Després de divuit mesos de transició, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que des de principis d’any ha eradicat definitivament l’aplicació del glifosat i altres herbicides tòxics i aposta per jardineria més ecològica. Aquestes mesures, així com mantenir la vegetació espontània, fer encoixinats, plantar gramínies i utilitzar noves eines com el vapor d’aigua, canviaran la fesomia d’escorcells i parterres, i aspiren a una gestió i tractament que eviti l’ús d’agrotòxics, les podes excessives o l’ús d’espècies no adaptades al medi o amb grans necessitats hídriques. En aquest sentit, el Consistori preveu un seguit d’accions que ja s’han començat a desplegar pels deu districtes de Barcelona i que, com a mínim, s’allargaran fins al 2020. La Mesura de Govern, aprovada al febrer de 2016, estableix que a partir de gener de 2017, la ciutat no aplicarà cap herbicida químic als espais verds i la via pública municipals. No obstant, encara queda camí per recórrer.
A Catalunya hi ha poblacions capdavanteres en l’aplicació de mesures dràstiques contra els herbicides, com ara Badalona, Les Borges Blanques, el Catllar, Celrà, Martorelles o Palau d’Anglesola
Si bé Barcelona acaba d’entrar a la lliga de les poblacions “lliures” de glifosat, a Catalunya hi ha poblacions capdavanteres en l’aplicació de mesures dràstiques contra els herbicides, com ara Badalona, Les Borges Blanques, el Catllar, Celrà, Martorelles o Palau d’Anglesola. D’altres més grans com Vilafranca del Penedès o Tarragona també es troben en període de transició. Malgrat Barcelona no sigui pionera, que s’hi sumi una ciutat tan gran implica obrir el camí. El Consistori ha estat diligent alhora de fer diversos estudis en alguns barris que clarament han retardat l’aplicació de les mesures, però l’avaluació que en fan no ha transcendit més enllà dels serveis tècnics.
Es tracta de productes tòxics i cancerigens com el RoundUp, distribuït per la multinacional Monsanto. Ho evidenciava l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el mes de març passat, arran d’un estudi de l’Agència Internacional de Recerca en Càncer (IARC). Caldrà veure com es gestiona l’excedent del producte que s’ha aplicat intensivament els darrers mesos, segons treballadores de Parcs i Jardins, que s’hi han vist exposades.
L’excedent
L’Ajuntament de Barcelona admet, en paraules de la tècnica de fitopatologia de Parcs i Jardins Maria Pau Navarro, que les restes de glifosat i altres productes fitosanitaris que s’han deixat de fer servir, es porten a un centre gestor de residus especials. I des del gabinet d’Alcaldia corroboren que tant els envasos buits, a mitges com sencers, s’han retornat segons uns procediments interns establerts per al tractament de productes fitosanitaris.
Entre les mesures, també es contempla fer anàlisis específics per detectar glifosat en les treballadores exposades, mesura que de moment no s’està aplicant, segons el Comitè d’empresa de Parcs i Jardins. L’Ajuntament argumenta que les treballadores que fan tractaments fitosanitaris segueixen uns protocols de prevenció concrets (equips de protecció individuals, amb neteja i supervisió diferenciades, taquilles i dutxes separades dins els centres de treball) i unes revisions mèdiques adaptades al seu lloc de treball (analítiques de sang específiques).
Vulnerabilitat i poca formació
El Consistori ha realitzat formacions per a la brigada que utilitza els productes. Segons Fani Portolés de la secció sindical CGT de Parcs i Jardins Males Herbes però, ha estat precipitat. El col·lectiu porta més de tres anys pressionant per les mesures i juntament amb d’altres entitats ecologistes com Som lo que sembrem, ASIA o Ecologistes en Acció i formacions com la CUP van impulsar una moció el febrer de l’any passat.
L’Ajuntament explica que la formació que s’ha fet als treballadors sobre la no utilització del glifosat va consistir en explicar la Mesura de Govern corresponent per a l’eradicació de les herbes espontànies i la seva gestió, amb criteris específics sobre quines deixar i quines no i les tècniques manuals, mecàniques o alternatives (vapor d’aigua o altres) que hi ha per treure les herbes. De tota manera, persones que van assistir a les sessions de formació com Portolés, comenten que “parlar de formació al personal de parcs queda molt bé, però en realitat es tracta d’un power point sobre la Mesura de Govern que creiem insuficient, i dos cursos online sobre biodiversitat. A més, encara no se sap com funcionaran les màquines, però de moment no tenen una avaluació de riscos feta.”
