L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha iniciat un procediment sancionador contra la Directa arran de les investigacions publicades sobre els policies infiltrats en l’independentisme i els moviments socials, segons han fet públic aquest dimecres en roda de premsa el mitjà i Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans.
L’actuació parteix d’una denúncia que van interposar quatre dels policies que entre els anys 2020 i 2023 es van infiltrar sense ordre judicial en associacions, entitats i col·lectius de Catalunya i el País Valencià. En un primer moment, les denúncies van ser inadmeses a tràmit, però posteriorment la presidència de l’AEPD va reobrir el cas i va iniciar el procediment sancionador.
La Directa defensa que les investigacions són un exercici legítim del dret a comunicar i rebre informació veraç
La Directa defensa que les investigacions amb què ha destapat policies infiltrats a l’entorn dels moviments socials són un exercici legítim del dret a comunicar i rebre informació veraç, i responen a la funció democràtica essencial dels mitjans de comunicació: vigilar els poders públics, especialment, quan investiguen actuacions policials secretes que afecten drets fonamentals.
Amb aquestes investigacions, la Directa va destapar una operació de la Comissaria General d’Informació de la Policia espanyola, que va introduir almenys quatre agents sota identitat falsa. Aquests casos han tingut una gran transcendència política, social i jurídica. De fet, per primera vegada, el Govern espanyol va reconèixer que aquestes infiltracions es van fer sota la fórmula policial de l’agent d’intel·ligència, que no compta amb autorització judicial i no està reconeguda en el marc legal espanyol.
Malgrat això, la resolució de l’AEPD ho obvia i es refereix als policies com si fossin agents encoberts, una figura que sí que disposa de cobertura legal i control judicial. Fins i tot, considera com a dades personals a protegir els noms i cognoms ficticis que els policies van fer servir durant la infiltració.
La resolució de l’AEPD acusa la Directa de difondre “informació personal i professional” dels policies infiltrats “que permet la seva identificació”, malgrat que el mitjà va fer un exercici rigorós de ponderació entre el dret a la informació i la protecció de dades personals: va ocultar parcialment els seus rostres i va publicar únicament les inicials dels seus noms i cognoms reals. Malgrat aquestes cauteles, la resolució també ordena retirar part de la informació publicada, tant pel que fa a les imatges com al contingut dels articles.
Sònia Olivella Saludes, coordinadora de litigi estratègic d’Irídia, valora que el procediment “genera un greu efecte intimidatori i de mordassa sobre el periodisme d’investigació”
Sònia Olivella Saludes, coordinadora de litigi estratègic d’Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans, valora que el procediment “genera un greu efecte intimidatori i de mordassa sobre el periodisme d’investigació”. L’entitat, que va interposar la primera querella contra una operació d’infiltració policial de l’Estat en moviments socials, presentarà al·legacions contra la proposta de sanció i en reclamarà l’arxivament, en considerar que la Directa va fer una ponderació adequada entre el dret a la protecció de dades dels agents i el dret a la informació.
Olivella afirma que el mitjà va adoptar les cauteles necessàries per evitar la identificació directa dels policies. Alhora, considera que la informació publicada era imprescindible per entendre l’abast i la rellevància de l’operació d’infiltració. “L’Estat espanyol va infiltrar agents policials en moviments socials, fet que ha comportat greus vulneracions de drets humans. No només ha negat els fets i ha obstaculitzat l’accés a la justícia de les víctimes, sinó que ara es crriminalitza el mitjà que els va destapar”, denuncia.
Jesús Rodríguez, periodista de la Directa, remarca que la rellevància pública de les informacions “és indiscutible”
Jesús Rodríguez, periodista de la Directa, remarca que la rellevància pública de les informacions “és indiscutible” i recorda que descobrir les infiltracions va dur a crear una comissió d’investigació al Parlament de Catalunya i va donar lloc a nombroses iniciatives i preguntes parlamentàries de l’oposició al Congrés dels Diputats. A més, els casos han estat recollits per mitjans de comunicació catalans, espanyols i internacionals, com The Guardian o La Repubblica.
L’actuació de l’AEPD contrasta amb la resposta de les institucions públiques davant casos similars al Regne Unit. Després de descobrir-se que agents infiltrats havien mantingut relacions íntimes sota identitats falses amb activistes, tant els cossos policials com el govern britànic van assumir les responsabilitats, van demanar disculpes a les víctimes i les van indemnitzar.
A més, en aquell cas, les identitats i les fotografies dels agents infiltrats es van publicar als mitjans de comunicació amb plena llibertat i es poden consultar a dia d’avui, sense que això hagi comportat cap mena de sanció als mitjans que van informar dels fets. A l’Estat espanyol, en canvi, els casos d’infiltració policial continuen sense una investigació efectiva ni una depuració de responsabilitats.
L’amenaça d’una sanció econòmica i de la retirada de continguts pot dissuadir els mitjans de publicar informacions rellevants sobre l’actuació dels poders públics. Té, per tant, un efecte equiparable al que es coneix com a SLAPPS (Strategic Lawsuit Against Public Participation), demandes dirigides a silenciar.
“Qui ha vulnerat dades personals aquí no és la Directa, és l’Estat espanyol”, valora Elisabet Borreda, copresidenta del Grup de Periodistes Ramon Barnils
Aquest procediment pot establir un precedent molt perillós per a tots els mitjans de comunicació i professionals que investiguen abusos policials o altres qüestions incòmodes per a les institucions. “Qui ha vulnerat dades personals aquí no és la Directa, és l’Estat espanyol, i no permetrem que es faci servir la protecció de dades com a arma contra qui l’investiga. Quan un mateix periodista o mitjà acumula diverses causes i denúncies infundades ja no parlem de casos puntuals: parlem d’un patró de desgast, un cas clar de SLAPP”, valora Elisabet Borreda, copresidenta del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
Per afrontar el procés, que afecta la viabilitat de la cooperativa periodística, la Directa inicia una campanya de suport. “Defensar la Directa és defensar el dret de la societat a conèixer l’actuació dels poders públics. No podem permetre que se sancioni qui investiga mentre es protegeix qui s’infiltra”, exposa un comunicat al qual ja han mostrat suport desenes de periodistes i organitzacions professionals, socials i pels drets humans, del país i internacionals.
Les adherides, entre les quals hi ha Crític, El Salto o La Marea, reclamen arxivar el procediment sancionador imposat a la Directa
Les adherides, entre les quals hi ha el Sindicat de Periodistes de Catalunya o mitjans com Crític, El Salto i La Marea, reclamen arxivar el procediment sancionador imposat a la Directa i que el Govern espanyol introdueixi els canvis legislatius necessaris perquè la normativa de protecció de dades no pugui ser utilitzada per “emmordassar i censurar els mitjans de comunicació”.
“La sanció de l’AEPD ens porta a preguntar-nos quina és la qualitat democràtica de les institucions espanyoles. Els noms, cognoms i fotografies dels agents infiltrats en moviments socials del Regne Unit es poden publicar lliurement a qualsevol mitjà de comunicació, també a la Directa, però se’ns ordena censurar totes les dades relatives als policies infiltrats a l’Estat espanyol, malgrat la innegable rellevància informativa d’aquests casos”, conclou Rodríguez.
