El Servei de Bombers i Bomberes Forestals del País Valencià denuncia manca de personal a l’empresa pública valenciana SGISE (Societat de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències) durant el període d’alt risc d’incendi (entre maig i octubre). Sindicats com Comissions Obreres (CCOO) i la Confederació General del Treball (CGT) alerten que algunes unitats, que haurien d’estar formades per sis components, treballen actualment amb fins a un 60% menys d’efectius, la qual cosa, segons asseguren, dificulta la capacitat d’extinció i posa en perill la seguretat dels bombers i bomberes forestals.
Els sindicats denuncien que la manca de personal es produeix, principalment, en l’anomenat tercer torn, una reivindicació històrica del Servei de Bombers i Bomberes Forestals que la Generalitat Valenciana va començar a implementar en els operatius terrestres aquest 2026, amb l’objectiu de millorar l’estabilitat i la concilació de la plantilla i augmentar la capacitat de gestió de les emergències. Abans, funcionaven amb dos torns de 10 hores en què els efectius treballaven dos dies i en descansaven dos, mentre que ara es desenvolupen tres torns de 12 hores, però treballen una jornada i en lliuren dues.
“Totes les unitats haurien d’estar formades per sis components, i eixe dia només en vam poder anar tres des de Benlloc”, critica Ferran Edo
“És cert que les plantilles del primer i segon (A i B) torn han millorat, però les unitats del tercer (el torn C) encara es troben molt incompletes i això fa que els pocs que som hàgem de treballar moltes més hores”, afirma Ferran Edo, bomber forestal del tercer torn de la unitat de Benlloc (la Plana Alta) i representant sindical de la CGT. El límit màxim d’intervenció continuada en un incendi forestal al País Valencià està fixat, per llei, en 12 hores de treball, però, segons denuncia Edo, “hi ha efectius que estan fent entre tres i quatre hores més”. “Això no ho podem permetre, perquè estem posant en perill la seguretat del personal”, rebla amb rotunditat.
N’és un exemple el nombre d’efectius que van participar en l’extinció de l’incendi declarat el 10 de juliol a Llucena (l’Alcalatén), en una jornada en què el Consorci de Bombers de Castelló va informar d’almenys cinc incendis més en zones forestals dels termes municipals de Cirat, Montanejos, Cortes d’Arenós, Artana i Sogorb. Edo va ser un dels bombers que es va desplaçar des de Benlloc fins a Llucena: “Totes les unitats haurien d’estar formades per sis components, i eixe dia només en vam poder anar tres des de Benlloc”, critica.
Segons relata el bomber de la Plana Alta, el responsable de coordinar l’extinció de l’incendi va sol·licitar 4 unitats completes, és a dir, 24 bombers forestals, però només hi van poder acudir-ne 12. Edo ha facilitat a la Directa el nombre dels components d’algunes de les unitats del torn C de les comarques del nord de Castelló en la jornada de l’11 de juliol: Villafermosa, Vistabella, Benlloc, Morella i Sant Mateu van treballar amb el 50% d’efectius, mentre que a Llucena i Aiodar només hi havia dos bombers i a Onda i Eslida un. “Les unitats estan pensades per a sis components, i si s’incompleix, és molt difícil aplicar totes les maniobres d’extinció”, postil·la Edo.
Dèficit crònic
Des de Comissions Obreres, a principis d’abril ja van denunciar un dèficit d’uns 250 efectius en el Servei de Bombers i Bomberes Forestals, “una situació que s’ha agreujat després de la implementació del tercer torn”. Malgrat que el model es va dissenyar per a garantir una operativitat de 24 hores els 365 dies de l’any, la manca de places estructurals i de personal obligava a repartir els efectius en tres quadrants, la qual cosa deixava desenes d’unitats operant sota mínims.
Com a resposta, la Conselleria d’Emergències i Interior va publicar una oferta d’ocupació pública de 402 places i, posteriorment, una oferta de caràcter “urgent” per a cobrir places encara vacants que va acumular més de 15.500 sol·licituds que es van acceptar sense cap ordre de baremació. Juan Carlos Villanueva, de CCOO, ha assenyalat que la manca de personal i la gestió “deficient” de les borses responen a un problema “sistemàtic” derivat de la falta de planificació; i hui dia, el sindicat denuncia, encara no s’ha impulsat una oferta pública que permeta cobrir de manera “estable” i “transparent” les places necessàries.
En la mateixa línia s’expressa Miquel Férriz, cap de la unitat de bombers forestals de Sant Mateu (el Baix Maestrat) i militant de la CGT: “el problema de la falta de personal és continu i s’esten arreu del País Valencià, tot i que a Castelló ho estem patint més perquè enguany s’hi estan donant més incendis”. “S’han publicat ofertes —continua—, però no s’han executat i, en els casos que s’ha fet, ha estat un procés molt lent perquè l’empresa tampoc té personal suficient”.
Pel que fa a la manca de recursos pesonals i materials, Férriz comparteix les mateixes crítiques que Edo: “s’estan donant situacions inadmissibles, més encara en plena campanya d’incendis”. Posa com a exemple el nombre d’efectius que participaren en l’extinció d’un incendi a Benicarló (el Baix Maestrat): “ens vam reunir 5 unitats del torn C, per la qual cosa havíem de ser-hi 30 components i n’hi érem només 10 efectius i dos camions”. Férriz subratlla que la manca de personal no només ocórre en els operatius terrestres, també en els helitransportats: “el 22 de juliol, a una unitat helitransportada de València hi havia només 2 de 6 components”. “Són unitats que van a les zones més complicades i necessiten tot el personal per a ser efectius”, insisteix.
“Ens toca anar a apagar incendis sense camions perquè estan en el taller”, explica Miquel Férriz
Quant a la quantitat i qualitat dels recursos materials, Férriz denuncia que “els parcs tenen moltes mancances i estan molt envellits”. Com a mostra, explica que al parc de Sant Mateu l’únic camió autobomba del qual disposen “està cada dos per tres en el taller”. I insisteix: “Ens toca anar a apagar incendis sense camions perquè estan en el taller o, si es fan comandes, poden tardar a arribar-nos més d’un any perquè hi ha una falta evident de previsió”.
Des de la Generalitat Valenciana, en canvi, el president Juanfran Pérez Llorca (PP) subratlla que enguany el País Valencià compta “amb l’operatiu més gran de prevenció i extinció d’incendis forestals de la història amb la participació de 4.400 professionals”. A més a més, destaca que s’han destinat 298,47 milions d’euros a la prevenció i extinció d’incendis, dels quals 173 corresponen a la prevenció i la recuperació d’infraestructures foretals i 125,47 a l’extinció. Unes declaracions que, a parer de Férriz, són només “paraules”. “Una qüestió és el pressupost i una altra l’execució. De res serveix tenir un pressupost si després no s’executa, que és el que està passant. El que necessitem és una gestió professional i seriosa del servei i dels diners perquè, si no, ens trobem any rere any amb la mateixa situació”, conclou.
