A poc a poc, i a força d’obres incontestables, la literatura està convencent els lectors que per acostar-nos a la veritat, a la realitat o a alguna cosa que se’ls assembli, no hi ha altre camí que fer-ho imitant el seu to. Si la vida té un estil o un to amb els quals discorre, per a explicar-la és imprescindible resseguir els seus desvaris, els seus deliris i els sotracs que la seva estela deixa.
Les novel·les d’Ali Smith són perseverants en la seva voluntat de transformar l’escriptura en present, i en el cas de Tardor (2016), primera part de la tetralogia encara en construcció, l’escriptora escocesa duu la seva obsessió a l’extrem: un dels epígrafs que encapçala l’obra diu “a Gilli Bush-Bailey / ens veurem la setmana vinent”; un altre dels epígrafs cita un article de The Guardian de juliol del 2016; les primeres escenes se situen al Londres post-Brexit… Smith troba en les frases inacabades, en els finals abruptes i en els canvis sobtats de tema un flux exuberant per a una veu narrativa mal·leable capaç de moure’s pels meandres confusos de la realitat i, a la vegada, etzibar frases directes, veloces i afinades.
La protagonista de Tardor és l’Elisabeth, una professora amb una feina precària de qui coneixerem, mitjançant flashbacks, la seva infància; i en Daniel, que va ser mentor de l’Elisabeth
La protagonista de Tardor és l’Elisabeth, una professora amb una feina precària de qui coneixerem, mitjançant flashbacks, la seva infància; i en Daniel, que va ser mentor de l’Elisabeth i de qui intuïm que es mou en una dimensió entre l’ensonyament i la mort. En Daniel és qui anima la protagonista a convertir-se en una lectora experta i a reflexionar sobre el llenguatge i la necessitat d’escoltar els qui no pensen com un mateix, la necessitat de diàleg.
La primera frase del llibre fa referència a la història de dues ciutats (era el pitjor dels temps, era el pitjor dels temps…) i segueix amb el que bé podria ser un epítom de la novel·la: “Es descomponen (les coses), sempre ho han fet, sempre ho faran, forma part de la seva naturalesa”. El què es descompon a Tardor és el llenguatge, les paraules, que semblen insuficients perquè els éssers humans establim relacions que contribueixin a fer més vivible el món.
Tardor és una novel·la compromesa a expressar una visió del món i a no edulcorar-ne el resultat. Alhora, i com diu Garcia Tur al pròleg de l’edició de Raig verd, Tardor “s’ocupa de la història, i ens fa pensar en com fem i desfem la crònica de les societats, dels corrents artístics, dels esdeveniments (…)” perquè la història té a veure amb nosaltres i el llenguatge (o els llenguatges) és tot el que hem trobat fins ara per a explicar-nos-la.
#RegalaDirecta i t’enduràs un exemplar d’aquest llibre. Pots fer-ho aquí.
