La societat catalana era a l’espera de conèixer la sentència del Procés i s’estaven preparant grans mobilitzacions per respondre a l’embat judicial contra el referèndum de l’1 d’octubre. El 23 de setembre, sense previ avís, centenars de guàrdies civils provinents de Madrid van desplegar un operatiu de matinada per esbotzar portes i detenir membres dels Comitès de Defensa de la República a Sabadell (Vallès Occidental), Santa Perpètua de Mogoda, Cerdanyola del Vallès, Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental) i Sant Pere de Torelló (Osona). Era el que s’havia batejat com Operació Judes. Començava un llarg periple per a set independentistes, que passarien més de tres mesos rere les reixes de la presó de Soto del Real per després quedar en llibertat amb algunes mesures cautelars.
Durant cinc anys van esperar la celebració del judici, que en un primer moment s’havia fixat per l’1 d’abril de 2024. La baixa mèdica d’un dels advocats en va forçar la suspensió, en paral·lel a l’entrada en vigor de la llei d’amnistia. Les defenses del cas, coordinades per Alerta Solidària, i la pròpia Fiscalia de l’Audiència Nacional espanyola van sol·licitar formalment l’aplicació de l’amnistia i l’arxiu de la causa. Va ser aleshores quan la Secció Tercera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional espanyola (AN), presidida pel jutge Félix Alfonso Guevara Marcos, va decidir plantejar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Els magistrats espanyols van traslladar dubtes sobre si amnistiar delictes de terrorisme vulnerava les directives comunitàries europees.
Dos anys més tard, ha arribat la resposta. A la sala tercera d’audiències del TJUE s’ha llegit, quan passaven uns minuts de les deu del matí, la sentència en resposta a la pregunta prejudicial de l’AN. “No s’oposa a una llei d’amnistia que per reduir tensions nacionals i polítiques, s’amnistiï actes que no hagin causat greus vulneracions de drets humans”. Per tant, considera que els investigats de l’Operació Judes, que sempre van ser acusats en fase de temptativa, quedarien inclosos dins d’aquesta interpretació de l’alt tribunal europeu. En la mateixa sentència també s’han pronunciat sobre l’aplicació de l’amnistia als líders polítics del Procés, en resposta a la prejudicial plantejada pel Tribunal de Comptes espanyol, considerant que no s’oposen a l’extinció de les multes imposades per aquest tribunal. El que no ha aclarit el TJUE és quin serà el desenllaç de les ordres de detenció i de la qüestió de fons del delicte de malversació contra Carles Puigdemont i Oriol Junqueras que és en mans del Tribunal Suprem.
Des de l’organització antirepressiva Alerta Solidària, l’advocada Eva Pous i el portaveu Martí Majoral han fet una compareixença d’urgència des del casal La Cruïlla de l’Eixample de Barcelona. Han mostrat satisfacció per la decisió de l’alt tribunal europeu, que consideren “ha vingut a donar-nos la raó en tot el plantejament jurídic que havíem vingut defensant durant anys” i han exigit que l’Audiència Nacional espanyola ordeni “de manera immediata” l’arxiu del cas Operació Judes. També han volgut enviar un missatge de “suport i solidaritat” amb totes les independentistes que durant anys han patit la repressió del poder judicial espanyol.