L’Ajuntament explica que la formació als treballadors sobre la no utilització del glifosat va consistir en explicar la Mesura de Govern per a l’eradicació de les herbes espontànies i la seva gestió
No oblidem que les treballadores de Parcs i Jardins són les primeres que reben les queixes de la ciutadania, i com recorda Portolés “quan un ciutadà demana explicacions sobre l’estat del verd, no poden al·legar més que desconeixement, ja que no tenen informació sobre el que es farà o no a la seva zona de treball.” Des de Males Herbes tenen clar que “l’eradicació del glifosat i altres herbicides tòxics ha estat gràcies a la mobilització i pressió ciutadana”, amb concentracions com les que van promoure ja el 2012. A més, pensen que la solució real passa per contractar més personal: “segons càlculs de 2016, s’haurien de contractar 243 persones per aconseguir la ràtio d’1,2 treballadores que ens marca el conveni col·lectiu.” En breu, sembla que es preveu contractar persones procedents de Barcelona Activa i hi haurà una oposició per a 24 places.
Fani Portolés emfatitza que “una cosa és deixar herbes perquè vols i l’altra és fer-ho perquè no tens gent per treure-les.” Per a elles, la millor forma d’eliminar herbes no desitjades és manualment, ja sigui traient-les directament o aplicant mesures com encoixinats o enjardinament d’escocells. “Els parcs estan com estan. Si no tens temps per fer la feina, doncs encara menys per treure les herbes. El fet de fer servir glifosat treia feina entre cometes, perquè eliminava les herbes però les deixava seques i després havies d’anar tu darrere a treure-les”.
Per afavorir aquest canvi gradual i l’aplicació de les mesures, l’Ajuntament ha comprat recentment quatre màquines de desherbatge amb vapor d’aigua que s’estan provant a tots els barris de la ciutat. Són màquines deshidratadores costoses, que funcionen amb gasoil i amb aigua potable i s’han hagut de provar en poc temps. Portolés explica que és una mesura que no veu clara, “perquè funcionen amb aigua potable, gasten aproximadament uns mil litres al dia”. Han començat a funcionar a principis de gener i, lamenta que “malgrat la formació, no coneixem les recomanacions de riscos laborals per l’ús d’aquestes màquines.
Expandir una nova cultura
A fi de comptes, la contaminació del glifosat és clara ja que es manté al sòl i ja s’ha demostrat que contamina i no es biodegrada. A països com Països Baixos o França ho tenen clar i en el seu dia ja van denunciar per publicitat enganyosa l’empresa Monsanto i l’opacitat que manté respecte als estudis que certifiquen el caràcter cancerígen d’aquest herbicida.
Aquest cas comportarà un precedent important de cara a futures avaluacions de pesticides o productes químics. Algunes treballadores de Parcs i Jardins no volen que es faci servir cap tipus de tòxic
Des de setembre passat un grup d’eurodiputats del grup dels Verds estudia les dades científiques, procedents d’ estudis de la indústria, que la Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va utilitzar per a la seva avaluació. Els europarlamentaris assenyalen que els documents que van aconseguir i que la pròpia EFSA els enviarà estan incomplets, i sol·liciten les parts que falten i que consideren essencials per avaluar la metodologia emprada. En aquest sentit, la pressió social resulta bàsica per a què puguin demostrar que hi ha un interès públic per sobre dels interessos de les empreses i el seu dret al secret comercial. Són estudis empresarials protegits per la legislació de propietat intel·lectual, fet que està dificultant-ne l’accés des d’un primer moment. A més, els europarlamentaris consideren que la EFSA continua “retenint seccions d’aquests estudis que sota el seu punt de vista resulten crucials per dictaminar una avaluació independent”.
Malgrat tot, aquest cas comportarà un precedent important de cara a futures avaluacions de pesticides o productes químics. Algunes treballadores de Parcs i Jardins no volen que es faci servir cap tipus de tòxic: “està bé que a partir d’aquesta mesura vagin canviant les perspectives, el més complicat és que la gent s’acostumi a trobar segons quines herbes, que no passa res per que hi siguin.”
