“Li donem la invitació que se’n vagi, perquè no està conforme. Ahir es va rebotar: que està fent 9 hores, que no vol fer-les…. Doncs, si no vols fer-les, pots deixar la feina. Aquestes són les condicions. Com que entenc que és difícil prendre la decisió, però no vull que estigui a disgust… perquè no estigui a disgust, li donem la invitació [….], doncs el fem fora”. Així és com una de les treballadores es va assabentar de l’acomiadament del seu company el 18 de febrer passat. Quatre dies més tard, va arribar el seu torn. Les dues tenien un contracte d’obra i servei amb l’empresa Gruporaga, adjudicatària del servei d’esporga de l’arbrat viari de la ciutat de Barcelona des del 27 d’octubre de 2015 i durant dos anys. Les dues s’havien queixat de les hores extraordinàries que havien de fer sistemàticament i havien reclamat que, almenys, fossin remunerades. Recentment, han presentat una demanda per acomiadament improcedent, en què acusen la mercantil d’haver vulnerat drets fonamentals com a reprimenda pel fet de reclamar el compliment del conveni de jardineria.
Aquestes converses telefòniques han estat incorporades a la denúncia i, segons ha indicat l’advocat de les treballadores, són una prova fonamental de cara al judici. En un primer enregistrament fet per la treballadora, el coordinador de personal de Grupraga també la va advertir que, si no estava d’acord amb les condicions, hi havia “molta gent” que volia treballar i a qui no importaria “fer una hora o una hora i mitja més”. A més, una segona conversa amb la responsable de serveis del grup –també enregistrada– reconeix que, efectivament, es fan hores sense remunerar. Quan la treballadora li pregunta si ella cobra les hores extraordinàries, la responsable respon: “Evidentment que no, és clar que no, A cap empresa. Això ja no existeix. Això ho cobraven els nostres pares…”. Tot i així, des del Departament d’Imatge Corporativa de Gruporaga, han assegurat a la Directa que “en cap cas han fet hores extraordinàries” ni se les ha instat a fer-ne sense rebre remuneració.
L’empresa sosté que la versió dels treballadors és totalment falsa i esgrimeix que “la tasca per la qual van ser contractats va finalitzar”. Segons el termini d’execució establert al plec de clàusules de l’Ajuntament, els treballs de poda encomanats s’havien de desenvolupar entre la data de formalització –8 de gener de 2016– i, com a molt tard, el 30 d’abril, però la treballadora i el seu company hi van treballar durant poc més d’un mes. La resta del seu grup van treballar fins al 18 d’abril. A més, l’extreballadora assegura que, durant el seu darrer dia de feina, ja hi havia una persona ocupant el seu lloc de treball i, per tant, l’acomiadament estava “absolutament relacionat” amb el fet d’haver mostrat la seva disconformitat “a fer hores extraordinàries”. A la demanda, la treballadora afegeix que tampoc van rebre el complement econòmic de perillositat que estableix el conveni quan es tracta de poda que es fa al carrer, obert a l’ús públic i el trànsit.
La demandant relata que, quan es van adonar (amb la primera nòmina que van rebre) que no pagaven les hores extraordinàries ni el complement de perillositat, juntament amb dos companys més –un dels quals va deixar la feina per raons personals–, van mostrar el seu descontentament als càrrecs responsables de l’empresa. Tot i que, com mostren les gravacions, l’empresa reconeix la situació, argumenta que van acceptar un acord verbal. En tot cas, el pacte col·lidiria amb la jornada de treball establerta al conveni al qual s’acull el contracte de manera explícita. El document de referència estableix 1.700 hores anuals, que equivalen a 37 hores setmanals (si es té en compte una jornada de dilluns a divendres i un mes de vacances). Tot i així, la treballadora denuncia que treballaven des de 2/4 de 8 del matí fins a 2/4 de 7 de la tarda, aproximadament, amb una hora de descans per dinar. La jornada màxima, segons el conveni, no pot superar les vuit hores i les hores extraordinàries han de ser voluntàries –afegeix– i no poden superar les 80 hores anuals.
L’Ajuntament de Barcelona ha explicat a la Directa que l’empresa argumenta “motius interns” per haver acomiadat les dues persones. Tot i els enregistraments, afegeix que no es pot posicionar fins que no hi hagi la sentència del cas.
Les externalitzacions de Parcs i Jardins
Actualment, l’Ajuntament de Barcelona està treballant en l’elaboració d’una guia per introduir clàusules socials, ambientals i laborals en la contractació. Per tant, si la sentència fos favorable a les treballadores, l’empresa hauria vulnerat drets fonamentals.
Actualment, segons la CGT, el 30% del pressupost de Parcs i Jardins es dedica a externalitzacions. Per tornar a fer totes les feines amb personal propi, l’Ajuntament hauria de contractar més de 300 persones
El comitè d’empresa de Parcs i Jardins reclama que s’aturin les externalitzacions i denuncia que, abans de finalitzar el 2015, n’hi va haver dues: la de poda de l’arbrat a Gruporaga per un període de dos anys (prorrogable a dos anys més) i per un valor de 793.525,20 euros, i la de l’airejat del sòl que envolta els arbres. Carlos Bernal, podador i membre del comitè pel sindicat CGT, explica que hi ha dotze brigades pròpies de poda a Parcs i Jardins i que, a l’hivern, es contracta alguna empresa perquè no hi ha prou personal propi.
Actualment, segons el sindicat, el 30% del pressupost de l’empresa municipal es dedica a externalitzacions com la de Gruporaga. Per tornar a fer totes les feines amb personal propi, com reclama el comitè, l’Ajuntament, assegura Bernal, hauria de contractar més de 300 persones.
Conflictes a Gruporaga
El grup empresarial Gruporaga desenvolupa serveis de neteja, gestió i transport de residus i de jardineria per a diversos ajuntaments de l’Estat espanyol. A Granada, on Gurporaga és una de les empreses encarregades del manteniment de les zones verdes, l’Ajuntament li reclama 1,3 milions d’euros perquè estima que 7.113 jornades van quedar al descobert. El 2013, la UGT va denunciar l’empresa davant la Inspecció de Treball, entre altres motius, perquè no s’estaven cobrint les vacants temporals ni definitives i la plantilla era insuficient per dur a terme un manteniment correcte de les zones verdes.
A Madrid, on Gruporaga és l’encarregada del manteniment dels jardins de Madrid Río, el juliol de 2015, el Tribunal Superior de Justícia va anul·lar l’ERO que havia suposat l’acomiadament de 86 persones
A Madrid, on Gruporaga és l’encarregada del manteniment dels jardins de Madrid Río, el juliol de 2015, el Tribunal Superior de Justícia va anul·lar l’ERO que havia suposat l’acomiadament de 86 persones. L’empresa va anunciar 127 acomiadaments just l’endemà d’aconseguir l’adjudicació i el tribunal considera que va utilitzar l’acomiadament col·lectiu per donar “una aparença de legalitat a una decisió preconcebuda” i, d’aquesta manera, poder fer una proposta econòmica baixa i guanyar el concurs de l’Ajuntament.
En el cas del conflicte a Barcelona, la data de judici per l’acomiadament de la treballadora s’ha fixat pel 27 de març de 2017, però, mentrestant, s’ha cursat una demanda a la Inspecció de Treball, que també denuncia que l’empresa no compleix les normatives de seguretat establertes per Parcs i Jardins pel que fa a la configuració de l’equip i la senyalització.
