes de presó “atesa la incompatibilitat amb els estàndards internacionals de drets humans”.
Amnistia constata una tendència a més repressió contra els col·lectius que denuncien la “inacció política” davant l’emergència climàtica i a generar consciència social sobre aquesta qüestió, diu Martínez, “de gran rellevància pública”. “Ens preocupa l’efecte dissuasiu del dret a la protesta que generen aquest tipus de procediments i sancions per l’exercici pacífic dels drets a la llibertat d’expressió i manifestació”, destaca Martínez.
Fa tot just un mes que ha arribat la sentència a nou activistes de Rebel·lió Científica jutjades per una acció similar, el 2023, al Congrés de Diputades espanyol. Cinc han estat absoltes i quatre condemnades per llançar pintura a la façana de la institució a multes de dotze mesos (quatre euros per dia) i a pagar una indemnització al Congrés de vora 6.000. La Fiscalia també sol·licitava presó per les nou activistes, 21 mesos a cada una, amb una voluntat exemplificant per dissuadir de reproduir aquesta fórmula d’assenyalament. Una altra protesta del col·lectiu, el 2022, amb llançament de pintura al Congrés encara està pendent de sentència. El moviment climàtic té diverses causes obertes que, explica Osete, requereixen dedicar-hi molt temps per aconseguir els recursos que impliquen i impedeixen dedicar-se plenament a la mobilització social.
“Mentre les conseqüències de la crisi climàtica són cada vegada més visibles i mortals, resulta profundament preocupant que qui s’asseu al banc de l’acusació siguin científiques que van actuar per alertar d’aquesta emergència”, valoren des de Rebel·lió Científica. Consideren que el cas ha de dur a plantejar la “legitimitat de criminalitzar qui intenta prevenir una catàstrofe anunciada”.
Tendència als 40 °C
Segons recull el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària del Ministeri de Sanitat espanyol, 2.241 morts que han tingut lloc durant l’estiu són atribuïbles a la calor. 1.181 en el que portem de mes de juliol. Un 11,64% (261) a Catalunya.
“Les onades de calor, els incendis devastadors, les inundacions, danes i sequeres són la part més visible, però, a més, estem posant en risc, també, les bases materials sobre les quals se sustenten les nostres economies”, exposa Osete, que reclama, en lloc de “perseguir qui denuncia la inacció i els principals responsables”, centrar-se a “debatre democràticament com fem la necessària transició ecosocial”; “un procés amb justícia social i climàtica” per abandonar els combustibles fòssils.
“Hem d’adaptar el nostre sistema socioeconòmic a un món sense combustibles fòssils. És urgent, o els fòssils serem nosaltres”, exposa Jaume Osete, activista contra la crisi climàtica de Rebel·lió o Extinció.
“Ens hem d’ajustar als límits biofísics del planeta, garantint unes vides bones i uns mínims socials per a totes les persones, i això és el missatge que mirem de fer arribar als governs”, planteja Osete, i sintetitza: “Hem d’adaptar el nostre sistema socioeconòmic a un món sense combustibles fòssils. És urgent, o els fòssils serem nosaltres”.
En els darrers anys, a més d’allargar-se en el temps, la tendència ha estat d’intensificació de la calor, fins a arribar als 40 °C. Un recent informe de l’Institut Metròpoli mostra com en la darrera dècada, des del 2017, la temperatura a l’àrea metropolitana de Barcelona va iniciar una tendència a l’alça associada a l’increment de la mortalitat, especialment a les zones amb més densament urbanitzades, afectades per l’efecte illa de calor. Les malalties respiratòries i cardiovasculars s’agreugen amb les altes, i extremes, temperatures, que s’ha estudiat que, a més, també accentuen les afectacions de la contaminació.
Per poques hores, la compareixença a la Ciutat de la Justícia no coincideix amb el pic de la tercera onada de calor del que duem d’estiu.
